Postal des del Quebec

Des de Missouri, fem una escapada de dos dies a Chicago: no tenim
actuacions ni tallers programats en aquesta ciutat, però ens prenem el
cap de setmana de relax, ens vindrà molt bé abans d’afrontar la recta
final del viatge. La nostra pròxima parada és Montreal. Allà ens esperen
Èric Viladrich i Montse Colera, els
màxims responsables de la nostra presència al Quebec i als Estats Units.
Han invertit moltíssims esforços i maldecaps perquè aquesta gira de
concerts fóra possible i els estem veritablement agraïts per haver
cregut en nosaltres. Aquesta setmana tenim l’agenda bastant carregada,
però estem ansiosos per posar les mans en farina: el dia 26 d’octubre,
per a començar, fem un taller amb els estudiants de català de la
Universitat de Montreal. Ens acompanyen també alguns membres del Casal
Català del Quebec i el reputat director de cinema Josep Maria Forn (El Coronel Macià), que ha creuat l’oceà expressament per participar en el Festival de CinemaTapis Rouge”,
enguany dedicat als nostres màxims exponents pel que fa al seté art.
També vénen a explicar les seues respectives pel·lícules Ventura Pons (A la deriva) i Dolors Genovés (Adéu, Espanya).

Per
això el dia 27 ens acostem al Cinema Beaubien, on està convocada la
cerimònia d’inauguració de l’esmentat festival. Després d’un parell de
discursos institucionals, ens quedem amb la boca oberta en veure com es
preparen a l’escenari la colla de castellers de Montreal, que es
disposen a il·lustrar en viu i en directe una de les nostres tradicions
més arrelades. Formada per alguns catalans “a l’exili”, però
també per una gran part de quebequesos. Posa la pell de gallina
comprovar com a no sé quants mil quilòmetres de casa nostra, formen una
sèrie de piràmides humanes. De veritat, impressionant! Després ens toca
el torn a nosaltres: li dediquem una versió de la mítica cançó Al Vent
al lingüista i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Joan Solà, desaparegut recentment. Com que Laura Navarro,
autora de l’arranjament d’aquesta peça per a quartet de corda no ha
pogut viatjar amb nosaltres, ens veiem obligats a buscar músics
autòctons per a la guarnició, la qual cosa ens serveix per a adonar-nos
del gran nivell musical que hi ha a la ciutat. Amb només dos assajos
tenim prou perquè la cançó sone com si Julie-Odile GM (cello), Jennifer Thiess (viola), Cecilia Curiel-Garcia (violí segon) i Maria Demacheva
(violí primer)  l’hagueren tocat tota la vida. A més a més, es tracta
d’una actuació per la qual no rebran cap remuneració, s’han prestat a
actuar a Tapis Rouge filantròpicament, per tal de contribuir
amb el seu granet d’arena. En acabant, em quede sol a l’escenari:
interprete una versió d’una cançó del grup quebequés Les Trois Accords, que ha adaptat a la nostra llengua l’hilarant artista de l’Alcúdia, Toni de l’Hostal, amb el títol de Molt guapot
(Vremaint beau). No em faig una idea de com deuen haver sonat les tres
estrofes i mitja de la versió original que he cantat en francés, espere
que almenys els espectadors hagen reconegut la cançó!

Per la seua banda, Susanna també ha tingut el seu
moment damunt de les taules, participant en la cerimònia inaugural, en
companyia de l’actor portaveu del festival, Simon-Olivier Fecteau:
passant-li un senzill càsting sobre cultura catalana que serveix de fil
conductor de l’acte. El dia 28, cloem el nostre periple quebequés amb
un concert en la Maison de la CultureRosemont La Petite Patrie.
Aquest concert, que també forma part de la programació del festival i
que serveix d’homenatge als 50 anys de la Nova Cançó, l’hauríem d’haver
compartit amb el cantautor i amic Cesk Freixas, que
finalment no hi ha pogut assistir. De fet, el cartell que hi ha penjat a
la porta del centre cultural és el que fem servir habitualment per al
nostre espectacle conjunt “Venim del nord, venim del sud”.

Segons ens explica Èric, les entrades estan esgotades des d’una setmana
abans del concert! Fem l’actuació amb una llum tènue, molt càlida,
perquè el públic puga seguir les traduccions al francés de les lletres
del nostre repertori. En finalitzar l’actuació, s’obri un torn obert de
preguntes i comentaris, tal i com vam fer el primer dia en el taller a
la Universitat, i ens adonem de quantes analogies es poden fer entre la
situació social i política del Quebec i dels Països Catalans. El poema Comptat i debatut, que enregistràrem en el nostre segon disc i que ací teniu
traduït al francés, aprofita per a posar-hi sobre la taula moltes
semblances i debatre engrescadorament. Ens pregunten per les consultes
sobre la independència que s’han realitzat darrerament en diverses
poblacions del Principat (i també en algunes ciutats d’Estats Units, on
votaven els catalans i les catalanes “en la diàspora”). Al
Quebec ja s’han fet un parell de referèndums oficials sobre
l’autodeterminació, que no han arribat a bon port. Possiblement, si el
Partit Quebequés guanya les pròximes eleccions es proposarà una tercera
consulta. A propòsit, ¿sabeu un altre estat, a banda d’Espanya, que no
va acceptar institucionalment l’autodeterminació de Kosovë? Exactament,
haveu encertat: Canadà. Ja ho diu la dita, quan veges la barba de ton
veí pelar, posa la teua a remullar…

Ens n’anem a dormir: us escriurem des de Califòrnia l’última postal.

Article publicat al diari digital L’Informatiu (4 de novembre de 2010)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *