Pau Alabajos
TEORIA DEL CAOS
La matinada del 24 d’abril de 2007 una sèrie de militants de l’Assemblea de Joves "L’Aixada" i de Maulets-L’Horta Sud isqueren al carrer per pintar diversos murals commemoratius del 300 aniversari de la Batalla d’Almansa. Es van trobar amb la visita inesperada de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional; fins i tot un vehicle de la policia secreta vigilava les parets més emblemàtiques de la comarca. Deu companys i companyes van ser identificats aquella nit per les forces de seguretat simultàniament en diverses poblacions. Tres mesos després, el 24 de juliol, dos membres de l’Aixada foren citats als Jutjats de Torrent per declarar sobre els fets. Afortunadament, ambdós foren absolts dels càrrecs per manca de proves, ja que l’acusació (l’Ajuntament d’Alaquàs) no es va presentar a la vista.
Quan em van relatar els esdeveniments vaig pensar que un desplegament policial d’eixes característiques només podia respondre a un control exhaustiu dels carrers de la nostra comarca. Però aquesta vesprada he canviat d’idea: en una paret molt propera al centre comercial Bonaire, en el terme municipal d’Aldaia, n’hi ha una pintada que resa "la inmigración no sube los sueldos ni paga las pensiones". El missatge és extremadament provocador, fereix la sensibilitat de qualsevol persona que tinga una mínima formació democràtica. Però no és l’única pintada d’aquest signe que podem trobar en els carrers de l’Horta Sud: a prop del Safranar, en Torrent, n’hi ha moltíssims grafits que fan un enaltiment explícit de la xenofòbia i que són visibles des de l’autovia que connecta amb València, una carretera per on passen milers de cotxes cada dia; en el polígon industrial de Xirivella es conserva des de fa tres anys, si fa no fa, un altre missatge racista d’una especial hostilitat cap als ciutadans d’origen magrebí, i ningú no ha mogut un dit per a trobar els responsables ni s’han posat a l’abast els mitjans a fi d’esborrar la pintada. Davant d’aquest panorama, resulta difícil no deixar-se portar per la mala fe i arribar a la conclusió que les autoritats competens utilitzen dues vares per a medir: ¿o no és desproporcionat el marcatge que se li fa a l’esquerra independentista en relació a la passivitat policial de la qual s’aprofiten els feixistes que campen impunement pels nostres pobles i comarques?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord amb el teu article, Pau. La impunitat de la qual gaudeixen els feixistes a casa nostra no és més que una actitud heretada dels temps més foscos sota ocupació espanyola.
A tall d’exemple, m’agradaria fer-me ressò del que va succeir-li a un amic nostre l’altre dia. Amb motiu d’una consulta que li afectava, va apropar-se fins la caserna que la Guàdia Civil té a Aldaia (al barri de La Pedrota). Doncs bé, el guàrdia es va negar a atendre’l perquè "no entendía el valenciano". Malauradament, casos com aquest es produeixen amb certa regularitat al País Valencià. Aquests fets no mereixen el més mínim d’atenció per part dels mitjans de comunicació públics valencians. Ni tampoc les repetides mobilitzacions per demanar una major presència de la música en valencià als mitjans. Ni tampoc les agressions feixistes que es produeixen cada 25 d’abril després dels actes que es preparen a la ciutat de València. No cal dir res de tot això…
Mentrestant, el jovent independentista de la comarca hem de patir les intimidacions de les autoritats. La darrera d’elles, el judici del qual has fet esment al teu text, no deixa de ser un granet de sorra més d’una muntanya plena de persecució política, imposició lingüística i odi cap a tot allò que s’allunye dels cànons modèlics de la seua "democràcia".
Una abraçada, Pau!
Al meu poble, Benicolet, on no hi ha hagut mai pintades rellvants de cap tipus, fa un mes aparegué una dels YOMUS-ESPAÑA 2000… i allí està…