Pau Alabajos

Any 2008, segle XXI. València, capital dels grans events i un dels centres neuràlgics de l’oci i l’esbarjo europeu. Ciutat moderna i avantguardista, dissenyada amb rottring. Maquillatge i façana pertot arreu, com si d’una gran cortina de fum estiguérem parlant. Mentre s’alcen gratacels immensos i finques impossibles, cauen barris sencers pel seu propi pes, es moren d’inanició mentre els governants miren cap a un altre costat. Les cendres del passat serviran de fonaments per al edificis depravats del futur, verticals i amnèsics. El Cabanyal partit en dues meitats, per una avinguda esmolada que s’obri camí fins a la mar. Benvinguts, passeu, passeu…

Fa deu anys que l’associació Salvem El Cabanyal lluita contracorrent des de l’àmbit cívic, perquè la dignitat dels veïns no està en venda i perquè no estan disposats a claudicar. Si fas una volta pels carrers més cèntrics del marítim t’adones, de seguida, que alguna cosa no acaba de funcionar. La degradació del barri mariner és la crònica d’una mort anunciada: el modus vivendi tradicional d’El Cabanyal no té lloc en la València de postal i per això, els polítics i els empresaris es giren d’esquenes. Saben que, en un moment o altre, els bulldòzers o el pas del temps convertiran el barri en enderrocs, faran tabula rasa i podran començar de zero. Una manera brillant i perversa de pressionar els veïns perquè se’n vagen de casa seua i perquè, sense alçar la veu, agafen els quatre xavos de l’expropiació i encara gràcies!
 
El dia 31 d’octubre d’enguany, l’associació tenia previst celebrar el seu desé aniversari a la sala Heineken Greenspace. Havia organitzat una sèrie d’activitats culturals: per la vesprada actuació d’El Muntatge, uns servidors i Xavi Castillo. Per la nit, concert de rock amb Sva-ters, Remache i Indefinits. Els mantenidors eren Manuel S. Jardí, Emili Piera i Tonino. Tots els actes estaven emmarcats dins de “la nit dels vius”, amb l’inquietant títol de CabanyalOWEEN. No cal explicar el joc de paraules: sobretot si us fixeu en el cartell i tracteu d’endevinar a qui pot pertànyer la silueta de vampiressa xupla-sang… El cas és que, a deu dies vista de l’acte, els representants de Salvem El Cabanyal se n’assabenten per la premsa  que la sala Heineken Greenspace es despenja de la jornada i que es neguen albergar cap “acte politic” en les seues instal·lacions, tenint en compte que l’espai és de titularitat municipal. Podeu ampliar la informació en aquest enllaç al diari Público, que ho explica prou detalladament. 

M’agradaria subratllar un fragment de la notícia, on apareixen les il·lustratives declaracions d’un dels directius de l’empresa cervesera, Diego Antoñanzas, i les paraules condescendents de la regidora de Joventut del Cap i Casal, Beatriz Simón:

La fiesta ha sido anulada por la empresa Heineken, a la que el consistorio ha encargado la programación cultural de la citada sala, ubicada en las llamadas naves de Juan Verdeguer. La marca comercial argumenta que es su responsabilidad que en las naves haya sólo música o cultura y no “mítines políticos”, según uno de sus directivos, Diego Antoñanzas: “No estamos dispuestos a que este lugar, que debe ser para todos los valencianos, se politice. Sólo queremos cultura y arte”.

¿Heineken prohibiría entonces cualquier actuación con contenido
político?, ¿también, por ejemplo, a Manu Chao, cuyos temas tienen
marcado carácter de protesta? Antoñanzas contestó que no: “Con él
tenemos gran relación porque no son políticos el 100% de sus temas”. La
diferencia, según Antoñanzas, es que en el caso del Cabañal “detrás de
las actuaciones está la defensa de una causa social pura y dura y el
ataque a las autoridades. No es sólo música, no es sólo cultura”.

Por
su parte, la concejala de Juventud, Beatriz Simón, afirmó que “la
decisión es de empresa, que entiende que su marca no debe estar unida a
cuestiones políticas”. Aseguró que el Ayuntamiento no ha tenido que ver
con la cancelación pero que, por su parte, entendía esta decisión
empresarial: “Yo habría hecho lo mismo”. La concejala acusó a la
asociación de vecinos de haber actuado de mala fe: “Anunciaron una
fiesta de Halloween y luego nos encontramos con esto”.

VISCA LA DEMOCRÀCIA!

PD: Tranquils, que els organitzadors no s’han quedat de braços plegats i ja han trobat una sala substitutòria on celebrar la festa: serà en The Mill Club a la mateixa hora i el mateix dia. Aquesta sala està situada al carrer Pare Porta, 2, també en el barri Marítim. És una travessera de l’Avinguda del Port de València. Ah, i per cert, boikot a Heineken!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!