Pau Comes

Independència és llibertat

13 de novembre de 2006
General
3 comentaris

Sostres de vidre

Deu fer una vintena d?anys va començar a
circular el terme ?sostre de vidre? per a definir aquelles barreres, teòricament
inexistents, però a la pràctica infranquejables, que impedien a les dones
arribar als llocs més alts (o simplement alts) de qualsevol organització. Si
ens hi fixem una mica, ens adonarem que els sostres de vidre no només es troben
en les diferències de sexe, sinó en altres àmbits (nivell d?educació, origen,
etc.). Tot i que no tothom ho veu de manera positiva, els catalans acabem d?esmicolar
un d?aquests sostres. (segueix…)

I aquest no és cap altre que el de l?origen. Efectivament,
acabem de fer miques aquell tabú, estès durant els darrers segles, que impedia
que algú vingut de fora arribés a la responsabilitat més alta del país (quan
això ha estat possible, que ha estat excepcionalment, tot s?ha de dir). Contra
els sostres, es pot dir que l?ascensor social ha funcionat.

I això no és poc, si ens fixem en altres
llocs. A França, per exemple, malgrat un sistema educatiu homogeneïtzador i
terriblement eficaç a l?hora de crear ciutadans francesos, les ?banlieues? van
cremar perquè l?ascensor no ha funcionat. Un fill d?algerians es pot saber l?obra
completa de Voltaire de memòria, pot vibrar escoltant la Marsellesa, pot
convertir-se en expert tastador de formatges, i fins i tot pot animar l?equip ?bleu?
de futbol, però li costarà moltíssim dissimular l?accent, i li serà impossible
canviar de color de pell. Aleshores, si descobreix que, faci el que faci, no
arribarà mai on vol arribar perquè el color de la pell li ho impedeix, és
comprensible (tot i que no justificable, és clar), que s?emprenyi i ho engegui
tot a dida.

Aquí diu el tòpic que som terra de pas. Els
demògrafs ens precisen que més del 80% dels catalans actuals tenim algun avi
nascut a fora de Catalunya. Si algú en dubta, que es passegi pel web de l?Idescat
i repassi la llista dels cognoms més habituals al Principat. No obstant, molta
d?aquesta gent, malgrat haver lluitat per -i en molts casos haver aconseguit-
sortir-se?n millor que a la seva terra d?origen, veien que hi havia llocs
reservats pels ?de sempre?. Que no vol dir els nascuts aquí, sinó els quatre
que remenaven les cireres, aquells que pensen que la minyona és imbècil, la
pobra, però per això és la minyona, i que també pensen que tots aquells que s?han
de llevar abans de les set per anar a treballar són uns fracassats que no mereixen
res millor.

I, ves per on, l?ascensor social ha funcionat.
Ara un individu que no és dels de sempre, que a sobre va venir de fora, ha
arribat fins a dalt de tot. Cosa que no passa a Espanya, sense anar més lluny: com
deia algú, segur que encara no ha nascut l?avi del català que serà president del
govern espanyol…

Tampoc no sé quan trigarà a haver-hi una Molt
Honorable Presidenta, però almenys ja hem fet saltar un sostre. I aquest sostre
?com d?altres- ens calia trencar-lo més tard o més d?hora, si volem arribar mai
a la independència. O és que algú té una manera millor?

  1. Però tot i no tindre res contra José Montilla com a persona, havera preferit que l’individu que no és dels de sempre, que a sobre vé de fora i ha arribat dalt de tot, havera estat independentista.

    O havera estat almenys com Guillem d’Efak o tants altres, però bé això vòl dir que Catalunya continua sota dominació de l’espanyolisme com fa tants i tants anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!