Pau Alabajos

dimarts, 11 de novembre de 2008 – IES Serra Perenxisa

Avui toquem a casa. Ahir va tindre lloc als carrers de Torrent una concentració amb més d’un miler de persones de tota la comarca que s’oposen a la gestió de l’educació pública per part de la Generalitat Valenciana. Aquesta nit alguns professors i alumnes es tanquen en l’IES Serra Perenxisa en senyal de protesta. Ens han convidat a fer una actuació en la sala d’actes de l’institut. Al voltant de les vuit i quart arribem al centre i busquem a Amparo perquè ens guie fins a l’equip de so i ens explique una miqueta com està el pati. Fem unes proves mínimes i sopem a la cantina amb tothom. Berni ens presenta a una xica que treballa per a la BBC. Jo faig broma i li pregunte què com els va amb les Bodes, els Batejos i les Comunions, pensant que Berni no estava parlant seriosament, m’imaginava que era per a una ràdio interna del centre o alguna cosa pareguda, però resulta que no. La xica en qüestió fa d’enllaç per a la BBC4 de ràdio: es veu que estan preparant un reportatge sobre l’educació a l’Estat Espanyol i han estat gravant pel matí opinions d’alguns pares i mares en un institut de Gandia i ara estan a Torrent, documentant l’acte de protesta. A les deu passades encetem l’actuació, després que ens presente una alumna, Cristina. Últimament estem tenint alguns problemetes amb els noms i els cognoms: en el text de presentació diu que Carmen Navarro m’acompanya al violí, referint-se a Laura i jo mateix vaig presentar l’altre dia a Andrea Tàrrega com a Cristina Tàrrega, que té més delicte! Pel que fa al concert, molt bé, la gent del públic està molt implicada i aplaudeix amb ganes. No podem fer-ho molt llarg perquè encara estic tocat de la veu. Tenim moltíssimes actuacions aquest mes i és complicat trobar un període de repòs per recuperar-me. És ineviatble relacionar algunes de les cançons que toquem amb el desficaci que suposa la gestió de l’educació pública valenciana. Com és possible que el conseller Font de Mora exigisca que l’assignatura d’Educació per la Ciutadania s’impartisca en anglés quan ni tan sols està garantit l’itinerari acadèmic en valencià? Em sembla que instrumentalitzar políticament l’ensenyament és una autèntica deslleialtat. Els instituts són la pedrera de la nostra societat futura i no es pot jugar amb una cosa com eixa. A més a més, està la qüestió de les aules prefabricades. En agost d’enguany es publicava una notícia que deia que més de 20.000 alumnes estudiarien en barracons. El País dels grans esdeveniments, de les obres faraòniques, que és actualment la referència en el sector turístic internacional (Canal9 dixit), no té recursos econòmics suficients per a construir instituts i centres educatius amb unes condicions mínimes? Ja veiem quin és l’ordre de prioritats dels nostres governants. I no continue, que m’enerve…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!