Benaguasil històries mil

Joan Bell-lloc

 

(Text de la comunicació presentada a les IX Jornades d’Història Local de la Pobla de Vallbona, publicada per l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona el desembre del 2017)

1.- LA TOPONÍMA AL SERVEI D’UNA IDEOLOGIA

L’estudi dels noms de les places i els carrers dels pobles, és a dir, la toponímia urbana, té una història relativament recent. Comença al voltant de 1875 [1], quan s’ordena “a los alcaldes que […] procedan a completar los nombres de las calles […] y a fijar los números de las casas donde no los hubiera”. El nou ordre liberal de la Restauració exigia aquests canvis per una major eficiència en tots els aspectes, per al correu, per al control de les persones i, especialment, dels béns immobles.

La normativa no exigia cap tipus de nom ni cap preferència onomàstica, recomanava només evitar els noms malsonants, ofensius o excessivament vulgars. Deixava caure, però, que això dels noms dels carrers i places era una bona oportunitat per recordar o posar en valor determinades figures de l’imaginari col·lectiu. Havia nascut la toponímia urbana “oficial”.

Fins aquell moment, els carrers i les places tenien el nom que la gent del poble els donava habitualment en raó d’alguna característica física del carrer o per alguna persona que hi vivia. Així, a la Pobla de Vallbona es documenta, des de l’edat mitjana, el carrer de Baix o carrer Fondo, el carrer Major, el carrer Mitjà, el carrer de Dalt, la travessia (o la carrera) de Riba-roja, la Plaça, el portal de València, el portal de l’Església, el portal de les Eres, etc. Tots aquests topònims són “transparents”, és a dir, que la relació que hi ha entre significat i referent no és arbitrària, sinó directa i natural.

Però a partir del 1875, a la Pobla comencen a aparèixer noms de personatges rellevants que imposa el poder local del moment, eliminant així els noms tradicionals. Un exemple és el carrer Major, un nom que és substituït al principi del s. XX pel del bisbe Cervera convertint-lo, així, en nom “oficial”, tot i que la gent de la Pobla continuà utilitzat el vell topònim medieval fins als nostres dies [2].

Però el fet de tenir una normativa que permetia al poder local posar i llevar els noms dels carrers al seu gust, convertí la toponímia urbana en una arma llancívola de doble tall: podien exalçar persones, fets o idees acordes amb el seu pensament o, pel contrari, esborrar-les i condemnar-les a l’oblit. Amb l’arribada dels contraris, però, es tornaven a canviar els noms. Començava, així, una guerra onomàstica per tal de posar i llevar noms de “bons” o de “dolents”.

Els primers topònims posats pels governs de la Restauració es van retocar amb l’arribada de la República. Així, durant aquest període a la Pobla apareixen noms com: la plaça de la República, o els carrers de Blasco Ibáñez, Manuel Azaña, Pablo Iglesias, Largo Caballero, la Pasionaria, Mártires de la Libertad, etc. que conviuen amb noms tradicionals com: carrer Llarg, Major, Mitjà, l’Hort, l’Argila, les Eres, etc. o noms de sants, com Sant Sebastià, Sant Antoni, el Pilar, el Rosari, el Carme, Sant Onofre o el barri de Sant Josep. Fins i tot s’hi veu alguna novetat esportiva, com el carrer del Foot Ball, pronunciat popularment /fumbáll/.

[1] És una data simbòlica. Hi ha diverses ordres i decrets sobre aquest tema entre 1860 i 1877.

[2] Llavata encara anomena així aquest carrer el 1983: “calle Obispo Cervera o calle Mayor” (pg. 390).

 

2.- ETAPA FRANQUISTA

Però serà a partir de l’any 1939, amb l’arribada dels ajuntaments addictes a la dictadura franquista, quan podem estudiar millor els canvis en la toponímia urbana, gràcies a l’abundant documentació conservada: actes municipals (AM) i registre civil (RC). Els canvis aniran lligats a aspectes ideològics, però també a les necessitats urbanístiques d’una Pobla que, al llarg de quaranta anys, va créixer d’una manera extraordinària.

Des del 1939 fins al 1979 es duen a terme diversos acords municipals per a denominar els carrers del poble. Podem fer els següents grups:1) noms d’època republicana canviats per uns altres que exalçaven el “glorioso alzamiento”; 2) noms d’època republicana que continuen sense alteració; 3) noves denominacions per als carrers de nova apertura; 4) noves urbanitzacions. En els següents quadres es poden veure tots aquests canvis que mostren la toponímia urbana de la Pobla de Vallbona durant l’etapa franquista, amb l’any de canvi:

1.- Topònims d’època republicana que es canvien durant la dictadura franquista (1939-1979):

LARGA	CALVO SOTELO (1940) [1]
MANUEL AZAÑA	SAN SEBASTIÁN (1940)
VALLADAR	SAN JOSÉ (1940)
BLASCO IBÁÑEZ	AVDA DE LOS MARTIRES (1940)
MEDIANA	TTE. CL. JESÚS PITARCH (1940)
PI Y MARGALL	GENERAL ARANDA (1940)
LIBERTAD	GENERAL MILLÁN ASTRAY (1940)
LA PARRA	GENERAL MOLA (1940)
GONZÁLEZ PEÑA	GENERAL QUEIPO DE LLANO (1940)
LA ARCHILA	GENERAL SANJURJO (1940)
GENERAL RIQUELME	JOSÉ ANTONIO (1940)
PLAZA DE LA REPÚBLICA	GENERALÍSIMO FRANCO (<1943) [2]
SAN ANTONIO (una part)	ANGEL DEL ALCÁZAR (1956)
LIRIA	TTE. CL. GUILLERMO ROCH (1958)
SAN ONOFRE	MAESTRO BARELLA (1972) [3]
VALLADAR	EJÉRCITO ESPAÑOL (1972)
VALL DE VALENCIA	L’ELIANA (1972)
VALLADAR	SANCHO DÁVILA (1972) [4]
EL ROSARIO [5]	CURA JOAQUÍN BARBERÀ (1972)
PLAZA DE LA CISTERNA	PLAZA DE LOS MARTIRES (1974) [6]
LA VIGUETA	TTE. CL. ALFONSO PELECHÀ (1977)

[1] El 15 de febrer del 1940 es fa el primer canvi franquista del nom d’11 carrers del poble.

[2] El nom es degué canviar el mateix 1939, però la primera documentació és del 1943. El 24 de novembre del 1969 es decideix assolar el mig ajuntament vell que quedava i convertir el solar en una plaça. Les obres duraren fins al 31 de gener del 1974 en què, ja urbanitzada, s’hi col·locà un bust de Franco, titular de la plaça. Fou retirat el 22-9-2005.

[3] A l’expedient no s’especifica quin nom tenia abans aquesta travessera. Llavata (pg. 385) diu que era de Sant Onofre.

[4] Aquest carrer, l’antic vall del Portal de les Eres o del Campés, fou denominat el 29 de març del 1972 com a Sancho Dávila. Però uns mesos més tard, el 30 de novembre del 1972, fou denominada la seua meitat occidental com a Obispo González Moralejo i el 28 d’abril del 1977 fou substituïda l’altra meitat oriental pel nom de Juan Lázaro Blasco.

[5] A l’expedient del canvi de nom, diu que el carrer es deia anteriorment “la Plaça”, referit al mercat de les Ventes. Llavata diu a les pp. 230 i 384: “la calle del Rosario, antes, hoy de D. Joaquín Barberà”.

[6] L’estiu del 1971s’assolà la cisterna. Aquest solar, convertit en placeta, va ser denominat el 30 de maig del 1974 com a “plaza de los Mártires” (vg. Colon).

2.- Topònims del temps de la República que continuen vigents durant el franquisme:

COLON [1]

CUEVAS

DOCTOR PERIS

L’HORT [2]

MAESTRO  BARONA

MAESTRO GINER

MAYOR / OBISPO CERVERA [3]

LA PAZ

PILAR

POETA LLORENTE

SAN ANTONIO

BARRIO DE SAN JOSÉ

SAN MIGUEL

TRINQUETE

[1] L’actual avinguda d’en Colom porta aquest nom des del dia 29 de març del 1972. Anteriorment apareix fragmentada en quatre topònims que, de baix cap amunt, es repartien el carrer: Maestro Barona, Colon, Mártires i José Antonio. En aquesta data es decideix reunificar-ho tot en un sol nom: Colon. El carrer J. Antonio es recorre cap amunt, a partir de la carretera, i el del M. Barona, igualment, es recorre cap avall, fins a la carretera de baix. I el nom de Mártires queda, de moment, en reserva fins al dia 30 de maig del 74 en què torna a reaparéixer tot substituint la placeta de la Cisterna.

[2] Tot i que generalment ho escriuen en castellà, no és estrany veure’l escrit en valencià.

[3] És freqüent la doble denominació en la documentació republicana i en la franquista.

3.- Topònims nous:

18 DE JULIO (1952)

LA CADENA (1958) [1]

CERVANTES (1958)

LA CONSTANCIA (1958)

DON RAFAEL PLASENCIA (1958)

MÉDICO JUAN ZAMORA (1958)

AUGUSTO DANVILA (1959) [2]

MAESTRO SERRANO (1959)

VALENCIA (1959)

SAN VICENTE FERRER (1961)

CURA A. RAMON BALDÓ (1963) [3]

CANONIGO BENJAMÍN CIVERA (1963)

PLAZA DE SANTIAGO (1963)

OBISPO MORALEJO (1963)

ARQUIT. ROGELIO JARDÓN (1963)

MÉDICO JOSÉ GARRIDO, AVDA (1963)

JESÚS POSADA CACHO (1963)

LUIS BENLLOCH (1963)

FALANGE ESPAÑOLA (1972) [4]

HERNÁN CORTÉS (1972)

JORGE JUAN (1972)

BENISANÓ (1972)

LEVANTE (1972)

DOCTOR FLÉMING (1972)

MADRE MICAELA (1972)

PIZARRO (1972)

REY DON JAIME (1972)

REYES CATÓLICOS (1972)

CURA MIGUEL TARÍN (1972)

CID (1972)

VIRGEN DESAMPARADOS (1972)

LEPANTO (1974)

MAS DE TOUS (< 1977)

VERGE DE MONTIEL (1977) [5]

AGUSTINA D’ARAGÓ (1977)

BLASCO IBÀÑEZ (1977)

JUAN LÁZARO BLASCO (1977)

LA SENYERA (1977)

EL PARQUE (1977)

[1] L’11 de juny del 1958, l’Ajuntament, a instància de D. José Marimon, aprovà un conjunt de sis noms referits tots al Barri de Sant Josep.

[2] Canvis efectuats el 30 de maig del 1959.

[3] El 1963 es nominaren 8 carrers al nou barri Sanz O.

[4] El 29 de març i el 27 d’abril de l’any 1972 es van aprovar un total de 21 noms de nous carrers, o substitució de noms anteriors.

[5] Canvis fets el 28 d’abril i l’1 de setembre del 1977.

4.- Noves urbanitzacions:

Maravisa: PINO ALTO  (1971)

Maravisa: MONTESA (1971)

Maravisa: CALLE ANCHA (1971)

Maravisa: JOSÉ GIMÉNEZ (1971)

Cuatro Vientos: SALAMANCA (1974)

Cuatro Vientos: TR. DEL VIRREY (< 1979)

El Cerrao: VILLAMARCHANTE (1975)

El Cerrao: RIBARROJA (1975)

El Cerrao: BÉTERA (1975)

El Cerrao: PEDRALBA (1975)

El Cerrao: OLOCAU (1975)

El Cerrao: MARINES (1975)

En total, els ajuntaments franquistes van col·locar a la Pobla 70 topònims nous, més els 14 que van assumir d’època republicana, fan un total de 84 noms. Tenint en compte el seu significat, podem classificar-los així:

a) El grup més nombrós són els noms de “fills il·lustres” (tot són hòmens), nadius o relacionats amb la Pobla. En són 22 i representen un 26% del total. Destaca el grup d’eclesiàstics (2 bisbes, un canonge i tres rectors), seguit pels militars (tres tinents coronels). Hi ha mestres, metges, músics, etc.

Francisco Cervera Tamarit, bisbe

Rafael González Moralejo, bisbe

Benjamín Civera Miralles, canonge

Antonio Ramón Baldó, prevere

Joaquín Barberà Barberà, prevere

Miguel Tarín Calvet, prevere

Jesús Pitarch Llopis, tinent coronel

Guillermo Roch, tinent coronel

Alfonso Pelechá, tinent coronel

Jesús Posada Cacho, governador civil

Francisco Barella Muñoz, mestre

José Barona, mestre

José Garrido Farga, metge

José Peris Carra, metge

Juan Zamora Rodrigo, metge

Rafael Plasencia Martí, músic

Juan Lázaro Blasco, músic

Luis Benlloch Gregori, funcionari

Rogelio Jardón Lafarga, arquitecte

José Giménez, propietari

Augusto Danvila Jaldero, propietari

Teodoro Llorente Olivares, poeta

b) El segon grup més nombrós són els noms de lloc, de viles, de masos, etc. N’hi ha 18 i representen el 21%. Són majoritàriament els noms dels pobles del Camp de Túria.

c) Un tercer grup de 13 noms fa referència a grans personatges històrics o artístics: Cervantes, Pizarro, Dr. Fleming, Maestro Giner, Maestro Serrano, Jorge Juan, Rey D. Jaime, Blasco Ibáñez, etc. Representen un 15%. Ací és on trobem la primera dona, això sí, guerrera: Agustina d’Aragó.

d) El quart grup, amb 11 hagiotopònims, representa el 13%. Són els sants i les marededéus. Ací quasi s’arriba a la paritat amb 6 sants i 5 santes. Destaca la devoció a Sant Josep, el qual té un carrer i a més un barri. El carrer de Sant Sebastià sembla que ve ja de la Restauració, o abans, mentre que la plaça de Sant Jaume és més actual. La Mare de Déu del Roser ja tenia carrer, almenys, des de l’any 1938.

e) A continuació trobem 10 personatges espanyols lligats estretament al Franquisme: 5 generals i un generalíssim, 3 polítics i un estudiant sublevat. Representen el 12% dels noms d”època franquista. Ací caldria afegir 4 elements simbòlics (5%): la Falange, el Ejército Español, los Mártires i el 18 de Julio.

f) Finalment, hi ha un grup de 7 elements, que representen un 8%, i que fa referència a aspectes diversos com la Constància, la Cadena, el Trinquet, la Pau [1], etc.

Com es pot comprovar, els noms més representatius del franquisme no van sobrepassar el 17% del total, tot i que en els altres grups, especialment als “fills il·lustres”, també trobem diversos elements que, sens dubte, representen aquest règim en l’àmbit local o provincial.

I dues reflexions finals que dibuixen algunes contradiccions. El 1940 les autoritats franquistes lleven el nom de Blasco Ibàñez, un símbol indubtable de la República, però 37 anys més tard, el 1977, un altre alcalde franquista bateja un carrer de la Pobla amb el nom de Blasco Ibàñez. Què havia passat?

I per últim, causa estranyesa veure amb quina pressa eliminen el nom Libertad unes persones que havien fet una guerra de “Liberación” amb el lema: “Una, grande y LIBRE”.

[1] A la Pobla hi ha actualment un C/ la Pau i un C/ la Paz. També a l’època republicana trobem un carrer de la Pau, tot i que no coincideixen. L’actual C/ la Paz s’anomena popularment carrer de l’Almàssera, informació que corrobora Llavata (pg. 391).

3.- TOPONÍMIA FRANQUISTA EN ÈPOCA DEMOCRÀTICA

El 19 d’abril del 1979 entraven a l’ajuntament de la Pobla els membres de la primera Corporació Municipal democràtica. I entre les múltiples preocupacions que els esperaven, hi havia el problema de la toponímia urbana, que els demanava una revisió per tal d’adaptar-la al nou període democràtic que ara encetaven.

Uns dies més tard, l’11 de maig de 1979 es retornava al poble, per unanimitat, el topònim major: la Pobla de Vallbona, un nom profundament estimat, des de segles arrere, pels habitants de la vila. Ara bé, quant a la toponímia urbana, decidiren sorprenentment continuar amb tota la retafila de noms franquistes. Hi va haver diverses mocions demanant el canvi, però l’Ajuntament decidí fer els ulls grossos.

Aquesta actitud era completament diferent de la que havien tingut els ajuntaments republicans i els franquistes, els quals, sense cap mena d’escrúpols, havien canviat de la nit al matí la nomenclatura urbana que els va semblar bé. Però l’any 1979, l’Ajuntament “democràtic” de la Pobla decidí mantenir intacta la toponímia “franquista”.

Calgué esperar dos anys més, el 1981, per veure un tímid canvi de sis noms [1]:

GL. MOLA	LA PARRA
GL. SANJURJO	L’ARGILA
18 DE JULIO	DEMOCRÀCIA
MILLÀN ASTRAY	EL MERCAT
GL. ARANDA	CONSTITUCIÓ
QUEIPO DE LLANO	EL FAVERO [2]

La segona corporació democràtica del 1983 ratificà els noms franquistes que quedaven i que han sobreviscut fins a l’actualitat. Només hi ha hagut algun canvi esporàdic durant la primera dècada del segle XXI:

PZ. CAUDILLO	ANTIC AJUNTAMENT
FALANGE ESP.	JOSEP Mª PELECHÀ

Un passeig, ara mateix, per la Pobla ens farà descobrir les restes d’una toponímia franquista enaltida encara a les plaques dels carrers:

a) C/ José Antonio. El fundador de la Falange Española és un símbol evident i conspicu del Movimiento Nacional. Així ho van entendre les autoritats franquistes i per això el van homenatjar amb un carrer important al centre de la població el 15 de febrer del 1940.

El carrer s’havia anomenat tradicionalment carrer de les Eres, tal com consta en la documentació medieval, un nom que arribà al temps de la República. A partir de l’any 1939 es documenta també la forma popular del Calvari, (AM de 15-9-48, 31-12-49 i 30-11-50) front a l’oficial de José Antonio. També Llavata, el 1981, diu: “calle José Antonio o calle del Calvario. […] Antiguamente esta calle se denominó siempre del Calvario, porque a él conduce” (pg. 387).

b) C/ Calvo Sotelo. És una altra de les figures emblemàtiques del franquisme: “el primer mártir de la Cruzada”. I com en el cas anterior, el topònim ocupa un carrer que ja tenia anteriorment un nom tradicional: el carrer Llarg. La mateixa acta del 15-2-40 diu textualment: “la calle Larga [se llamará] Calvo Sotelo”. El nom ja li venia de temps antic i també la documentació republicana recull abundantment el carrer Llarg (RC, 1936, 37, 38). Llavata (pg. 464) també ho corrobora: “la calle Calvo Sotelo […] antiguamente se llamó Larga “.

c) Plaza de los Mártires. Un altre símbol del franquisme. El 15 de febrer del 1940 es denominà avda. de los Mártires un tros de l’actual carrer d’en Colom. I així romangué fins al 29 de març del 72 en què el nom de “Mártires” quedà apartat de la via pública.

Tanmateix, el 30 de maig del 1974 es decidí reincorporar-lo de nou a la toponímia urbana fins al dia d’avui. Va reemplaçar el nom tradicional de la placeta de la Cisterna, un nom recollit a les actes municipals i que corrobora el mateix Llavata (pg. 392): “La plaza Mártires de la Villa […] se denominó siempre plaza de la Cisterna”.

d) Calle Ángel del Alcázar. L’homenatge toponímic a aquest estudiant sublevat el va iniciar l’entitat Acción Católica, que va fer una petició massiva als ajuntaments per tal de donar a conèixer aquesta figura i iniciar un procés de canonització [3].

Aquest nom ocupa una travessia del carrer Major que, segons diu Llavata (pg. 451), s’anomenava: “carrer Curt”, basat en un document parroquial de Sant Jaume de 1875.

Si aquests són, encara, uns símbols evidents i indiscutibles del franquisme dins de la toponímia poblana, cal dir que també ha quedat una llarga llista de 22 “hijos ilustres” que van rebre l’honor de presidir un carrer durant l’etapa franquista. Caldria una revisió d’aquesta nòmina per tal d’adaptar-la a la legislació vigent, ja que alguns personatges són especialment qüestionables, com ara el del falangista Jesús Posada Cacho, o els tinents coronels i alguns eclesiàstics i mestres que repetidament s’ha demanat la seua retirada de les plaques.  És una feina sobre la qual s’ha passat de puntetes fins ara, però cal enfrontar-se a ella i fer allò que les passades corporacions democràtiques no van fer.

[1]Es canvià un seté nom: José Antonio, pel nom tradicional del Calvari, però un

més tard es va reposar el nom franquista.

[2] Aquest topònim va ser canviat un any més tard per Mare de Déu del Roser.

[3] Es conserva una carta de la Junta Diocesana de Acción Católica de Valencia, Secretariado pro-Angel del Alcazar (16-8-1956) agraint a l’Ajuntament de la Pobla el fet d’haver imposat el nom de “Angel del Alcázar” a un carrer del poble.

4.- CONCLUSIÓ

Seguint la lògica dels noms oficials, ara caldria esborrar els 84 noms franquistes i substituir-los per 84 de democràtics, els quals, en una propera ocasió, seran reemplaçats de nou per uns altres més adequats al moment futur. És allò del peix que es mossega la cua.

I mentre es barallen uns veïns contra els altres per uns noms o uns altres, van morint els vells mots que usaven els nostres avantpassats. I desapareix així una part molt important del nostre patrimoni cultural que explica la gènesi i la formació urbanística de la Pobla.

Per això, cal cercar solucions. I certament n’hi ha. Si el que es vol és homenatjar la memòria d’alguns poblans il·lustres que han contribuït a engrandir la vila, no hi ha cap problema en col·locar un panell ceràmic en la casa on van nàixer, o bé en l’edifici que van construir. Posem per exemple:

“Aquest memorial s’erigeix en record de N, que va exercir de metge (mestre, rector…) en la Pobla de Vallbona des de 1900 a 1950. En record perenne d’agraïment, els seus veïns. La Pobla de Vallbona, a 6 de maig del 2017”.

I mentrestant, haurem salvat els noms que ens han transmés els majors, com ara:

Nom tradicional                                       Nom oficial actual

Carrer de Baix [1]	(San Antonio)
Carrer Major [2]	(Obispo Cervera)
Carrer Mitjà [3]	(T. C. Jesús Pitarch)
Carrer de Dalt [4]	(Salvador Giner)
Trvsia. de Riba-roja [5]	(Maestro Barona)
Carrer de St. Onofre [6]	(Maestro Barella)
Carrer Curt [7]	(Angel del Alcázar)
Plaça de la Cisterna [8]	(Plaza Mártires)
Vall de València [9]	(L’Eliana)
Vall de Riba-roja [10]	(San José)
Vall de Benaguasil [11]	(Ejército Español)
Vall del Campés [12]	(Lázaro Blasco i Obispo Moralejo)
Carrer de la Vigueta [13]	(Alfonso Pelechá)
Carrer del Calvari [14]	(José Antonio)
Carrer de Llíria [15]	(Guillermo Roch)
Carrer Llarg [16]	(Calvo Sotelo)
Carrer de l’Almàssera [17]	(La Paz)

Tots aquests noms han estat transmesos directament per boca dels nostres majors, però també s’han reflectit a la documentació. Les actes municipals i el registre civil deixen entreveure repetidament que malgrat els noms oficials, la gent ha continuat usant els noms tradicionals quan anaven a l’ajuntament o al jutjat. I els funcionaris els han reproduït.

Els noms tradicionals poden ser un medi efectiu per tal de retornar la pau toponímica a la vila. Poden significar una posada al dia respecte a la legislació vigent i, alhora, la recuperació de tot un patrimoni immaterial de la localitat, una riquesa que només té sentit als carrers de la Pobla.

Aquests noms tenen diversos avantatges:

– En principi no tenen cap càrrega política, i per tant, són de possible consens. Difícilment algú podria demanar en un futur el seu canvi.

– Ens informen del nostre passat i la gent del poble els sent com una cosa pròpia, perquè ho són. Tot això queda molt allunyat de la fredor que es respira en llocs denominats amb xifres (com la Canyada o la Rascanya).

– A més, seria possible, com una solució transitòria, retornar els noms tradicionals tot dedicant el carrer, alhora, a la personalitat que en l’actualitat denomina el carrer. Per exemple, l’actual Bisbe Cervera podria retolar-se com a “carrer Major” i al mateix temps col·locar una dedicatòria a la memòria d’aquest personatge, al qual se li dedica el carrer com a homenatge.

En definitiva, mantenir acríticament tota una sèrie de noms, alguns com hem vist completament fora de lloc, no faria més que perllongar una situació absurda. I la solució, amb el màxim de consens possible, representaria la recuperació d’unes pàgines del passat col·lectiu de la Pobla de Vallbona que representen un regal per a les generacions futures.

[1] “En lo carrer Fondo, e/o de Baix” (doc. 1653).

[2] “Una casa en lo carrer Major de dita vila” (doc. 1672).

[3] “En lo carrer Michà, per lo qual es va al portal de les Heres” (doc. 1653).

[4] “Calle de Arriba” (RC 1938-39), (doc. 1875, apud Llavata, pg. 451).

[5] “Carrera de Ribarroja” (doc. 1427). “Travesía Ribarroja” (RC 1936), (AM 30-10-1939).

[6] “Y ab la casa de Sent Onofre, que solia ser monastir”(doc. 1653). “C/ San Onofre” (RC 1938-39).

[7] “Calle Corta” (doc. 1875, apud Llavata, pg. 451).

[8] “Y per part davant ab la sisterna, dit carrer enmig” (doc. 1653).

[9] “Conocida vulgarmente como Vall de Valensia” (AM 29-3-1972).

[10] “Valladar [se llamará] San José” (15-2-1940). La documentació només recull el genèric. Per tal de definir-lo, proposem el complement “de Riba-roja”.

[11] “Valladar, desde iglesia a Maestro Giner” (AM 29-3-1972). “Rodeando por el llamado Valladar de Benaguacil” (Llavata, pg. 99).

[12] “Valladar, paralela a Maestro Giner” (AM 29-3-1972). La documentació només recull el genèric. Per tal de definir-lo, proposem el complement “del Campés”.

[13] “Conocida popularmente como calle de la Vigueta” (AM 24-2-1977).

[14] “Calle del Calvario” (AM 12-7-1939). Cal dir que a més d’aquest nom popular, el carrer també s’ha dit, i es diu, “carrer dels Morts” pel fet que va al Fossar. Si afegim, a més, el nom antic de “les Eres”, aquest carrer compta amb un nom oficial i tres de tradicionals.

[15] “Calle Liria, Cuartel Nuevo” (RC 1936)

[16] “[Calle] Larga” (RC 1936).

[17] Recollit oralment i corroborat per Llavata (pg. 391).

…………………………………………………..

Documentació consultada:

– Actes Municipals de diversos anys (AM).

– Registre Civil de diversos anys (RC).

– Historia de la villa y baronía de la Pobla de Vallbona, de Vicente Llavata Pitarch (1981).

– Altres arxius i publicacions, d’àmbit local, i diverses pàgines i publicacions d’internet.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!