Cròniques Edetanes: la Vall d’Olocau, Marines i Gàtova

14 d'abril de 2022

Camp de Túria, Pòdcasts, Toponímia edetana,

0 comentaris

Cròniques Edetanes: la Vall d’Olocau, Marines i Gàtova

Episodi tercer de la segona temporada del podcast d’història del Camp de Túria, amb la col·laboració de Ferran Zurriaga, Josep M. Jordan, Xelo Tomàs, Francesc Rozalen, l’Aula de Ciutadania de l’Escola d’Adults de Llíria i l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria:

EPÍLEG DEL LLIBRE DE FERRAN ZURRIAGA

“Veïns de la Vall, amics: aquesta no és la historia d’una terra bucòlica, sinó la d’una terra dura, marcada per les sequeres i la fam Els seus habitants han viscut del treball esforçat i una gran part han hagut d’emigrar. Ara que l’agricultura familiar desapareix i els actuals habitants viuen d’altres recursos, podem dir que la Vall sembla bucòlica, com si el paisatge -dit pintoresc pels visitants- fos l’única carta que sobreviu en aquest racó de la Mediterrània, resultat de segles de treballar la terra cada dia. La Vall d’Olocau, Marines i Gatova presenta uns valors paisatgístics i culturals únics, pel fet que una part del paisatge es el resultat de la intervenció humana al llarg dels segles, un conjunt humà depositari de l’acció humana en el conreu de la terra, una tasca silenciosa que els llauradors, gestors del territori, han enriquit i han mantés. Si el volem conservar haurem de propiciar que el futur del territori estiga en les mans dels seus habitants i es faça compatible l’activitat econòmica rendible i la conservació del patrimoni cultural. La forma com cada societat habita un territori, el treballa i el canvia, el representa i el reflecteix amb la seua pròpia percepció és sempre motiu de mirades d’emoció. El conjunt de vides, de fets, d’històries que he portat a aquestes pàgines, constitueixen una síntesi nascuda de la saviesa popular, del caràcter d’un poble, i forma part d’un patrimoni intangible de gran valor que ens permet aportar reflexions i preguntar-nos, a l’hora de desxifrar una cultura. Nosaltres haurem de salvaguardar-la racionalment i fornir-la de vida i mostrar-la a les noves generacions com un camí de futur. Aquest és l’objectiu de l’aproximació que he intentat fer de la nostra història. en favor de l’interés i el debat. He intentat ser aprop de les experiències, els sentiments i els fets singulars dels nostres pobles. És possible que de vegades me n’haja allunyat. He volgut ser fidel a la feina d’unes generacions que en els darrers anys han refet i recreat la història del nostre país.”