d'en Països

la felicitat no és un lloc on arribar, sinó un camí per prendre. La llibertat, 3/4 del mateix.

30 de març de 2007
Sense categoria
0 comentaris

no tenen vergonya

Hem d’estar contentes (les persones) perquè el PP s’hagi decidit a començar a negociar la reciprocitat amb el Canal 9?

Per una banda: no! Perquè
debatre la visió de TVC al País Valencià és un insult a la seva
qualitat humana i al respecte que nosaltres ens mereixem com a poble.

D’altra banda: si! Perquè
potser serà l’única manera que finalment es dugui a terme la
reciprocitat que fa temps que força gent reclamava. I això ens porta a
dos subtemes: Que el Principat i les Illes vegem Canal 9 és positiu?
D’una banda: no! Perquè la RTVV està dominadíssima pels poders fàctics blavers i espanyolistes del PP amb tot el que això comporta. Però hi trobo dos sis a favor: un petit increment de l’oferta televisiva en català. I que, al contrari del què passa amb la CCRTV, la majoria de catalanes coneixem ben bé el virus que vol contagiar el Canal 9 i, per tant, espero que n’estiguem immunitzats.

D’altra banda: no! No en aquestes condicions. Ja que el PP imposa com a condició que TV3 no utilitzi el terme País Valencià. Fent una clara intromissió a la professió periodística. A part de provocar-me un gran malestar de ràbia en veure aquestes xantatges.
Senyors del PP del País Valencià: ja sabem que teniu un clar estil franquista de control i manipulació dels mitjans de comunicació i que TV3 cada dia està més manipulada pels vostres rivals espanyols (el PSC-PSOE) però fer-ho públic d’aquesta manera demostra que no teniu vergonya; proposar aquest xantatge significa que no teniu vergonya, i a sobre posar com a data del tancament de les emissions al 25 d’abril, i a sobre a l’any que es commemora el trecenteni aniversari de la Batalla d’Almansa, demostra, clar, senzill, net i català, demostra que sou uns MALPARITS!

Amb tot el que ens està passant, una de les poques espurnes d’optimisme que ens queda és, com diu la Núria Cadenas, que si el PP dedica tants esforços, temps i diners a destruir el nostre espai comunicatiu català, en definitiva, els elements d’unitat pràctica del nostre poble, senyal que encara continuem sent l’àliga que creu que és una gallina i no pot volar, senyal que som més forts del què ens pensem. Senyal que encara hi ha quelcom a destruir. Senyal que els Països Catalans existeixen mes enllà, fins i tot, del sentiment nacional dels que (diuen) som una minoria. O, almenys, això crec.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!