Pau Alabajos

TEORIA DEL CAOS

23 de setembre de 2010
0 comentaris

Chapeau, Labordeta!

Ens ha deixat un dels grans. Un dels màxims
exponents de la Cançó d’Autor dins de les fronteres de l’Estat Espanyol.
Se n’ha anat la veu d’Aragó, sense fer soroll. Però queda el seu llegat
d’himnes i cançons, un patrimoni de lletres i acords al servei de la
utopia que, sense cap mena de dubte, farà perdurar el nom de José Antonio Labordeta durant una llarga posteritat.

Si dic que els panegírics resulten sempre
anacrònics, no estic descobrint la sopa d’all. Tots aquestos homenatges,
articles de lloança, reportatges i retrospectives que omplin pàgines de
diari i minuts televisius i radiofònics, s’haurien d’haver emés i
publicat mentre el cantautor aragonés encara vivia. Perquè tantes
mostres de condol, que no són altra cosa que una abraçada pòstuma, in absentia,
arriben excessivament tard, a destemps, quan el seu destinatari ja mai
no podrà experimentar-les en la pròpia pell, sinó una vegada transformat
en símbol, en concepte, en una metàfora de la lluita pels drets civils,
convertit en un referent de la cultura compromesa, en una representació
de la resistència antifranquista.

SI VOLS LLEGIR LA RESTA DE L’ARTICLE… http://www.linformatiu.com/nc/opinio/detalle/articulo/chapeau-labordeta

 

Article publicat en el diari digital L’Informatiu (23 de setembre de 2010)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!