Pau Comes

Independència és llibertat

22 d'abril de 2010
General
2 comentaris

Els independentistes, els unionistes i el conill de Haldane

Cada dia m’admira més la fe de certs unionistes (per no dir tots) en les possibilitats d’augmentar el nivell d’autogovern de Catalunya dins l’estat autonòmic espanyol. Especialment en setmanes com aquesta, amb la no-sentència del constitucional espanyol. Per això trobo a faltar el seu equivalent del conill de Haldane (segueix…)

J.B.S. Haldane era un biòleg partidari, com la immensa majoria dels seus col·legues, de la teoria darwiniana de l’evolució. Un cop li van preguntar quin fet li caldria per deixar de considerar vàlida
aquesta teoria. La resposta, simple i concisa: un fòssil de conill en una roca
del pre-cambrià (és a dir, de molts centenars de milions d’anys abans de l’aparició
dels conills).

Els independentistes en general, i
Esquerra en
particular, no ens cansem de posar en evidència els innombrables motius
que ens
dóna Espanya per no creure en un futur d’autogovern satisfactori dins
l’Estat
Espanyol. Malgrat tot, sembla que aquests arguments no són suficients
per als unionistes,
especialment els que manen als partits unionistes de l’arc parlamentari català (és a
dir tots,
tret d’Esquerra).

És per això que els demano que ens
diguin què és
allò que ells acceptarien com a prova definitiva que amb Espanya no hi
ha res a
fer. Quin seria el seu conill de Haldane. Que ens ho diguin, i ens
posarem a
treballar per a demostrar-los-ho, tal com Esquerra va començar a fer amb
la reforma
de l’Estatut, que ha obert els ulls a tants catalans que s’han passat a
l’independentisme.

 

Perquè, si no són capaços de
dir-nos-ho, no
ens quedarà més remei que pensar que són unionistes perquè sí, sense cap
raó lògica.
O pitjor encara: per motius inconfessables.

 

  1. Error de concepte, la prova n’és una de molt potent, la nòmina, el partit al qual pertanyen els assigna unes obligacions, unes atribucions, unes tasques, i una nòmina.
    Has conegut mai un socialista que tingui ideoelogia més enllà del poder pel poder, com molts convergents, quan no hi ha proves, queda la nòmina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!