dimarts, 16 de desembre de 2008 – Teatre Tívoli
Han transcorregut 15 anys des que assassinaren un jove antifeixista a
Montanejos. El mataren per pensar diferent, per tindre unes conviccions
polítiques divergents. Ha passat més d’una dècada, però no l’oblidem.
La comissió 15 anys sense Guillem Agulló i diverses entitats cíviques i
col·lectius de base li han organitzat un acte d’homenatge al seu poble,
en el Teatre Tívoli de Burjassot (l’Horta). Hi participen, posant la
banda sonora, un bon grapat d’amics i companys de batalla: Pep Gimeno
“Botifarra”, Cesk Freixas, Al Tall, Feliu Ventura, La Gossa Sorda i
Obrint Pas (els dos darrers grups adaptant-se al format acústic que
exigeix un teatre). Pel que fa als parlaments, en directe i gràcies a una sèrie de
projeccions audiovisuals de les quals s’encarregava Josep Pitarch, escoltem les intervencions de periodistes,
polítics, intel·lectuals i reprentants d’associacions com ara el Fòrum per la Memòria del PV, Vicent Partal, Comissió de la Dignitat, Mariano Sánchez Soler, Maquis
de l’AGLl, Isabel-Clara Simó, Intersindical Valenciana, Núria Cadenas,
Escola Valenciana, Centre Social Terra, David Fernàndez, Toni
Cucarella, Ca Revolta, Maulets, Acció Antifeixista Berlin, etcètera. Passades les nou de la nit, comença l’espectacle, amb una
miqueta de retard (molt comprensible si tenim en compte la complexitat
del muntatge). Fa dos dies que s’han exhaurit les entrades, de tal
manera que les graderies estan plenes de gom a gom. La intensitat
emocional de la vetllada és increïble: quan eixim a l’escenari notem
que el públic està absolutament implicat, que vibra amb cada nota i amb
cada paraula. Laura i jo interpretem una versió d’Al Vent després que
Cesk toque una cançó dedicada a Ovidi Montllor. És una intervenció
breu, però molt emocionant. Abandonem l’escenari encara amb la pell de
gallina i ens quedem a gaudir de l’espectacle entre bastidors. El
final de la vetllada el posa un quartet de corda interpretant El Cant
dels Ocells i una versió de La Muixeranga, acompanyada per percussió,
dolçaines i guitarra clàssica. Una nit que tardarem a oblidar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sobren les paraules, Pau…
´Vas fer una interpretació de “Al Vent” molt emocionant. La nit va ser intensa. Enhorabona als organitzadors. Va se run encert lligar la repressió franquista-feixista a l’actua situació d’impuntat que patim els democrates valenciana. Hi ha imppunitat ? Aleshores la responsabilitat de qui és ? Conec molts treballadors públics de la seguretat: policies nacionals i guardies civils que fan molt bé el seu treball ( aquest en un anacrònic règim militar). Ells rebren ordres. De quí ? L’únic punt que vaig trobar a faltar va ser alguna indicació sobre aquest dubte. 30 anys d’impunitat.
En tot cas una nit memorable.
Continua treballant Pau i nosaltres gaudirem amb les teues cançons.
Enric Morera
El dimarts nit fou una nit d’eixes que se t’he possa la pell de ganilla
durant tot l’homenantge, des de la primera paraula fins la última, des
de la primera cançó fins l’ultima!
las teues cançons son molt roines