18 de juny de 2011
0 comentaris

La “nova” constitució marroquina

El rei del Marroc ha fet un gest, atorgar una nova constitució als seus súbdits que serà, de ben segur, lloat a les seus dels governs amics.

La Sra. Trinidad Jiménez, i el Sr. Rodríguez Zapatero n’han d’estar satisfets.

Els titulars de la premsa que reporten aquest fet subratllen que el rei marroquí ja no és “sagrat”. Ara només és “inviolable”, i “comanador dels creients”. Una mena de Papa del catolicisme.

Aquest canvi tan proclamat potser és allò de més sucós que té la nova constitució marroquina.

Permeteu-me que us diga, però, per què considere que aquest canvi és d’aquells en què es canvia tot perquè res no canvie.


 

NO TROBE ENLLOC EL TEXT DE LA CONSTITUCIÓ. Els diaris marroquins no la  publiquen. Sembla que no és falta meua de perícia cercadora. He llegit en un d’ells que sindicats i col·lectius socials en demanen còpies per tal de conéixer-la. El cas és que el rei ha convocat un referèndum sobre la constitució per a l’1 de juliol. En un parell de setmanes, els marroquins, sense tindre’n el text, s’hi han de posicionar.

Aquests fets es comenten per ells mateixos.


dia 20 de juny

Encara no he aconseguit trobar el text de la nova constitució marroquina. M’he mirat tots els diaris marroquins per internet. Potser hauré d’anar a la pàgina dle Parlament Europeu. Ja que ells diuen que és una bona constitució. Potser en tenen alguna còpia.

Si algú en sap alguna cosa, per favor, dieu-m’ho! Però, vigileu, en alguns llocs, el text que hi ha és el de la del 96.

Veig que tothom en parla, i bé, és clar (d’oïdes, és clar també). O és que, abans de donar-la a llegir al seu poble, el monarca l’ha distribuïda entre les cancelleries amiges?

 


Dia 21 de juny

Ja tinc el text. Ha estat gràcies a Vicent Partal, que m’ha fet veure que no cercava en la pàgina del govern.

Demà, possiblement, penjaré un apunt amb una sèrie de reflexions.

 

En primer lloc, una constitució és el reflex de la relació
de forces que hi ha en un poble. Al Marroc hi ha un grup de poder, el makhzen, quasi plenipotenciari. I no és d’esperar que aquest poder deixe anar els seus privilegis, així com així.

Per fer una vertadera reforma democràtica al Marroc, caldria començar per depurar aquest grup de poder conformat per rims polítics i econòmics. La tasca fonamental, prèvia, és doncs aquesta, la de desmantellar el makhzen, tot començant pels seus membres més deshonrats. Sense aquesta acció prèvia, el makhzen convertirà en paper mullat qualsevol constitució.

El procés constituent hauria d’haver implicat la creació d’una assemblea constituent, elegida pel poble. I, ací, certament, no és el cas.

En segon lloc. La constitució que ahir va presentar el rei del Marroc ha estat redactada per un grup reduït de col·laboradors del rei. Es tracta d’un text que, ha de plaure el rei, i no el poble.

D’altra banda, no totes les forces polítiques marroquines han estat consultades per l’equip redactor de la nova constitució. És una altra xacra d’aquest text. Només s’hi tenen en compte determinats sectors de la societat, determinades ideologies.

Els tres partits majoritaris, els consultats per a la redacció del nou text, parlen de monarquia parlamentària, però accepten que els dominis de “sobirania” (exèrcit, policia, relacions internacionals…) continuen sota la discreció del rei. Aquestes àrees de sobirania reial són les que constitueixen el vertader poder. La monarquia parlamentària es pot quedar en un rètol, enganxat a la portada dels volums que contenen la constitució.

Aquesta nova constitució, potser, no serà més que un tapó que haurà de servir per bloquejar les reclamacions del moviment marroquí 20 de febrer. És curiós com, des que en 1999 va accedir al tro, amb una promesa democratitzadora, haja hagut d’esperar a les revoltes de la primavera àrab per democratitzar el seu país!

Finalment, dir que l’actual constitució marroquina té una sèrie d’articles que, només fent-los desenvolupar en lleis, i aplicar, la qualitat del règim marroquí seria menys tirànica. Però, com diuen al meu poble, el paper és molt sofert.

Em llegiré el text de la nova constitució i us comentaré quins canvis -sobre el paper- aporta, a més del cacarejat canvi d’estatus religiós del rei.


 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!