Pau Comes

Independència és llibertat

3 de març de 2006
General
3 comentaris

Els telenotícies de TV3

Sempre
havia estat un assidu dels telenotícies de TV3. Si era a casa, em programava el
temps, o deixava de fer el que estava fent, per connectar amb la tele i
empassar-me una de les meves dosis diàries de notícies. Com que ja fa temps que
m’afaito, no em costava gaire "descodificar" la part de propaganda
política – inherent, per altra banda, a tot mitjà de comunicació. Malgrat això,
la resta valia la pena. Molt. (continua…)

Efectivament: si parlo en passat, és perquè últimament això
ja no em passa. Primer,
em vaig haver de confessar a mi mateix que ja no mirava els telenotícies com
abans: era, més que res, per militància. Per no deixar de mirar els telenotícies
de la nostra tele. Nacional, al capdavall. La que ha d’interpretar el món segons
el nostre punt de vista, com les teles espanyoles l’interpreten segons el punt
de vista espanyol.

Després, quasi sense adonar-me’n, vaig començar a fer zàping.
Per arribar als esports i sentir parlar del Madrid amb la mateixa importància
que li donen a Antena 3 o Tele 5, no val la pena seguir a TV3: és millor anar a
les espanyoles directament, o mirar una altra cosa.

Poc després em sorprenia a mi mateix fent zàping per notícies
sense solta ni volta. Quan hi vaig reflexionar una mica, quasi em vaig
avergonyir en arribar a la conclusió que un bon espai de notícies s’estava
convertint en el Periódico audiovisual. Que, sigui dit de passada, com a mitjà
de masses em mereix tant de respecte com altres fenòmens de l’audiència de
l’estil de Gran Hermano o Salsa Rosa. Però d’aquí al periodisme seriós, hi ha
una certa distància. I un servidor, es decantava cada cop més per la Terribas o pel bloc d’en
Saül Gordillo.

Fins ara creia que això no eren més que dèries personals
meves, fins que l’Avui ha posat el dit a la nafra: puja l’audiència de TV3, gràcies als programes de ficció
(superba Porca Misèria, m’enganxa Ventdelplà), però baixa la dels telenotícies.
Un calfred em recorria l’esquena: si ja era prou greu la meva decepció
personal, ara resulta que sóc lluny de ser l’únic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!