Amb l’historiador Juanjo Adrià. Introducció Joan Bell-lloc.

Quinta Temporada – Episodi 17 (programa 55)

“El mas de Casino estava situat a 2,5 llegües de Llíria (uns 12 km) i es trobava entre el Villar, Pedralba, les Alcubles i Llíria, aquesta més desplaçada cap al sud-est.

Als camperols d’aquesta explotació agrícola els resultava una feinada anar i tornar a Llíria per als serveis de la parròquia o per a les qüestions administratives. A més, aquest enclavament havia sorgit per a la permanència dels treballadors dels camps del voltant, ja que estava molt prop de les masies més importants de Llíria.

La Fardeta, el mas del Frare, el mas de Moia, l’Espinar (del monestir de Sant Miquel dels Reis), el mas del Jutge, la casa de Camp (dels frares de Portaceli) i moltes altres masies eren llocs on vivien tot l’any els masovers i eren grans propietats de terratinents de València o dels frares de Portaceli, dels quals depenia també la parròquia de Llíria. L’actual camí dels Frares és una mostra de la necessitat de connectar Portaceli amb les seues finques.

La població de Llíria, en el 1510, era de 1.021 persones; en 1535 n’hi havia 868, per culpa d’una epidèmia; en 1596, n’eren 2641 i el gran bot es feu en el 1787, amb 7069 habitants. Aquest augment demogràfic va exigir l’augment de les terres de conreu i propicià la creació de noves masies. La majoria se servien de trulls per a obtindre el vi del raïm que es produïa en gran nombre d’hectàrees de la zona. La fil·loxera i el míldiu, a França, van estimular el conreu de la vinya en l’extens terme de Llíria. Es produïen vins de baixa qualitat i vi de past per a fer aiguardent.

L’existència d’alguna font, la del Canyar, així com el pou fet el 1910, també ajudaven a l’extensió de l’explotació agrícola.

A més de les masies hi havia els cellers, alguns dels quals encara romanen, com les bodegues de Casinos, les de Torres o les Vint-i-quatre. Tenien la funció temporal d’acollir els treballadors de temporada de les collites, la majoria dels quals eren d’Alcubles.

El 1787, el clero de Llíria aconsegueix la creació d’una parròquia a Casinos, per les necessitats «espirituals». Estava dedicada a santa Bàrbara, protectora de tronades i pedregades. Un campanar marcava les hores i els rituals religiosos, com una mena de WhatsApp d’aleshores.

La Constitució de 1812, de Cadis, recomana  la constitució d’ajuntaments quan arriben els nuclis a 1000 habitants, o quan és recomanable. El desgavell del regnat del «Desitjat», Ferran VII, que reprén l’absolutisme, el cop d’estat de Riego i la tornada a l’absolutisme, així com la Primera Guerra Carlista i la regència de M. Cristina són entrebancs que alentien la segregació de Casinos. Tanmateix, el motí d’Aranjuez, Espartero i la política dels liberals afavoreixen la segregació. Els límits del terme significaren una gran disputa que durà més de 20 anys. A Casinos, amb el 10% de la població de Llíria, li corresponien 2700 hectàrees, les quals quedaran en unes 400.”

Enric Llopis i Joan Bell-lloc

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 17 de la Quinta Temporada, “El Mas de Casinos se separa de Llíria i naix com a Poble”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Instagram 1a part i 2a part

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!