Per contra, si una cosa no és opcional, aleshores no és un dret, sinó una obligació: pagar impostos, per exemple. Imagineu que Rajoy hagués dit “seria injust negar als catalans el dret a pagar impostos”: acte seguit hi hauria cues a hisenda per donar-se’n de baixa.
Actualment, pels catalans d’aquesta banda dels Pirineus, ser espanyol no és un dret: és una obligació. Ni volent no podem abandonar la nacionalitat espanyola.
On és la trampa? En realitat el que Rajoy vol dir és que “seria injust negar als catalans el dret a ser espanyols I NOMÉS espanyols, a Catalunya”, cosa rotundament falsa, ja que això implica l’enorme injustícia que els catalans no tenim dret a ser catalans, ni a Catalunya ni enlloc.
En canvi, els independentistes sí que volem donar a tothom el dret a ser o seguir sent espanyol, exclusivament o de manera compartida amb la nacionalitat catalana. Perquè la clau està en què ara només hi ha un estat (l’espanyol) amb una sola nacionalitat, mentre que quan siguem catalans, hi haurà un estat català, amb la seva nacionalitat, però seguirà havent-hi un estat espanyol, amb la seva nacionalitat, com ara. Aleshores, i només aleshores, els catalans tindran dret a ser només espanyols, espanyols i catalans, o només catalans. O, fins i tot, seguir com ara, si guanya el No a la consulta. Però, és clar, el Rajoy deu trobar molt just que no tinguem ni tan sols dret a fer-nos la pregunta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!