Pau Alabajos

dimarts, 29 d’abril de 2009 – Cafeteria d’Història (Plaça Joan Reglà)

A la una he quedat amb Cesk Freixas a l’Estació del Nord. Avui tindrem l’oportunitat de realitzar l’espectacle conjunt “Venim del nord, venim del sud” en la Universitat de València, aprofitant que els companys del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ens han convidat a participar en un acte d’homenatge a l’historiador Joan Reglà i en contra del Pla de Bolonya. Dinem junts a la cantina d’Infermeria i ens posem al dia. La veritat és que no se’ns pot deixar sols, perquè de seguida se’ns acudeixen infinitat de projectes i iniciatives, com si no tinguérem feina suficient! Ja us anirem informant a mesura que anem formalitzant totes aquestes idees. A les quatre de la vesprada ens passem per la facultat de filologia, on els estudiants de comunicació han organitzat unes jornades de contrainformació. Avui Josep Vicent Frechina fa una xarrada que porta per títol “la música en valencià a la recerca de públic” i que dóna una visió a bastament argumentada sobre el moment dolç que viu actualment la música en català a casa nostra, sense caure en l’autocomplaença: fent referència a la manca de suport institucional i remarcant la necessitat d’una sonsolidació a nivell de públic i d’indústria. Jo em vaig assabentar d’aquestes jornades perquè Carles Soler (Orxata Sound System) va fer el dia anterior una xarrada sobre cultura lliure ben interessant, i la veritat és que totes les conferències i taules redones tenen molt bona traça. A les cinc de la vesprada marxem cap a la cafeteria d’Història, on la gent del sindicat ja tenen mig embastat l’equip de so i l’escenari. Josep Alemany (Naia) ens tira una maneta i mitja per a fer les proves de so i ens ajuda a solucionar un problema que ens ha sorgit amb un cable i que fa que l’hora oficial del concert es retarde una miqueta. Comencem el concert quasi 45 minuts més tard del previst. Hi ha moltíssima gent congregada al voltant de l’escenari. L’encarregat d’encetar l’espectacle és Cesk, que avui no ha pogut vindre acompanyat de Víctor Nin, però així i tot, la seua intervenció té bona cosa de força i compromís.  Després, ens arriba el torn a Laura (que està amagada darrere del pilar de la fotografia) i a mi.  Durant tot l’acte són nombroses les referències crítiques cap al nou Espai Europeu d’Educació Superior: el retall d’assignatures d’història del País Valencià, la desaparició de l’especialitat de Filologia Catalana, la porta oberta a la corporativització i els interessos privats i un llarg etcètera de greuges que ens congreguen aquesta vesprada ací. Acabem el concert interpretant junts una cançó de Cesk, Dies i nits d’amor i de guerra; una meua, Contra el ciment; i una versió lliure d’Al Vent de Raimon, que ens serveix de cloenda. S’ha fet de nit i hem d’arreplegar a corre-cuita perquè estan a punt de tancar la facultat. Ens acomiadem de la gent del SEPC, els donem les gràcies i marxem satisfets i encoratjats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!