En els seu discurs de Cap d’Any, Montilla ha dit que ‘La nostra voluntat d’autogovern-nos ni comença ni acaba amb una sentència’. És veritat, és clar, però no és tota la veritat, ni de bon tros. Aquest és el problema de Montilla, i del PSC-PSOE per extensió: sempre es queden a mitges.
I és que la nostra voluntat d’autogovern ni comença ni acaba amb una sentència… ni amb la constitució espanyola de 1978, ni amb la de 1812, ni amb la pertinença a l’Estat Espanyol.
L’Estat Espanyol -o “Espanya”, com els agrada dir-ne a la majoria d’espanyols- no existia quan es va crear la Generalitat, fa 650 anys. Ni el 1714, quan els catalans van lluitar per les llibertats de Catalunya, que sí que feia segles que existia.
I per acabar, i seguint amb les metàfores del tipus de les (suposadament) “falses dreceres”, jo en tinc una altra: ens trobem davant de la ja famosa paret. Només és possible quedar-nos on som (comunitat autònoma com Múrcia) o saltar fins passar a l’altra banda (independència). Ja hem vist que intentar saltar només fins a mitja alçada (Estat federal) implica acabar tornant al punt de partida en aquesta banda de la paret…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!