Postal des de Florida

Estem ja al voltant de nou dies als Estats Units i
la veritat és que hem fet tantes coses que no hem tingut temps material
per a digerir tanta informació: començàrem el nostre viatge a Nova
York, en la ciutat dels gratacels, i ens hi estiguérem cinc dies.
Suficients per a fer un taller amb els alumnes de la Universitat de
Columbia i un concert en el soterrani d’una antiga capella dissenyada
per un arquitecte valencià, Rafael Gustavino, a finals del
segle XIX. Era un lloc increïblement acollidor per a escoltar música en
directe; no debades aquesta sala, Postcrypt Coffeehouse, està oberta al
públic des dels anys seixanta i pel seu diminut escenari han passat
artistes de la talla d’Ani Difranco, Suzanne Vega o Jeff Buckley.
Les normes de la sala són que no es pot endollar cap instrument i s’ha
de cantar a cappella obligatòriament. Això fa que els espectadors fins
i tot continguen la respiració, que el silenci i els ciris de les
taules conviden a la intimitat i a la confidència, i que el músic puga
mirar als ulls al seus interlocutors, que s’hi produïsca una connexió
molt especial. Va ser realment interessant parlar amb els alumnes de
Columbia, estudiants de català amb un nivell altíssim, que s’han amerat
de la nostra cultura fins al punt que entenen alguns dels problemes
socials i polítics que ens afecten, que mostren empatia cap als nostres
somnis i preocupacions. Tot això es deu a la labor fonamental de la
lectora, Elsa Úbeda, la professora que els ha encomanat aquest
amor per la llengua i la cultura catalanes, responsable de la nostra
presència a Nova York.

Després d’aprofitar els dies lliures per fer el
guiri per Manhattan i arrimar-nos als dos museus més importants de la
ciutat, el Metropolitan i el MOMA, agafem l’avió cap a Florida. El
canvi és radical en tots els sentits: des de les altures, ens adonem
que els gratacels han desaparegut i que Gainsville (ciutat on es troba
situat el campus universitari) és absolutament horitzontal. Un dels
edificis més alts deu ser l’estadi de futbol americà dels Gators, un
dels orgulls locals: els dies de partit, les graderies s’omplen de gom
a gom amb 90.000 espectadors (calculeu que Gainsville té al voltant de
150.000 habitants) per donar suport a l’equip universitari. L’equip
porta el nom de Gators perquè a aquesta zona hi ha moltíssims caimans (alligators).
Aquesta vesprada anirem a un parc protegit a veure’n alguns de prop!
També el canvi d’oratge ha sigut molt acusat. Passem de portar abric
d’hivern a Nova York a vestir-nos amb samarreta i roba d’entretemps,
com a conseqüència de la temperatura primaveral de Florida.

Després de descansar una miqueta, tornem a la càrrega. Quatre tallers, un en cadascun dels nivells de català que imparteix Elisabeth Liminyana, la lectora de la UF, en què explicàrem què era la “Nova Cançó” i quina és l’herència que ens ha deixat als nous músics i cantants, que ens inspirem en l’actitud de gent com Raimon i Lluís Llach a
l’hora de pujar a l’escenari. Ens van sorprendre algunes de les
preguntes dels alumnes, perquè pressuposen un domini de l’idioma
altíssim i una comprensió del nostre context polític i social
relativament profund. Insistisc en la tasca encomiable de la lectora de
català, que, a banda de fer d’ambaixadora del nostre país al sud-est
dels Estats Units, va demostrar la seua capacitat de gestió i
d’activisme cultural, invertint moltíssims esforços per a organitzar un
concert-recital de poesia en un espai escènic anomenat Thomas Center el
dia 19 d’octubre. Una antiga casa colonial preciosa, amb una acústica
formidable, va ser el lloc escollit per celebrar aquest espectacle que
vaig compartir amb l’actriu Susanna Sebastià. Més de vuitanta
persones van assistir-hi, no sabria com explicar el que sentíem des de
l’escenari. La gent escoltava amb molta atenció allò que explicàvem
sobre la corrupció urbanística del litoral mediterrani, sobre
l’accident de metro de València del 3 de juliol de 2006, sobre les
nostres aspiracions identitàries, sobre la mort de Guillem Agulló, de Carlos Palomino, de Salvador Puig Antich

Enviarem des de Missouri la pròxima postal.

 

Article publicat al diari digital L’Informatiu (21 d’octubre de 2010)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *