De portes obertes

El perquè de tot plegat: inaugure el meu dietari personal amb vocació de vacuna contra l’amnèsia. No debades, la meua memòria comença a jugar-me males passades (massa prompte, no?) i em costa recordar amb nitidesa alguns esdeveniments del passat recent: em referisc, per exemple, a actuacions que ens deixaren empremta, grups i solistes singulars amb qui hem compartit estovalles i escenari, espectadors il·lustres, anècdotes i experiències de tota mena…

Aprofitaré també aquest espai per a "auto-obligar-me" a prendre partit
en segons quins debats socials i polítics, obrint una finestra humil a
les meues reflexions personals i intrasferibles sobre els temes més
diversos: vull dir amb açò que escriuré sobre allò que el cos em
demane, ni més ni menys. Espere que el meu tarannà gens metòdic em
permeta mantindre actualitzat aquest dietari dins d’unes pautes
raonables i que l’article que esteu llegint siga el primer de molts
altres. Benvinguts, passeu, passeu…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *