d'en Països

la felicitat no és un lloc on arribar, sinó un camí per prendre. La llibertat, 3/4 del mateix.

16 de gener de 2007
Sense categoria
5 comentaris

TV3 = PSC-PSOE = ESPANYOLISTA = TV3

Estic llegint el llibre "TV3 a traïció" d’en Víctor Alexandre. I encara no l’he acabat que no puc evitar reflexionar-hi.

Abans de res vull dir que com ja ens té acostumats en V. Alexandre, "TV3 a traïció" és un llibre que des de la meva modèstia opinió popular, està molt ben redactat i és molt entenedor. Explica les coses de manera molt clara, directa i sovint amb dosis d’ironia que, sincerament, m’encanten.
Tanmateix es fan pesats els reculls de cites literals de les espanyolades que se senten per la televisió que paguem tots i totes les catalanes. I es fan pesats, sobretot perquè prefereixo llegir què n’opina en V. Alexandre que no pas les bajanades que tots i totes sentim diàriament o setmanalment a "la seva"; que personalment m’irriten, em desmoralitzen i, sobretot, em preocupen.

Reflexiono i recordo: penso en quatre anys enrere. ERC i ICV proposaven, com a cap de CCRTV, el molt conegut per la seva professionalitat, dignitat i fidelitat, Josep Maria Puyal. I era a un dels pactes en els que havien arribat el primer Tripartit. Però els mitjans de comunicació són massa importants perquè un partit botifler, imperialista i nacionalista espanyol, com és el PSC-PSOE, ho oblidi i no ho tingui en compte. I essent conscients que trencar un pacte -encara que sigui sobre un afer tant important com aquest- als pocs dies d’haver arribat a un acord de govern no suposaria una ruptura, els botiflers i espanyolistes del PSC-PSOE van imposar l’exministre espanyol, botifler i espanyolista Joan Majó, amb un clar Full de Ruta: l’espanyolització dels mitjans catalans i, per tant, amb l’objectiu de desintegrar el sentiment nacional català. I tenir uns catalanets i catalanetes amb una clara vocació folklòrica però amb un sentiment ben español.
Tot plegat ha portat a unes conseqüències nefastes per la CCRTV. Ja que si fins al moment, TV3 ja ignorava els Països Catalans, a partir de que cau en mans del PSC-PSOE els resultats són aberrants.

Tot això em porta a secundar el llibre d’en Víctor Alexandre i a proclamar que també opino, clarament, i sense embuts, que TV3 és una televisió espanyola (majoritàriament) parlada en català. Amb algunes excepcions en les sèries que s’hi emeten. Però que es fa descarat, sobretot, en els telenotícies.

Però tot plegat em fa preguntar: perquè ERC i ICV no han retret mai més que el PSC-PSOE els hi va cardar una punyalada per l’esquena? O encara més greu, perquè en el recent pacte de govern en el que han arribat no s’ha qüestionat el lideratge d’en Juan Majó com a director de la Corporació? Que ERC no n’és conscient de l’important paper que juguen els mitjans de comunicació a l’hora d’acabar de dominar les ments ja prou dominades per l’imperialisme del nacionalisme espanyol?
Sabem que l’ambigüitat amb la que juga ICV és un espai molt còmode per acabar recollint suport dels enganyats i acabar recolzant als enganyadors. Per tant no cal ni comentar-lo, no perquè no hi sigui crític; sinó perquè són còmplices de l’ocupació espanyola. I renegats de classe. Per tant, seria una pèrdua de temps.
Però i ERC? Què us passa ERC? On és l’independentisme? on és la defensa dels Països Catalans? Com podeu permetre que l’única televisió catalana d’àmbit nacional sigui una eina de dominació espanyola?
21 escons d’un partit "independentista" al Parlament Principatí i no es noten per enlloc.

D’altra banda penso: En Franco hagués tingut un multiorgasme si hagués pogut dominar tants mitjans de comunicació de la nació colonitzada, com si que és el cas del PSC-PSOE: TVE3, C33, K3, canal 3/24, Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, ICAT fm, Ràdio 4, Televisión Española en Catalunya… Impressionant!

Per acabar una frase del llibre que m’ha encantat i que deia una cosa semblant a aquesta: TV3 s’ha ofert a Espanya com a cavall de Troia.

Salut!

  1. Amic Països, estic totalment d’acord amb tu, i aquest llibre d’en victor alexandre el tinc en llista d’espera, je je.
    Una altre cosa que et vull dir es:
    Hi ha molta gent que te blocs i molts d’ells son de gent que creu en l’alliberament nacional del nostre poble, però una cosa que no m’havia trobat mai es que algu que afirmes tant(monotema) la seva dignitat nacional no posi el seu bloc en el seu propi nom.Que ens hem d’amagar?
    Vinga reflexionem-hi.

  2. Aquest darrer llibre d’en Vicent Alexandre és el que trobo més interessant dels 3 seus que he llegit: Jo no sóc espanyol, La paraula contra el mur i aquest. I els altres són fenomenals, però aquest sorprèn i corprèn a base de dades contrastades. Hi ha grans frases, és cert. I per lo de l’anonimat, fes el que creguis i no pateixis per el que diguin els altres.

    Salut company.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!