Pau Comes

Independència és llibertat

5 de gener de 2010
Sense categoria
4 comentaris

Ostres, Sostres, ostres!

Qui ho havia de dir, el líder d’opinió dels nacionalistes més epidèrmics i flagell de tot aquell remotament sospitós de col·laboracionisme amb els espanyols, no només és acomiadat de l’Avui, sinó que es passa a El Mundo del “pedrojota” i al Factual de l’Arcadio Espada. (segueix…)
Sempre m’he malfiat d’aquells que són els primers a cantar-se les pròpies excel·lències, i el Sostres que es vantava d’escriure molt bé no n’és una excepció. Però jo no sóc crític literari ni, sincerament, m’importen gaire les seves dots per l’escriptura, sinó la seva aplicació a determinades intencions polítiques.

I és que una cosa és donar lliçons de gastronomia perquè ets nét de qui ets, i una altra pensar-te que pots criticar i insultar qui vulguis. Sobretot insultar, perquè ens ha demostrat que la manca de criteri i de capacitat d’anàlisi racional es poden suplir regalant els escrúpols, juntament amb la camisa de la temporada passada i el jersei encongit, a la minyona filipina, llençant al contenidor de “rebuig” l’educació rebuda en una bona escola (pobre senyor Ribera!) i posant-se a desqualificar i insultar sense manies, com més fort millor -com si el que crida més tingués més raó.

El sostres sobreactuadament classista, que se’n fotia de la gent que es llevava a les set per anar a treballar, es va veure de cop a l’atur i va haver de demanar diners als lectors del seu bloc. L’èxit de l’empresa s’ha vist clarament quan ha acabat treballant a les ordres de “pedrojota”.

Aquest fet em presenta un dilema: no sé si ho ha fet per imperatius econòmics, prostituint el seu talent (que almenys ell creu que té) amb el diari més furibundament espanyolista i anticatalà dels diaris furibundament espanyolistes i anticatalans (és a dir, quasi tots els espanyols, excepte els subtils) per pagar-se la dosi de tòfona blanca, o bé ho ha fet perquè en el fons, com aquell personatge tan cínic de Grouch Marx, ell té els seus principis, però si convé… en té d’altres.

Si ho ha fet per motius econòmics, potser resultarà que no era tan bon escriptor com pretenia, ja que si ha acabat a El Mundo, hom pot suposar que els diaris amb els quals ell s’hagués sentit més indentificat li han tancat la pantalla del portàtil als nassos. I això no s’acostuma a fer amb els megacracs del periodisme.

Si ho ha fet per manca de coherència nacional, espero que tots aquells que se’l llegien per aquesta suposada coherència agafin els articles retallats del diari, o els pdfs desats a la carpeta “sostres”, i els llencin a la paperera definitivament.

Reconec que no m’he pres la molèstia de buscar les raons que pot haver adduït per a justificar aquests canvis en la seva escala de valors nacionals, però no crec que faci falta.

Els sofistes ens van ensenyar fa segles que un bon domini de la llengua
(especialment escrita) pot fer passar per bons uns arguments totalment
fal·laços. Però, en tant que fal·làcies, tard o d’hora algú els pot
desenmascarar.

Només cal recordar que ens va dir a tots (sí, a tots els centenars de milers!) els que vam votar Esquerra “fills de puta” per aquest fet, i ara es dedica a fer guanyar diners al principal enemic mediàtic de la Nació catalana (en tant que nació, ja que ell la voldria simple regió).

Si se li ocorre aixecar un ditet i al·legar que escriu el que vol, o és més ingenu del que creia, o és que a més de fills de puta, es pensa que som imbècils: a diferència de Roma, Espanya sí paga a traïdors, especialment a catalans renegats -almenys, mentre són útils.

Una sola columna d’un opinador no només no rebaixa en res la línia editorial d’una diari que la comença a la “informació” dels titulars de la portada i l’acaba a l’últim paràgraf de la darrera plana, passant per totes les suposades notícies que hi ha a l’interior, sinó que a més serveix per “legitimar” aquest espanyolisme militant amb la coartada del “columnista independentista”, quan li recriminem el seu biaix: “Nosaltres, anticatalans? Però si tenim el Sostres!”.

Com deia aquell, pots enganyar una persona tota la vida i pots enganyar molta gent una estona. Però no pots enganyar tothom tota l’estona, per molt bon escriptor que et pensis que ets.

  1. N’hi ha una dita espanyola que diu ‘No metas la polla, donde tengas la olla’.

    Havera estat el mateix si Iniesta o Xavi fitxarà pel Reial Madrid

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!