Pau Comes

Independència és llibertat

3 de gener de 2010
Sense categoria
1 comentari

Una notícia decebedora des de Convergència

Ara que canviem d’any, amb un 2010 que promet força en el tema de la independència, Artur Mas ens llença una galleda d’aigua freda. (segueix…)
Sempre he dit que no som independents perquè CiU, que és determinant al Parlament, no ho vol. I no ho serem fins que ho vulgui o deixi de ser una força tan determinant.

Han fet servir un munt d’excuses per no fer, per exemple, una proclamació unilateral al Parlament, però no serveixen per amagar que, si haguessin volgut, ja s’hauria fet.

Una de les excuses és que encara no hi ha una majoria social per la independència, cosa que ens duria, per exemple, a perdre un hipotètic referèndum d’independència. Seria interessant que ens diguessin, entre altres coses, per què no han fet cap campanya activa per a fer augmentar la proporció de partidaris de la independència fins a acostar-la a aquesta desitjada majoria.

Si fins el 2003 aquest discurs encara obtenia el benefici del dubte, això ha canviat completament amb tot el procés del nou Estatut. Les enquestes no paren de donar proves del creixement del nombre de partidaris de la independència, al mateix temps que una part considerable de la gent està farta de certes maneres de fer política, especialment el tacticisme de curta volada purament partidista.

Tot el procés de consultes sobre la independència ha acabat de desmentir les excuses convergents, que no volen reconèixer que fins i tot la majoria dels seus votants (més del 56%) ja estan a favor de la independència.

Per tot això és molt decebedor que, quan Mas es planteja quina serà la seva actuació política a partir de les properes eleccions, no aposti per caminar cap a la independència, sinó que s’entossudeixi a continuar en el tacticisme més descarat. Així, segons l’entrevista que publica Vilaweb, no es planteja cap estratègia sobiranista, sinó que opta només per ocupar el poder, tot el poder, i mantenir-s’hi només amb els mínims pactes puntuals (successions amb el PP, quart cinturó amb el PSC-PSOE, millora de l’autogovern amb ERC…).

Si realment volgués avançar cap a la sobirania, s’hauria mullat i hauria fet com el SNP a Escòcia: presentar-se amb un programa explícitament independentista i, si calia, governar en minoria (cosa que Esquerra, que sí que és explícitament independentista, no ha pogut fer).

Si CiU segueix preferint acaparar tot el govern d’una simple comunitat autònoma en lloc d’arriscar i lluitar per l’Estat propi, la llibertat del país es retardarà: caldrà esperar que acabi d’atrevir-se, o que altres partits independentistes (els presents i els futurs) ho facin en lloc seu. No sé si això preocupa gaire al carrer Còrsega, però és segur que cada cop preocupa més a més gent (entre ells molts votants de CiU).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!