Llengua afectiva

Avui torne a escriure-vos des de lluny, des
d?Amiens concretament. He tingut l?oportunitat de viatjar fins a
aquesta ciutat de la Picardia, una regió situada al nord de l?Estat
francés per realitzar un parell de concerts i un taller didàctic amb
els estudiants de català de la Universitat Jules Verne. El lector que
imparteix l?assignatura es diu Josep Samuel Marqués i ha
preparat una activitat molt especial per a la vesprada de dilluns. Amb
l?objectiu de treballar la seua expressió oral, els alumnes de tercer
ens oferiran una visita guiada pel centre històric d?Amiens, de manera
que ens vestim el milllor que podem i eixim al carrer: a l?exterior fa
cinc graus negatius de temperatura, o això marquen els termòmetres.

Partim des de l?estació ferroviària central i
travessem el mercat de nadal, caminem pel carrer dels Tres Cudols fins
a arribar a un rellotge en forma de dona despullada, li toquem un pit
tal i com marca la tradició, i seguim avançant fins que ens aturem
davant de la façana principal de la catedral gòtica, fem una volteta de
reconeixement i ens dirigim cap al riu Somme, on acaba la nostra
visita. Allà som testimonis d?excepció d?un triangle amorós entre una
dona que hi ha pintada en una façana, el seu marit que està dibuixat en
la paret de la casa més propera i l?estàtua d?un home que, segons ens
diuen, és l?amant clandestí d?aquella dama i es troba situat enmig del
riu, emergint d?aquelles aigües glacials.

Mentre passegem, una vegada agafem una miqueta de confiança, tinc
l?oportunitat de xarrar una estona amb els estudiants i m?expliquen per
què van decidir aprendre la nostra llengua. Aurélie, per
exemple, té el seu xicot a Barcelona i pretén anar-se?n a viure a
Catalunya en un any aproximadament, de manera que està cursant un
programa adaptat de català perquè vol integrar-se adequadament en el
cercle d?amics i familiars de la seua parella. Estudia català per amor,
vaja!

Álan té la família repartida entre Colòmbia
i Catalunya i és un apassionat del Barça (avui porta la samarreta de
l?equip perquè està mentalitzant-se de cara al derbi), però ha viscut
ací molt de temps i s?ha adreçat al lectorat de català per millorar els
seus coneixements de la llengua i de la cultura dels seus cosins i tiets.

Mathilde, en canvi, se n?ha assabentat d?una
història èpica protagonitzada per sang de la seua sang, material de
primera per a una possible novel·la o llargmetratge: la seua iaia va
fugir de Granada durant la dictadura. Va travessar a peu l?Espanya
franquista i no es va aturar a La Jonquera. Va continuar caminant fins
a arribar al nord de França, on va conéixer el seu iaio. Una de les
coses que l?àvia li ha explicat a Mathilde és que Federico García Lorca,
un poeta de la seua terra natal, va ser assassinat a sang freda, d?un
truc a trenc d?alba, pocs mesos després de l?alçament militar de 1936.
Una història com aquesta no s?oblida fàcilment, no passa desapercebuda.
Mathilde estudia català perquè sap que la seua àvia va viure un temps
a Sant Feliu de Guíxols i ara que la seua memòria va extingint-se
progressivament i que els seus records van difuminant-se, Mathilde no
es resigna i continua escarbant en les seues arrels, rescatant les
vides viscudes per la seua iaia, cercant el contorn de les seues
petjades, posant en pràctica l?únic antídot fiable contra l?oblit.

 

Article publicat al diari digital L’Informatiu (2 de desembre de 2010)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *