Excursió explicativa organitzada pel CEL de la Pobla, l’IDECO del Camp de Túria i Cròniques Edetanes en què es visitaren cinc catxirulos situats al voltant del Tos Pelat de la Vallbona.
Es tracta d’unes construccions de pedra seca, les barraques de pastor, que en la nostra comarca s’anomenen “catxirulos”, generalment circulars i cobertes amb una cúpula de lloses planes. Es troben prop de les vies pecuàries i eren llocs on els pastors transhumants podien passar una nit a cobert. Tots els catxirulos es troben lluny del poble i també servien de refugi als llauradors o llenyataires que treballaven en la muntanya, on es podien protegir d’una sobtada tronada o estalviar-se una anada i tornada al poble.
Aquestes barraques les construïen generalment els mateixos llauradors, els quals amuntonaven a les vores dels bancals les pedres que els eixien llaurant. Quan tenien una gran quantitat de còdols solien construir marges, balones o els mateixos catxirulos. Era una manera d’aprofitar aquells rocs que, enmig del bancal, eren un perill per a l’aladre del llaurador.
Algunes barraques, com el “catxirulo dels Llops”, són del segle XVIII o segurament d’abans, ja que té un estil constructiu totalment diferent de la resta, com ara, l’entrada formada per un arc de mig punt, front a la llosa plana que usen la resta de barraques. La majoria, però, són del s. XIX i principi del s. XX. Un d’ells, el “catxirulo d’Adolfo”, sembla construït en la dècada del 1940, ja que també té un estil constructiu molt diferent de la resta. Algun d’ells, com el “catxirulo del Roig”, quasi al cim del Tos Pelat, té un pessebre dins, on bèsties i humans compartien el mateix espai nocturn. També cal destacar el “catxirulo del Garroferal Clar”, una construcció del s. XIX que va ser recentment restaurada i que serveix de model i testimoni d’un passat que es perd en la nit del temps.