Pau Alabajos

L’associació Serra Grossa ens ha convidat a fer una actuació en el poble de Vallada (la Costera), en la replaça de Sant Joan. Es tracta d’un racó molt acollidor entre diversos carrerons del casc antic del municipi. Comprovem amb cert optimisme que encara queden llocs al País Valencià on la gent trau les cadires a la porta de casa per prendre la fresca i xarrar amb els veïns que passen pel carrer. El creixement urbanístic de les grans ciutats, juntament amb la irrupció del televisor com a model d’oci domèstic, sembla haver desplaçat aquest costum que no fa massa temps estava tan arrelat a les nostres comarques. Després d’un sopar de germanor, es desmonten les taules i la gent s’aproxima al cadafal on ja està tot preparat per al concert. A la nostra esquena n’hi ha penjada una senyera que em recorda a fotos antigues dels recitals de cançó de la Nova Cançó. Un regidor de l’Ajuntament de Vallada (PP) comenta de passada amb els organitzadors que li falta un color a la bandera, que el blau deu haver-se destenyit amb el pas del anys. Els companys de Serra Grossa s’ho prenen amb sentit de l’humor i li responen que la franja deu quedar a l’altre costat de la tela i que per això no es veu… Des de la primera nota ens sentim molt còmodes damunt de l’escenari, el públic escolta amb molta atenció i l’ambient és propici. Portem guitarra acústica, violoncel, teclat i veu. L’actuació s’interromp en la darrera cançó perquè se’m trenca una corda de la guitarra. Ens veiem obligats a fer els bisos exclusivament amb piano i veu. Finalment, ens acomiadem amb el poema que introdueix Futur en venda. En acabant, arrepleguem els instruments i xarrem amb alguns espectadors que s’acosten després de l’espectacle. Ens fem un poliol calentet en companyia de la gent de l’associació abans d’agafar l’autovia cap a Torrent. Comentem la situació política del poble: el concert es fa de manera autogestionada, al marge de subvencions municipals. És de valorar aquesta mena d’iniciatives que ofereixen propostes d’oci i cultura alternatives a les que organitzen els consistoris, molt menys participatives i amb la vista posada en les eleccions. A les tres de la matinada arribem a casa, se’ns ha fet una miqueta tard, tenint en compte que a l’endemà marxem cap a Barcelona, a les Festes Alternatives del barri de Sants.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!