d'en Països

la felicitat no és un lloc on arribar, sinó un camí per prendre. La llibertat, 3/4 del mateix.

29 de març de 2007
Sense categoria
0 comentaris

No nem pas bé

Em costa aglutinar tots els pensaments que em vénen al cap en un sol "full". D’una banda en Lluís Llach, que en principi, deixa els grans escenaris. Res més a dir, n’espero la màxima activitat dintre de la "inactivitat".
Però que es prohibeixi de veure TVC en una part del país, i el malbaratament que ERC i CiU han fet de l’autodeterminació, és un gran símptoma de que no anem pas gens bé, ans al contrari; estem en la pitjor situació que recordo. Amb l’única sol·lució possible esclar, que les catalanes reaccionem!

Des que TVC és PSC-PSOE-TV que no he estalviat crítiques a la televisió nacional de Catalunya. I de fet, com diu la Mavi Dolz, si les catalanes del sud no han sortit al carrer és perquè TVC, amb el seu etnocentrisme, mai ha reflectit la vida, la societat particular del País Valencià.
Tanmateix, tot i que actualment TVC és una cadena espanyola (de cor i pensament) feta majoritàriament en català, que ens tallin la connexió al sud del país suposa un atac, una gran provocació, menyspreu i subestimació de la nació catalana, i un greu retrocés per la normalització lingüística i nacional dels Països Catalans.
D’altra banda, la resposta dels polítics catalans ha estat deplorable, i això és el més greu, que els pitjors són els nostres, i a sobre ni se’ls hi enroja la cara, amb alguna excepció a les files d’ERC i ICV. Que trist, com se’ns desfà el país amb aquesta classe política. Quin etnocentrisme. Mentre critiquen els valencians per botiflers i anticatalanistes ells alimenten el blaverisme donant l’esquena i ignorant les catalanes del sud amb una intensitat que, si fos la mateixa amb la que ignoressin a espanya, i viceversa amb la resta dels PPCC, segurament ja seríem una terra lliure. Però no, malauradament la majoria de polítiques catalanes defensen a ultrança la unitat de l’estat espanyol i es mofen de qui se sent català a Guardamar, Fraga, Maó i, sobretot a Salses, però si això és frança no? Diuen.

I així estem. Però el més trist de tot, el que m’ha fet més mal, han estat ERC i CiU, que han superat tots els rècords de la meva dececpció cap a ells. De CiU mai n’he esperat gaire més que un enorme afany pels diners i pel poder. Però ERC em decep dia a dia, perquè encara penso que és l’únic polític prou potable com per no intoxicar-se, amb l’autoodi, si hom el vota.
I és que aquests dos partits han jugat, malbaratat i ridiculitzat un dret democràtic bàsic i molt necessari pel nostre poble: l’autodeterminació. No sé com acabarà, però està pintat d’un color molt negre i profundament decebedor. I és que fins i tot, en alguns moments, ingenu de mi, em va passar pel cap que a trompades i rodolons, i amb la tonteria, en pocs mesos el Principat, i sense saber ben bé com, podria esdevenir el nou Estat Europeu. I em feia ràbia, perquè he de confesar que la sensació que tenia amb aquesta idea era d’alegria, i em fa ràbia perquè és senyal que, irracionalment, a voltes, jo també estic contaminat de l’etnocentrisme principatí que ignora la resta de la Nació Catalana i que provoca un espiral d’ignorància i odi -en algunes- que acabarà per ferir, irreversiblement, la nostra nació. Els espanyols poden estar contents.

Tanmateix, la meva aspirina, la meva esperança és Sobirania i progrés. Sols el poble salva al poble!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!