Durant el congrés internacional de telefonia mòbil celebrat recentment a Barcelona es va produir un incident que ha generat una certa controvèrsia. En el moment en què el príncep Felip de Borbó es disposava a “passar revista” i, alhora, estrènyer les mans a un grup d’empresaris que esperaven dempeus i en fila la seva presencia, confiat en rebre mostres d’efecte i submissió; de sobte, es va trencar el protocol. Quant el príncep va allargar la mà per saludar a l’empresari Alex Fenoll; aquest, adoptant una decidida actitud de calma i serenor, es va negar de ple a l’encaixada. Quina falta de respecte!, quina poca educació!; hem pogut llegir en un munt d’articles a la premsa i comentaris a les xarxes. L’empresari Sr. Fenoll es va justificar dient que ho havia fet “per coherència amb mi mateix i d’autoestima al nostra poble…”; és a dir per respecte a las pròpies idees va aprofitar l’ocasió per expressar públicament el seu rebuig, sense donar cap importància a les “bones maneres” que segurament tothom esperava en aquell acte.
L’actitud d’aquest empresari la considero molt interessant perquè ens pot servir per diferenciar dos conceptes que sovint confonem: Els “autèntics valors del respecte” i els “comportaments educats”. El respecte sempre va lligat al reconeixement a la vàlua de les persones o entitats; en canvi les conductes o comportaments educats solen ser maneres d’actuar més o menys establertes, protocol·làries, formals i sovint buides de continguts.
De manera general es pot entendre que tothom és mereixedor de respecte, sigui qui sigui; això suposa admetre que totes les persones naixem en situació d’igualtat per merèixer la més alta dignitat humana. El valor del respecte no es pot negar a ningú com a esser humà; però si que es pot negar a les persones o institucions per la seva conducta poc respectuosa amb els valors ètics i morals. La monarquia espanyola per exemple, representada pel príncep Felip en el congrés de telefonia mòbil celebrat a Barcelona, com tots sabem, ha tingut comportaments irregulars molt allunyats dels valors ètics més desitjables; per tant, en aquest sentit, crec que no m’equivoco al afirmar que som molts els que considerem que aquesta institució no és mereixedora de respecte. Per desgràcia a la nostra societat actual és difícil trobar persones i entitats lligades al poder que el puguin merèixer.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!