Parèntesi

Avui escric el meu darrer article de 2010. I òbric un parèntesi que no sé si durarà molt o poc. Necessite prendre’m unes vacances forçoses com a articulista, perquè el nostre nou disc, Una amable, una trista, una petita pàtria, està a punt d’entrar a impremta i s’acosta un període de moltíssima feina, a vessar d’assajos intensius i treball de promoció de cara a les presentacions en viu (la primera serà el 27 de gener de 2011, a l’Auditori de Barcelona). Som conscients que durant els pròxims mesos no pararem en torreta: ens esperen moltes hores de carretera, carregar i descarregar instruments, proves de so en horaris intempestius, entrevistes a dojo… Però no us enganyeu: no ens queixem, en absolut! Per a nosaltres, deambular per teatres, auditoris i ateneus és com una mena d’addicció, i ja comencem a notar la síndrome d’abstinència: hem invertit moltes il·lusions en aquest projecte que tot just encetem i ens morim de ganes de pujar una altra vegada als escenaris.

No sé exactament quan podré tornar a reprendre la meua columna setmanal a l’Informatiu.
Supose que tot dependrà de com afecte la Crisi al sempre vulnerable
sector cultural, ja sabeu que és un dels àmbits en què primer es tanca
l’aixeta dels diners… Espere reincorporar-me molt prompte a aquesta
plantilla d’opinadors: per a mi ha sigut un autèntic privilegi
compartir aquest espai amb tanta i tanta gent, que no es queda
satisfeta amb el pallar de titulars predictibles i innocus amb què ens
castiguen els mitjans tradicionals. Lectors que volen anar una miqueta
més enllà, que somien amb un País millor, més habitable i més digne.

SI VOLS LLEGIR LA RESTA DE L’ARTICLE… http://www.linformatiu.com/nc/opinio/detalle/articulo/parentesi/

Article publicat al diari digital L’Informatiu (30 de desembre de 2010)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *