5 de setembre de 2024

0 comentaris

Pòdcast 51 ‘Cròniques Edetanes’: Gàtova i els seus noms de lloc

Quinta Temporada – Episodi 13 (programa 51)

Joan Bell-lloc parla amb Eduardo Jaime Tello Torres. Presenta i edita Vicent Galduf

(Bon moment , abans o després d’escoltar aquest programa, per a recordar el nostre pòdcast vuité “La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova”)

Gàtova és el sostre del Camp de Túria, situada a l’ombra del Pic de l’Àguila i a recer del Gorgo, que amb els seus vora mil metres és el punt més alt de la comarca. També és la vila pròdiga de les terres edetanes, ja que per un caprici de l’Administració Central, va ser inclosa en la província de Castelló el 1833, cosa que produí tot un seguit de problemes comunals amb els seus veïns de Marines i Olocau. Finalment, des de fa trenta anys, es va reincorporar a la nostra comarca, el seu lloc natural d’on mai hauria d’haver estat separada.

Amb aquest programa que dediquem al poble, volem posar en relleu, també, el treball d’un fill de Gàtova, Eduardo Jaime Tello Torres, cronista de la vila, músic i cantant entusiasta que ha donat vida al manteniment del folklore local, que considerem també comarcal, i que té la seua màxima expressió el 24 de setembre, festivitat de la Mercé, patrona de la vila. Com a amant del seu petit país, Eduardo ha dut a terme una labor de recol·lecció minuciosa del tresor toponímic gatover i és això, precisament, el que exposarem en aquest programa de Cròniques Edetanes: Gàtova i els seus noms de lloc. Joan Bell-lloc ha mantingut una conversa amb Eduardo Jaime on presenta gradualment els principals indrets de la vila, especialment l’oronímia o noms de l’accidentat relleu de Gàtova: pics, serralades, coves, rotxas i collaos. També s’ha parlat de la hidronímia, és a dir, dels barrancs, fonts, basses. Després venen els camins i les construccions. Però deixem la paraula a Eduardo Jaime que ens guie pels racons del terme gatover.