És preocupant, molt però que molt preocupant: Amnistia Internacional ha publicat recentment un informe sobre la venda exterior d’armament per part d’empreses espanyoles i resulta que la facturació durant el primer semestre de 2010 va arribar als 907.616.706 euros (sí, sí, heu llegit bé: no és un número de telèfon del Ministeri de Defensa habilitat
Recorde, amb la sang encesa, un dels moments més durs de la meua vida. Una persona molt important per a mi va patir fa un parell d’anys una urgència cardíaca i vam haver d’acudir corrents a l’Hospital General de Castelló. Una vegada allà, el personal del centre sanitari de referència de les comarques del nord
Ryanair és la reina indiscutible de les companyies aèries de baix cost. Després de la seua irrupció en el mercat, moltes empreses públiques d’aviació van haver de replantejar-se les seues estratègies comercials: Iberia fins i tot va traure’s de la mànega Clickair (ara fusionada amb Vueling), una filial que proporcionava els mateixos serveis que la
El que ha passat aquestos dies a Benimaclet és molt greu. No només perquè uns quants energúmens han pogut passejar-se impunement, amb tota la seua prepotència i hostilitat, pels carrers del barri, com si foren els amos i senyors de la ciutat. O que hagen pogut entrar a demanar unes cerveses al Centre Social-Bar Terra,
És una cançó. Bé, no, en realitat és un poema. De l’any 73. Forma part d’un disc imprescindible d’Ovidi Montllor, Crònica d’un temps. Un treball que hauria d’haver passat a la història com a obra mestra de la música popular, amb denominació d’origen. De fet sí que ha marcat un abans i un després (molts
Anava a dir que em sorprén, però en realitat no: em preocupa, i molt, la unanimitat dels mitjans de comunicació de l’Estat Espanyol a l’hora de tractar el tema de Veneçuela. Sembla que algú, des de les altes esferes, haja dictat, punt per punt, què i com han d’escriure els periodistes de les seccions d’Internacional
Dissabte passat vaig fer un concert a Perpinyà, com a cloenda d’un acte que organitzava el Centre Cultural Català. La gent del Casal va preparar una completa jornada sobre Palestina, amb una projecció del documental Més enllà del mur. Cançons contra l’apartheid i també una exposició de fotos que recollien la realitat quotidiana dels territoris
Un retafila d’homes i dones mutilades com a conseqüència de les mines antipersones flanquegen la carretera principal de Srebrenica, plena a vessar de gent, de manifestants silenciosos, que han acudit en autobusos especials procedents de tot arreu, en els seus propis vehicles, o fins i tot caminant durant dies, en una marxa solidària que es
Quatre anys han passat des que a València es va produir l’accident de metro més greu de la història d’Europa. Quatre anys porten els familiars i els amics de les víctimes reunint-se a la Plaça de la Mare de Déu, cada dia 3 de tots els mesos de l’any, des de novembre de 2006: això
A tot estirar, només dos milions i mig de persones en el món tenen coneixements de gaèlic irlandés. Segons els darrers estudis filològics realitzats, el parlen quotidianament al voltant de cinc-centes mil persones a la República d’Irlanda, Irlanda del Nord i determinades comunitats immigrades a Canadà i els Estats Units d’Amèrica. Des del mes de
“De Panamà pa’ València / cruza el mar mi atravesao / y se mezcla con el uno / que mi abuela me ha enseñao” és l’adaptació al castellà que el cantautor Rómulo Castro ha fet de l’U d’Aielo. Està enregistrada en el seu darrer treball discogràfic, Intermedio, publicat l’any 2009 amb la col·laboració transoceànica de
Tretze hores necessita el Consell de Seguretat de l’ONU per redactar un document que condemne rotundament l’atac contra la Flota per la Llibertat, però que al mateix temps exculpe el govern israelià? Quinze minuts són suficients perquè el flamant Premi Nobel de la Pau i president de l’estat més influent del planeta, Barack Obama, li
Evidentment, la terminologia política tradicional que utilitzen els periodistes especialitzats i els portaveus de la majoria dels partits està absolutament desfasada. No és una casualitat, ni molt menys. Es tracta d’un ús del llenguatge totalment capciós, estratègic, en absolut involuntari. Els discursos buits o les fal·làcies semàntiques són un instrument de manipulació, de distorsió malintencionada
Vivim en un País amb una democràcia jove, tendra, adolescent. Posem els números damunt de la taula: el règim franquista va durar trenta-sis anys, si comptem el final de la guerra civil com a data d’inici i la mort del dictador com a cloenda. En canvi, des de les primeres eleccions democràtiques de 1977 a
El debat sobre el processament de Garzón s’ha convertit en una espècie de partit de futbol: els seguidors del jutge es vesteixen amb la samarreta roja i entonen càntics a l’uníson, mentre que els seus detractors hissen la bandera blava i xiulen ensordidorament. Em ve al cap la paraula maniqueisme, per raons evidents. Els matisos