Pau Alabajos

TEORIA DEL CAOS

30 d'abril de 2010
0 comentaris

Garzón, tots els colors del gris

El debat sobre el processament de Garzón s’ha convertit en una
espècie de partit de futbol: els seguidors del jutge es vesteixen amb
la samarreta roja i entonen càntics a l’uníson, mentre que els seus
detractors hissen la bandera blava i xiulen ensordidorament. Em ve al
cap la paraula maniqueisme, per raons evidents. Els matisos no tenen
cabuda en aquesta discussió. El magistrat s’ha convertit en Déu Nostre
Senyor per a uns i el dimoni personificat per a uns altres, o reprenent
l’analogia esportiva, Mourinho i Guardiola, respectivament.

Resulta inquietant llegir a la premsa certs arguments que exposen els
portaveus, amb noms i cognoms, d’algunes reputades associacions en
defensa dels drets humans i la memòria històrica: d’acord que Garzón va
ser un dels primers jutges que va atrevir-se a posar en dubte la
impunitat i la immunitat (diplomàtica, si més no) del general Pinochet.
El seu caràcter emprenedor i la seua tossuda determinació a l’hora
d’exigir al govern del Regne Unit l’extradició del dictador xilé, li
van valer l’admiració internacional i una projecció mediàtica sense
precedents. Gràcies a aquest afer, Baltasar Garzón es va transformar,
de la nit al matí, en una estrella del rock and roll, en la vedette més
glamourosa de l’Audiència Nacional.

SI VOLS LLEGIR LA RESTA DE L’ARTICLE…  http://www.linformatiu.com/nc/opinio/detalle/articulo/garzon-tots-els-colors-del-gris/

Article publicat al diari digital l’Informatiu (30 d’abril de 2010)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!