Fa uns mesos varem escriure un article d’opinió que va tenir molts seguidors i, suposo que a conseqüència dels esdeveniments i crispacions polítiques a casa nostra, encara segueix interessant. Ens ha alegrat la gran quantitat de persones que s’han posat en contacte amb nosaltres per expressar el què pensen. L’article plantejava sense embuts aquesta pregunta: “L’Església predica amb l’exemple?”. La resposta pot tenir molts matisos; però jo, com bona part de les opinions rebudes, sóc dels que creuen que L’Església Catòlica Oficial ha jugat i encara juga a un doble joc: per un costat en nom de Deu i les Sagrades Escriptures predica amor, amistat, fraternitat i no sé quantes coses més i; per l’altre costat s’aprofita dels mitjans de comunicació que té a l’abast per difondre, des d’una òptica clarament partidista, odi i menyspreu sense gaire miraments. Un exemple actual d’aquest comportament el tenim en l’emissora de televisió 13 TV. Segons Vikipèdia, l’enciclopèdia lliure d’Internet: “La Conferencia Episcopal Espanyola és el principal accionista de la cadena” i també, segons la mateixa font, “la seva programació es basa en la difusió dels valors i creences de l’Església Catòlica”. Si no coneixeu la cadena os convido a seguir algun dels seus programes de “debat”; són “autentiques classes magistrals dels valors més evangèlics”. Ull! els catalans, o més ben dit els catalanistes, no hi som gaire ben vistos.
L’altre dia tot fent tertúlia amb un grup d’amics que no combreguem massa amb aquesta manera de fer tan poc coherent de l’Església; es plantejaven qüestions per tots els gustos: Algú deia que el nou papa Francesc de mica en mica ja posarà les coses al seu lloc i no permetrà aquestes hipocresies. Altres opinions feien referència a l’impossibilitat de parlar d’una Església única; ja que una cosa és la Jerarquia amb totes les ànsies de poder i un altre cosa molt diferent son els cristians de base, i també alguns capellans, que per sort es miren el mon d’una manera molt més humana. Quan la xerrada ja finalitzava; en Josep Mª, un dels tertulians més participatius, de sobte va dir: les nostres opinions poden ser molt vàlides; però, perquè no demanem a les màximes autoritats eclesiàstiques de Catalunya, és a dir als Bisbes, la seva opinió?: Perquè La Conferència Episcopal Espanyola permet que en un canal de televisió com 13TV, del que n’és accionista majoritari, es facin “debats polítics partidistes” a on es tramet odi i menyspreu generalitzat a Institucions i persones?. Així entén l’Església la llibertat d’expressió i els valors evangèlics?.
Doncs bé; d’aquella xerrada en va sortit un compromís. La Fundació Espavila, en nom de la cultura de l’esforç, enviarà una carta personal amb les preguntes plantejades a tots els Bisbes i Arquebisbes de Catalunya; és a dir, els Arquebisbes de Barcelona i Tarragona i els Bisbes de Girona, Lleida, Solsona, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat, Seu d’Urgell, Tortosa i Vic; ah!, i com va recalcar en Josep Mª, sense oblidar els Abats de Montserrat i de Poblet. L’encàrrec es complirà al peu de la lletra; ara bé, tindrem resposta? Ens diran pot ser que aquesta no és la via adient per demanar opinions a un Sr. Bisbe?. No ho sé; però, en ple segle XXI i en nom de la credibilitat que ha de merèixer qualsevol Institució, i l’Església no en queda al marge, els protocols no han de servir d’excusa per esquivar unes respostes que tots mereixem.
Fer preguntes i també intentar trobar respostes va lligat a la racionalitat humana; però, aquesta mateixa racionalitat demana constantment un rigorós esforç d’anàlisi i una gran amplitud de mires per tal de viure una vida més digna. Espavila’t.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això mateix és el que li passa a la institució anomenada Església catòlica apostòlica i romana: Des dels seus inicis (allà pel segle IV de la nostra era), ha estat la institució que ha assasinat a més cristians (ademés de voler amagar i fins i tot tergiversar les Escriptures). Aleshores, poc veritable evangelisme pot transmetre aquesta institució i els seus ministres.
I en relació a les vinculacions Església romana / Estat (i política), això ja està tot dit als llibres de Daniel i Apocalipsi (amb una crida als cristians que existeixen dins dita església [Ap. 18:4-5]). L’Església romana a Catalunya ja la poden denominar “catalana”, “nacional” o el què més convingui, però estarà supeditada al que diguin des del Vaticà. I espero que mai hi hagui una “Església nacional”: de nacionalcatolicisme ja n’hem pres masses olles.
Tot això són “signes dels temps” (“al bó li diràn dolent, i al dolent li diràn bó”). Talment com el PSC, que per amagar la fortor de pudriment, volen canviar la “marca” per presentar-se a les eleccions… Pura hipocresia i continuar sent uns pocavergonyes amb la intenció de no perdre cap ni un dels poders i privilegis que tenen qui ha tingut tant “bona idea”.
Atentament