d'en Països

la felicitat no és un lloc on arribar, sinó un camí per prendre. La llibertat, 3/4 del mateix.

26 d'abril de 2007
Sense categoria
0 comentaris

300 anys i ni així

25 d’abril 2007. 300 anys d’ocupació. Inici del final de la llibertat general i col·lectiva de les catalanes.

TV3? No n’ha dit gairebé ni piu. Llastimós, desencoratjadora i
indignant. Cada dia pitjor. Quina pena de mitjans de comunicació "catalans". Potser el problema és que les catalanes ja no tenim mitjans de comunicació propis. És lamentable com la direcció de TV3 (psc-psoe) està intentant desfer el país descaradament i per tots els mitjans.

periodico, país, avantguardia…: encara pitjor que "la teva". Mentalitats limitades incapaces d’anar més enllà del què els hi dicta espanya, el capital i el psoe.

pspv-psoe? Les sigles PV (País Valencià) hi són ni per fer ni bonic, perquè de idea de país zero (com el psc-psoe).

CiU? La seva etnocèntrica regionalista provincial denota que aquesta gent ja només hi són per defensar els seus negocis i l’especulació general.

ICV? Tres quarts del mateix que el psc-psoe. Què en queda d’aquest partit del què era el PSUC? Ben poca cosa. Ara només es dediquen a fer de taloners del psc-psoe.

ERC? Podria haver reivindicat i abanderat molt més una data tant important com el 300è aniversari de la batalla d’Almansa.

Què ens queda? La societat civil. Les entitats culturals i l’Esquerra Independentista. No és pas poc! Però fan molta ràbia els que s’omplen la boca de nació i nacionalista i tenen una idea provincial i espanyola/francesa dels Països Catalans.

Sols el poble salva el poble

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!