En pocs dies l’avantguarda de l’unionisme mediàtic branca reaccionària publicava dues notícies curioses, una sobre la intenció de vot a les eleccions de la tardor i l’altra sobre el suport a la independència. Semblaven contradictòries, però no ho són tant si ens les mirem amb perspectiva, i les comparem amb el símil de les curses atlètiques (segueix…)
Segons la carta als reis del comte de Godó publicada el diumenge passat, la intenció de vot a les properes eleccions per escollir el Parlament d’Amunt apuntaria a un descens del vot a les formacions independentistes, ja que Esquerra baixaria, i ni Rcat ni Laporta obtindrien representació. En canvi, els convergents unionistes fregarien la majoria absoluta, ajudats per la davallada constant del PSC-PSOE.
Per altra banda, en l’avís per a navegants publicat ahir, ens alertaven que l’independentisme està creixent, sobretot allà on més difícil semblava que ho pogués fer: l’electorat socialista.
I com pot ser que l’independentisme creixi (i més que creixerà, quan el tribunal constitucional dels espanyols sentenciï sobre l’Estatut), i que els partits independentistes baixin (encara que al final no sigui tant com voldria el comte)?
Crec que el símil de les curses pot ajudar a explicar-ho: Esquerra, que té la independència com a objectiu principal, està corrent una marató. En canvi, els partits autonomistes que només busquen governar una comunitat autònoma, corren els 100 m llisos.
És evident que per a recórrer els 42.195 metres de la marató has de començar pels primers 100, però no hi pots arribar com si fossin la meta. Has de pensar que te’n queden 42.095 i, per tant, no pots plantejar-te’ls com un esprint. Has de pensar com correràs als 10, 20 i 30 km, i com arribaràs a la meta.
Si fem sortir junts Haile Gebrselassie (rècord de marató) i Usain Bolt (rècord dels 100), tothom sap qui arribarà abans als primers 100 m. Però també sabem que si Bolt intentés córrer els 42 km com corre els 100 m, no arribaria a la meta ni per casualitat.
Esquerra vol aconseguir la majoria al Parlament d’Amunt, però per aconseguir la independència. Per això és prioritari fer créixer el nombre de partidaris de la independència, i això s’està aconseguint. Encara que de moment alguns independentistes no votin Esquerra. I encara que algun dels seus votants, o dels que es plantegen presentar-se a les eleccions, no entenguin que corren una marató en lloc dels 100 m llisos.
Per contra, els convergents unionistes o els sociates volen fer creure que només importen els 100 llisos: busquen qualsevol vot, vingui d’on vingui, per arribar ràpidament a la Generalitat. Això té el preu de la indefinició i l’ambigüitat, que a la pràctica impliquen un fre al creixement de la idea de la independència, sobretot per part dels convergents unionistes (els sociates no són ambigus en aquest aspecte). Si no està clar que els pugués agradar arribar al final dels 42.195 km, està claríssim que no pensen fer l’esforç que cal per arribar-hi. Almenys de moment, i mentre els electors no els hi obliguem, és clar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!