Ja sé, amor meu, que la promesa era un vers sense sang, un vers peix tot reclamant la corona d’aquest regne de pedres sense saliva. Però a voltes cal fer part d’un esput pel gust de veure’s morir com cal: retut als peus descalços de la dignitat.
Niguls espessos i baixos, d’un blanc innocent i juganer, en les darreres hores del capvespre tapaven amb timidesa el penyal que tan li agradava d’escrutar. Hi tenia censats no sé quants milans i altres tants xorics. Les darreres imatges que d’ell conservam s’abalconen a la memòria per acompanyar el ressò de la seva veu encavorcadament
En els diaris Última Hora i dBalears d’avui hi apareix una mateixa ressenya, en castellà i català respectivament, sobre la mort, d’un tret, d’un ca rater a Sencelles. Un fet ressenyable, certament, per la circumstància de la mort de la cussa Kora –que així nomia l’animalet- que fa, de bell antuvi, tota la pinta de
L’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria en la seva obra “Die Balearen” (molt ben traduïda al català per Pere Bonnín Aguiló i Josep Moll Marquès) que edità el 1884, es refereix a Bunyola d’aquesta manera: “Les cases del poble, en nombre de 438, es troben bastant disseminades, però el nucli principal està al vessant oriental de la
Des de fa divuit anys, el 17 d’octubre se celebra el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, amb la intenció que prenguem consciència sobre la necessitat d’aturar els peus al pauperisme, sobretot en els indrets del planeta on castiga més aferrissadament. Tot i aquest enfocament precís allà deçà dels nostres dominis, cal tenir
Passejar per Ciutat, per les seves artèries centrals, en tocar les 9 del vespre ara que sembla que la tardor s’ha fet endins, és un goig. Les botigues ja han baixat les barreres i és escassa la gent que va o torna. Els fanals municipals presenten un color marcadament ataronjat i els contenidors de brossa
La Restinga és un llogaret del municipi d’El Pinar de Hierro, l’illa més petita i més occidental de l’arxipèlag de les Canàries, i la terra dels bimbatxes. Té poc més de cinc-cents habitants, en les seves aigües -declarades reserva marina- s’hi practica la pesca i els submarinistes –sobretot els fotògrafs subaquàtics- hi fan L’Havana.. Les
Collars de clips en passarel·la a la recerca de la top model que els faci fulgir un cop a la vida. Balls rituals de bolígrafs perquè l’escriptura de qui espera escriure quelcom adret sigui esponerosa. Làmpades que es precipiten sense cap acompanyament musical als congosts de les ombres, de les mans plegades i dels cervells
Ahir diumenge, coincidint amb la Fira de Llucmajor, la delegació de l’OCB al municipi i l’Associació en defensa dels drets dels ciutadans varen lliurar al president del Govern, José Ramón Bauzá, un manifest a favor de la cultura i de la llengua catalanes, i de l’educació i de la sanitat públiques. Els ncarregats de fer-ho
Les dades sobre els pobres europeus posen els pèls de punta. El 2008, més de 80 milions d’europeus units (la UE) vivien per sota del llindar de la pobresa, això vol dir, el 16,5% de la població. A les Balears, segons dades de l’octubre del 2009, el percentatge de pobres se situava en el 17,3%.
Dinar o sopar amb bona gent i, a més, amiga, és molt més que un plaer. Hom diria que es tracta d’un luxe sols a l’abast del personal tocat del gust que frega l’exquisidesa. I encara més, acarar-te amb la suculència d’un frit de bolets o d’uns fideus de vermar fets amb tant d’afecte com
A punt per anar a Campos a presentar el llibre de Joan Perelló “Inventari d’omissions”. Som molts els que comencen a maleir tanta calda d’octubre i tantes dificultats per fer anar com cal la dignitat i la vergonya. A punt per tornar a dir que la paraula sols allibera a qui defuig tostemps l’esclavatge. Apunt
Avui, dijous, 13 d’octubre, a Can Alcover-Espai de Cultura, l’Obra Cultural Balear (www.ocb.cat) ha presentat la seva nova campanya de socis, titulada “Ara sí”. Hi han assistit el president, Jaume Mateu; el coordinador, Tomeu Martí, i diversos treballadors de l’associació. El president ha anunciat que, davant els atacs a la llengua fets des d’unes institucions
Patxi vivia en un casetó llogat d’un barri mariner de Palma. Deixà de pagar el lloguer fa molt i, en conseqüència, fa una setmana va ser desnonat. Té quaranta-nou anys dels quals n’estigué molts maridat amb tota mena de substàncies tòxiques i per mor d’elles en pagà presó altres tants; excessius, probablement. Presentant credencials tan
L’Obra Cultural Balear ha anunciat avui les primeres mobilitzacions a favor de la llengua. A través del seu president, l’entitat ha valorat molt negativament les mesures en matèria de llengua impulsades des de les actuals administracions públiques, que ha anat desgranant: la desaparició de la direcció general de Política Lingüística; la desaparició del cos de