Per què és impossible el federalisme a l’Estat Espanyol?

Prèvia: arrel d’una sèrie de tuits sobre el tema, en Miquel Strubell em va suggerir d’ajuntar-los en un apunt del blog. Aquí els teniu, relligats i corregits.

És un fet: com ens els darrers 300 anys, no hi ha ha demanda popular de federalisme a Espanya (n’excloc Catalunya, és clar). Entre els partits espanyols, només IU ho duia als programes, i ara se li afegeixen PSOE i P’s, de manera molt ambigua. Com que no n’hi ha demanda, no és un incentiu per usar-lo com a esquer electoral a Espanya: no dóna vots, però sí que en pot restar si la competència s’estableix en l’eix espanyolista, com va demostrar P. Sánchez amb l’enorme rojigualda en el seu darrer míting. Això fa sospitar que les promeses fetes als catalans per al #27S2015 s’esvairien més ràpid que les de Cameron als escocesos fa un any.

Però suposem que anessin de debò: quines probabilitats tindrien, hipotèticament, de sortir-se’n? Sense tocar la constitució espanyola, la “reforma federalista” duraria el temps just per què el PP, C’s,etc. la recorressin al TC. L’altra via seria canviar la CE per l’art. 168, cosa pràcticament impossible, com veurem.

Primer escull: caldria que una majoria de 2/3 del Congreso (234 diputats!) i 2/3 del Senado proposessin la modificació. Només proposar-la, ep! Us animo a mirar la composició actual de les Cortes, o la projecció de les enquestes, i veureu que no sumen ni de lluny.

No hi fa res, suposem que aconseguissin sumar 234 diputats. Automàticament es dissoldrien les Cortes i es convocarien noves eleccions. Aleshores serien les noves Cortes les que haurien de debatre, i aprovar novament per majoria 2/3, el nou text.

Segon escull: tots els partits que haguessin quedat fora dels 2/3 anteriors es presentarien a les eleccions amb un discurs salvapàtries, denunciant els de la proposta com a “traïdors”. Molt semblant al PP que recollia 4 milions de signatures contra l’estatut el 2005. En aquestes condicions, els proposants de la reforma ho tindrien pràcticament impossible per renovar els 234 diputats.

I per si fos poc, suposant que tornessin a sumar 2/3 un segon cop, després s’hauria de superar un tercer escull: caldria sotmetre la reforma a referèndum.

Com he dit altres cops, es pot comprovar com la CE va ser dissenyada per ser irreformable a la pràctica. I els de Podemos-ICV saben que NO ES POT.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *