ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

L?ENGANY ESPANYOL DE LA CONSTITUCIÓ DEMOCRÀTICA

Sense categoria

Avui es celebra un nou aniversari d’aquest text inamovible i sagrat que ens uneix a tots, i ens farà feliços per sempre més. Tot això ho devem als set pares de la Constitució: Gabriel Cisneros (UCD), Manuel Fraga Iribarne (AP), Miguel Herrero (UCD), Gregorio Peces Barba (PSOE), Jose Pedro Perez Lorca (UCD), Miquel Roca i Junyent (Minoria Catalana) i Jordi Solé Tura (PCE).  Aquests personatges, algun de molt sinistre, van donar vida a la cortina de fum que havia de lligar Catalunya per sempre a un destí sense identitat ni futur.

Alguns d’aquests, com Manuel Fraga, ministre en una dictadura militar sagnant, i que diu molt de les seves aportacions al text, i donava idea del caire que prendria, molt allunyat de qualsevol democràcia normal. Un altre dels pares era el recentment mort Jordi Solé Tura, que deixant de banda la seva talla com a polític, assistim a la demagògia de la mediocritat política actual, de considerar-lo gairebé un català il·lustre, quan va ser un ferm creador i defensor d’aquest text que retallava les llibertats de Catalunya, un ferm contrari al dret a l’autodeterminació dels pobles, i una persona que va acabar al PSOE-C, gens sospitós de defensar els interessos catalans com a prioritat, i en el seu currículum hi figura el càrrec de Ministre de Cultura amb Felipe Gonzalez, un president espanyol que va arribar a crear un grup terrorista legal per lluitar contra ETA, i què mai ha pagat les seves culpes. En definitiva prou de lloar persones que no han fet res per defensar els drets de Catalunya com si fossin herois, amb tot el meu respecte com a persona.

Parlant de demagògies, avui en tenim un bon exemple amb la persona del secretari i portaveu socialista Miquel Iceta, què ha acusat Mas de nomes pensar en les eleccions, i que el seu SI en un hipotètic vot per les consultes per la independència es per no perdre vots, i esgarrapar-los d’ERC. Ens diu que no creu que hi hagi una majoria de catalans que vulguin tenir un president independentista, i que portin el país a un carreró sense sortida.

Aquest personatge primer busca excuses per un vot al SI a la independència, com si fos un mal i un pecat que de cap manera es pot  cometre, i posant el NO com a signe de normalitat, i diria més la prohibició de la pregunta. Tot seguit ignorant les consultes ara en mes de160 municipis, les enquestes amb una tendència favorable a l’estat propi, i una desafecció creixent als partits d’ordre establert, ens diu que Catalunya no vol un president independentista, i què el porti a un carreró sense sortida. Caldria puntualitzar que Mas no es Independentista, i aquests dies no ha parat de dir que ell no convocaria mai un referèndum sobre el tema amb l’excusa de que es perdria, i ERC com sabem prefereix  la situació actual a donar el pas cap a trencar el sistema.  La veritable por de l’Iceta, i que si es un carreró sense sortida, es el nou estatut que de tant retallar-lo i encara pendent de l’esquilada final, ha quedat en un no res, i amb la visualització que els sistema autonòmic si que arribat al final, i què la societat esta disposada a dir prou i decidir lliurement el seu futur.

Aquesta es la vertadera por d’aquest nacionalista espanyol convençut,  què veu com els seus privilegis, com els de la majoria  de partits que l’acompanyen en el parlament de fireta català quedaran enrere, i superats per la força de la societat, què començar a caminar ràpidament cap a aquesta sortida que ell considera invisible, però que existeix, i nomes depèn de nosaltres, i tal com diria en Víctor Alexandre, els estatuts son per nacions infantils i les Constitucions son pels Estats normals.

 

 

CEO DESEMBRE: MÉS ENQUESTES CAP A L?ESTAT PROPI

Sense categoria

Desprès de l’enquesta de la UOC, on amb pregunta directe sobre la Independència, el marge favorable era evident, arriba el Baròmetre Polític del Centre d’estudis d’opinió, on es nota la ma oficial dels partits, i les preguntes ja no son tant directes, i s’inclouen variables per confondre les respostes i dóna’ls-hi un valor més relatiu, de totes maneres la tendència es tossuda, i no  es deixa amagar.

Voldria destacar algunes respostes, començant pels problemes què més valora la gent, què segueix encapçalant l’atur i precarietat laboral, una cosa ben normal, ja que es un valor quotidià amb el que hem de conviure dia da dia, i on les relacions Catalunya-Espanya ocupen igual que el juliol el cinquè lloc en ordre d’importància amb una llarga llista, i què crec dona idea que al contrari del que ens volen vendre des de l’Estat, es un problema ben real.

 

Pel que fa a la opinió sobre la democràcia espanyola, els pocs satisfets son un 44,4, seguits del bastant satisfets 36,7, els gens satisfets 13,5 i els molt 3,3. Es una dada què incrementa els poc o gens respecte el juliol, i què es una clara demostració de la democràcia de fireta espanyola, on cada cop, més gent la veu molt lluny del que hauria de ser.

 

En el tema de la identitat, es sent nomes espanyol un 5,7, més espanyol que català 4,5, igual 42,7, més català que espanyol 25,6 i nomes català 19,1. Respecte el juliol poques diferencies, i on potser destacaria la pujada de quasi dos punts del nomes català, què gairebé es la baixada dels més catalans que espanyols, un bon símptoma per clarificar idees, i on sumant  aquests dos ultims sentiments gairebé son la meitat dels enquestats, quan per contra els espanyols o més espanyols que catalans amb prou feines arriben al 10 %.

 

Respecte el nivell autonòmic, els què creuen que tenim massa autonomia son un 3’8, suficient autonomia 28,4 i insuficient autonomia 60,8. Les tendències son estables, i aquest 60 que vol més autogovern es una dada molt a tenir en compte, sobretot quan l’estat vol tancar per sempre el sistema autonòmic desprès de retallar l’estatut.

 

En el tema de que volem ser, una regió 5,9, comunitat autònoma 36,9, estat federal 29,9 i Estat independent 21,6. Respecte el juliol destaca la retallada en dos punts de l’estat federal, què alhora s’augmenta en els partidaris de l’estat propi. Es un bon símptoma, i on es reflexa l’augment imparable del sobiranisme que comença a arreplegar gent d’aquesta opció inviable de l’estat federal, simplement cap a l’estat propi, una cosa depèn d’un altre que ni vol ni en te cap necessitat de federar-se amb ningú, i l’altre depèn de nosaltres. Aquesta variable del federalisme es el gran frau de PSOE-C i Iniciativa per confondre el personal, però cada cop perd més consistència. De totes maneres amb la suma dels dos conceptes hi ha 51,5 que volen un estat propi, federat o no.

 

Per últim, i per destacar l’enquesta de vot en les properes eleccions, CIU i PSOE-C rebaixen expectatives, i amb un 21,8 i 15,7 mantenen un diferencia de 6 punts, i on en tercer lloc el vot en blanc arriba a un 10, què mostra la greu desafecció pel sistema i polítics actuals, de la resta destacaria que Reagrupament amb un 1,4  gairebé dobla a Ciudadanos, què va camí de la desaparició i l’opció independentista ja te aparició en aquesta enquesta, en ple procés d’expansió, i pendent de confirmar-se aquesta gran coalició per la independència que ha de fer créixer encara més aquesta opció.

 

En definitiva, bufen vents favorables cap a l’estat propi, i cal accelerar per aprofitar la situació, i posar el centre del debat polític en aquest afer, i poder donar la paraula a la societat catalana lliurement.

NOVA DEFINICIÓ: NACIONS CULTURALS

Sense categoria

Avui, coincidint amb la mort d’un dels pares de la Constitució, en Jordi Solé Tura, un altre dels 7 pares d’aquesta diabòlica criatura, en Gregorio Peces Barba, ens diu que no te cap dubte que Catalunya, com el País Basc, i Galícia son nacions culturals, tot sense perdre de vista que segons la criatura abans esmentada, no hi ha més que una nació sobirana que es Espanya, i avisa que els retocs del TC al text català repercutiran en altres estatuts comunitaris amb punts similars.

Ens confessa que creu que hi ha una voluntat fonamental dels pobles de viure junts, i posa l’exemple d’en Mas, i la seva retòrica de que en un referèndum guanyaria la resposta negativa. Diu que des de Madrid les persones sensates de cap manera volen una Catalunya independent, i que a Catalunya tot el món vol estar en el conjunt de l’estat, deixant de banda la impossibilitat des del punt de vista europeu per a una unitat territorial de 500 anys, què res te a veure amb la unitat de Sèrbia des de la primera Guerra Mundial. Per últim ens recorda que amb el dictat de la Constitució ja van sorgir les cultures diferenciades, què estaven tapades en els 40 anys de dictadura, i què es van resoldre amb l’autonomia de les nacionalitats i regions.

 

Realment quan vols amagar una realitat emergent que no els interessa, i els arguments s’acaben, s’han d’inventar mesures desesperades que anirem veient amb el pas del temps, i aquest personatge s’atreveix a batejar-nos com a nació cultural, un nou terme per explicar la raresa que som, ja que jo no conec en tot el món cap estat cultural per exemple, hi ha estats i territoris supeditats amb aquests, no hi ha invencions a mitges. Pel que fa al text sagrat i inamovible que van crear, evidentment, i ja donant idea del seu tarannà nomes reconeix una nació sobirana, en canvi com que la realitat es tossuda, després s’ha d’inventar l’estat autonòmic dividit en nacionalitats i regions, en teoria si tots som iguals la cosa grinyola, o una sola nació, o  nacionalitats i regions, les dues coses donen molt que pensar.  Estic totalment d’acord de la sensatesa de Madrid de no voler que volem sols, si jo jos madrileny evidentment no deixaria escapar la gallina dels ous d’or, no ha tret cap novetat, ara discrepo totalment de la seva seguretat afirmant que a Catalunya tothom vol estar amb el conjunt de l’estat, a quin món viu aquest personatge, que no ho sap que el 13 de desembre mes de 160 municipis faran consultes per l’autodeterminació,  que no sap totes les entitats i plataformes independentistes que apareixen com bolets, que no ho sap de les 2 grans manifestacions a Barcelona els últims anys, que no ho sap que es van desplaçar 10 mil persones al cor d’Europa per reclamar un estat propi, i finalment que no ho sap els resultats creixents de totes les enquestes sobre el tema que van apareixent, a qui vol enganyar. Finalment i com a argument fals i recurrent, diu dels problemes d’Europa per acceptar la nostra separació, quan el problema es nomes seu, la Unió ja ha demostrat amb altres territoris la seva comprensió, on trobo molt adient la comparació amb Sèrbia que seria la nostra Espanya, i on ens parla de 500 anys units, dada totalment falsa, ja que no arriba als 300 i si vol fer memòria va ser el 1714, i per la força de les armes borbòniques, o també ho vol amagar sota l’estora.

 

En definitiva la típica intoxicació sinistre d’aquest personatge fatxenda, i amb la seva visió de l’imperi què no contempla cap moviment democràtic de llibertat, cosa que dona entendre la mena de monstre anomenat Constitució, què van crear, i que  dona a entendre que no hi ha res més a parlar amb aquesta gent.

LA UOC DESMENTEIX MAS, DURAN I LA RESTA DE PARTITS AUTONÒMICS DEL PARLAMENT

Sense categoria

Un macrosondeig encarregat per la Universitat Oberta de Catalunya, dona per primer cop una victòria dels partidaris de la Independència de Catalunya 50,3%, davant un 17’8% contraris, i un 24,6% abstencionistes, i amb una dada encara mes espectacular, un 83 % creuen que Catalunya te dret a decidir lliurement el seu futur. Unes dades que desmunten les teories interessades mes pessimistes dels dirigents de CIU, i que donen fe de l’evolució de la societat catalana cap al seu estat natural, què es l’estat propi sense complexos.

Efectivament, deixant de banda la carrega simbòlica que significa la victòria del SI per primer cop en una enquesta d’aquestes característiques, i entenen que son dades variables, però que en tot cas indiquen tossudament una tendència natural de l’augment imparable de partidaris de l’estat propi. Hi ha més dades interessants, com que el SI es més racional, amb unes ganes d’aprofundiment democràtic i de dir prou a l’espoli econòmic, per la seva banda el NO actua més per sentiments i amb menys arguments, ja què es molt difícil trobar-los. Un altra dada interessant es que els nascuts fora d’Europa son els que creuen més amb l’escenari d’una Catalunya independent, en canvi els nascuts aquí tant sols un 28,1 % ho veu probable, se’ns dubte la colonització mental fa estralls amb la dignitat personal. Per últim destacaria que dividit el territori en 6 vegueries, en totes guanya el SI, amb un primer lloc de les comarques gironines un 64’5%, i només dues que no superen la meitat, El camp de Tarragona 47,2%, i Barcelona 46,3%, amb Tarragona com a més partidària del NO.

 

Les reaccions dels partits autonòmics catalans, son des del mutisme del PSOE-C, com ja sabem contrari a sentir la veu del poble, fruit de la seva poca vocació democràtica, i el seu nacionalisme espanyol per sobre de la voluntat popular, i on intenta amb males arts, com en el manifest contrari a les consultes de les cases regionals, on el seu portaveu es vinculat amb aquest partit que ha cuinat aquest pamflet sense sentit..  ICV segueix trobant a faltar la opció federal, cosa que si ho diuen seriosament, directament ens prenen per imbècils, ja què els repetiria que per federar-se han de ser dos, i no hi ha ningú disposat a fer-ho amb Catalunya, què d’altra banda no ha de buscar un encaix amb Espanya pels temps dels temps quan se li nega aquesta possibilitat. ERC es mostra satisfeta, però prudent, i atribueix aquests resultats amb la seva tasca, i manté aquesta sospitosa ambigüitat que els ha fet perdre qualsevol credibilitat.. CIU ara vol presentar una proposta parlamentaria de suport a l’Editorial que defensa les engrunes de l’Estatut disfressada de falsa dignitat, i els seus dirigents ja han deixat clar que no creuen amb la independència, ho dic pels que pensaven votar-los amb aquesta esperança, ja poden anar buscant una nova papereta.

 

A l’altre costat ja tenim la Falange amenaçant amb manifestacions el dia de les consultes del 13 de desembre, amb la permisivitat d’un estat de dret que no ha evolucionat gaire des de l’època franquista, i el cinisme d’en Zapatero, dient que tornaria a votar aquest Estatut retallat per tots, i mort abans de veure la llum.

 

En definitiva, una nova empenta cap al procés d’independència, on la societat civil ha posat la directa, i on ara per primer cop una enquesta ja recull una majoria afirmativa a aquesta opció, queden lluny aquells estudis on tant sols una minoria marginal donava suport al SI. Ara no ens podem aturar, i cal seguir mobilitzant la població, i per altra banda en les properes eleccions donar una gran força a la opció independentista ara fora del Parlament, i representada de moment per Reagrupament, què ha d’escombrar definitivament de la seu on resideix la sobirania popular, aquesta colla de partits que no volen deixar volar a Catalunya, i que decideixi lliurement el seu futur.

 

 

LA CECREC ES PREOCUPA PER LA DEMOCRÀCIA ESPANYOLA

Sense categoria

La Confederacion de Entidades Culturales Regionales de Catalunya (CECREC), que es composada per les federacions extremenyes, aragoneses, Castilla La Mancha, Andalusia i Galícia, han mostrat la seva preocupació mitjançant un manifest per les consultes sobiranistes catalanes, què creuen poden afectar la convivència pacifica i harmoniosa de tots els ciutadans de Catalunya, i fan una crida als polítics, perquè es dediquin a resoldre problemes, i no crear-ne on no n’hi ha.

Ens comenten en el seu escrit, què han constatat que la majoria de consultes es fan en poblacions on les formacions nacionalistes i independentistes son majoria, i recordant l’article 1 de la Constitució, on proclama que la sobirania resideix en el poble espanyol del que emanen els poders de l’estat, i on les decisions que afecten a tota Espanya els corresponen a tots els espanyols, i conviden especialment CIU i ERC a no voler canviar la realitat jurídica. Lloa la societat catalana, i ataca les formacions abans esmentades per proposar consultes que no porten enlloc, i què la Constitució deixa ben clares, acusant de falta de maduresa. Ens diuen que no representen el total de la societat, i s’adhereixen a les editorials pro Estatut  amb el lema “La dignitat de Catalunya” ,i  reclamen la resolució per part del TC d’aquest doble pacte polític referendat per la població.

 

En primer lloc cal dir, què aquestes entitats culturals es tindrien que dedicar a això, a difondre la seva cultura, i no escampar mentides malintencionades al servei de les autoritats competents.  Fer una consulta pacifica i democràtica mai pot afectar la convivència, sinó, el que estan qüestionant es la democràcia, què precisament es basa en el dret a decidir de les persones, i el joc de majories i minories, no confonguin al personal.  Els polítics com diuen han de resoldre problemes, i un que fa prop de 300 anys que dura, es el famós encaix de Catalunya amb Espanya, i seria bo que es preguntessin el motiu, i perquè no succeeix en altres llocs. Pel que fa a les poblacions i els partits nacionalistes, si entenen aquesta paraula com defensa d’un territori, haurien d’anomenar igualment així a PSOE i PP, què en molts casos no es que defensin el NO, es que neguen el dret a preguntar, això te un nom i es feixisme, si nomes utilitzen la paraula nacionalista per uns, vol dir que creuen en nacionalismes de primera i de segona, o potser que nomes tenen dret a ser nacionalistes una part i l’altra no. Pel que fa a la sagrada constitució si investiguen un mica, comprovaran que totes les independències amb referèndum, mai ha votat l’estat que domina el territori que vol fer la consulta, per raons ben obvies, no demanis un animal que deixi la seva pressa quan te gana, perquè evidentment no ho farà. Aquesta realitat jurídica de que parlen no pot ser inamovible, i en tot cas pot ser legal, però no justa, per tant els ciutadans lliurement i per majoria tenen dret a canviar-la, les lleis estan per servir les persones, no a l’inrevés.

 

La falta de maduresa  amb les consultes que no porten enlloc, porten allà on no volen sentir parlar, una cosa tant senzilla com que la societat decideixi, els hi agradi o no la decisió, i per tant, anar contra això es enyorança d’altres temps passats o simplement mala fe, cosa que s’agreuja amb la defensa de l’editorial, que simplement allarga l’agonia, demanant la defensa d’una llei morta per no afrontar un projecte nou, si es que la societat el vol.

 

Per tant totes aquestes entitats regionals que viuen de subvencions publiques pagades amb els nostres impostos, s’han de dedicar a la seva labor social, i no a escampar falsedats i opinions al servei de la veu d’uns determinats interessos.

 

 

 

LA NÒMINA CATALANA, NO PODEM DIR QUE NO

Sense categoria

El Cercle Català de negocis, una patronal que defensa la independència de Catalunya, ens ha presentat les conseqüències  positives per les butxaques dels treballadors, què comportaria la creació del nostre estat propi, amb un estudi anomenat la Nòmina Catalana, que amb la redistribució dels 22 mil milions d’euros d’espoli fiscal anuals que patim, augmentaria considerablement els nostres ingressos, què ara perdem a fons perdut, o per la falsa solidaritat que ens volen vendre des de l’Estat, què curiosament sempre es en la mateixa direcció.

S’ha fet una simulació de com es podria veure incrementat el sou net dels assalariats, tenint en compte que l’eliminació del dèficit fiscal espanyol repercutís en una baixada de tots els impostos, excepte l’IVA. i una reducció de les cotitzacions socials.  Prenen com a base les balances fiscals de la Generalitat de Catalunya del 2005 amb un dèficit del 9,8% del PIB,  aquest dèficit suposa un 72,4 % de tots els impostos excepte l’IVA, el IRPF un 48,5 %, i la seguretat social una reducció del 13,2 %.  En base a això, i utilitzant aquestes dades per reduir els impostos, amb un estat propi continuaríem tenint els mateixos serveis actuals, però amb molts més diners per consumir, per tant la renda per càpita augmentaria considerablement.

 

Amb un exemple pràctic, un treballador amb salari base de 1000 euros, salari net actual de 847 euros, sense espoli augmentaria a 925 euros, amb un espoli anual de 1081 euros, i en una vida laboral de 40 anys 43223 euros. Això augmentaria exponencialment amb sous més elevats. Aquests càlculs els proposen amb el model de rendes immediates per la independència, què representa un equilibri entre la baixada d’impostos, i l’increment d’inversions (pensions, despesa social, infrastructures, ambaixades….) amb la xifra total de l’espoli actual.

 

Aquest augment dels sous catalans ja arribarà a molts treballadors, on la seva empresa donarà la nòmina actual amb l’equivalent a la futura nòmina catalana, perquè aquests assalariats comprovin els beneficis d’un estat propi, deixant sentiments apartats, el benestar i la prosperitat està en joc, i iniciatives com aquesta, nomes refermen i augmenten l’argumentari favorable, ja que vull creure que tots pensem el que pensem volem viure millor, i tenir més possibilitats de superació.

 

Es curiós i didàctic veure  en la seva web com es pot calcular el que guanyaríem amb la nomina catalana, o més ben dit el que deixem de guanyar per la nostra pertinença a l’estat espanyol, on els partidaris del NO estant esgotant els seus pobres arguments, i tant sols poden portar a la llum la por i la mentida per justificar el que no te justificació, mentrestant la societat organitza el 13 de desembre la segona onada de consultes, què es complementarà el febrer i abril del proper any, i una iniciativa des de Deumil.cat per tornar a sortir al cor d’Europa, concretament a la seu de l’ONU-Europa a Ginebra, carregats de més arguments i justificacions, per resoldre d’una vegada per totes aquesta anomalia europea que ara es Catalunya, i que aviat deixarà de ser-ho.

DE CAMI CAP AL 13 DE DESEMBRE L?UNIONISME ES POSA NERVIOS

Sense categoria

Ahir es va produir amb gran èxit l’acte d’inici de campanya per les consultes del 13 de desembre, com un pas més  cap al nou estat propi, i on es va  desemmascarar l’editorial conjunta, com un intent desesperat del autonomisme, i on el PSOE sembla haver-se adonat de la situació, i vol centrar el debat en l’estatut, ignorant el procés democràtic de la població cap a la sobirania, com fa un dels mitjans més poderosos que tenim,com es la nostra (TV3).

Aquesta realitat que volen amagar, i on una part molt important de la població ja es troba implicada, demana a crits un debat amb la nostra televisió pública per la transcendència i la volada que esta agafant, però de moment sembla que les forces que governen al Parlament, i què controlen el mitjà volen portar la població per camins impossibles, amb paraules del President, i que es el debat del judici a l’Estatut.

 

La secretaria d’organització del PSOE Leire Pajin, ha comentat que es el nostre estatut, i confia en una bona sentencia, alhora que ha recordat la hostilitat del PP en el tema.  Per la seva banda el President espanyol Zapatero ha mostrat respecte per l’editorial on hi ha coses raonables, i ha demanat no pressionar al TC, ja que aquesta es una democràcia molt solida, i el TC sap estar al seu lloc. Tanmateix ha demanat calma a la societat catalana, amb la seva confiança en la constitucionalitat del text, i veu be el terme nació en el preàmbul confiant en que Catalunya desplegarà tot el seu potencial en una Espanya plural. Pel que fa en Jose Zaragoza, ha dit que si Catalunya perd la seva dignitat, Espanya no la pot mantenir, ja què no s’entendria sense el territori català, preguntant-te  si els catalans no tenim res a dir sobre el que ha de ser Espanya, dient que Catalunya te sentit dins l’Estat, però el que decidim col·lectivament.  Mentrestant el President Montilla, ha alertat que no escoltar el que diu Catalunya es greu, però no voler entendre deliberadament es encara pitjor.

 

Tots aquests personatges socialistes busquen desviar l’atenció, de cap manera volen un debat televisiu per la independència com un projecte legítim, pacífic i democràtic, i tant sols volen marejar la perdiu. La Leire Pajin diu que també es el seu estatut, jo ja li regalo, i què se’l posi a la seva llibreria de casa, ja que cal recordar que els advocats de l’Estat precisament no estant per una integritat del text, més aviat al contrari, pel que fa a la democràcia solida d’en Zapatero, no se de quin estat parla, però de ben segur que no es l’espanyol, on la democràcia es d’una baixa intensitat que fa por, i on el seu llibre sagrat es una norma que ja recull parts molt poc democràtiques. En Zaragoza ens torna a enganyar, ja que un estat espanyol sense Catalunya i el País Basc seria molt més cohesionat del que ara es, i la condició de que nosaltres col·laborem a decidir amb tot aquest conjunt, sap que durant 300 anys ha estat inviable, i no hi ha cap motiu per pensar que no seguirà així, amb una relació de dominant i dominat que ja fa massa temps que dura. Pel que fa al President, crec que arriba a una conclusió poc brillant, ja que no es que no ens vulguin entendre, es que la relació del dominant amb una colònia no necessita entendre res d’aquesta ultima, simplement aprofitar-se d’ella, com ha vingut fent l’Estat Espanyol des del victòria borbònica el 1714, per tant miri quin càrrec ocupa, i conservi una mica de dignitat, si es que això no es demanar massa.

En resum, crec que estant esgotant els últims cartutxos per evitar el tema de que no volen parlar, però al final vulguin o no, la societat els exigirà posar-lo damunt la taula sense embuts, i què tothom es posicioni, sense importar el que l’estat espanyol opini o imposi.

 

 

 

 

 

 

 

 

CINC VISIONS, UN MATEIX OBJECTIU

Sense categoria

Avui, dia en que es fa l’acte al Forum de Barcelona per l’inici de campanya per les consultes sobre la independència del 13 de desembre a 161 municipis catalans, llegim a la premsa declaracions de cinc personatges com el President Montilla, Duran, Mas, Ridao i Ibarra amb un nexe en comú, que es el seguir insistint en el projecte autonòmic esgotat, sense donar cap més possibilitat real que no sigui aquest.

El President Montilla segueix advertint que defensarà l’Estatut fins les darreres conseqüències amb determinació, en una mena d’inici de campanya socialista que recull el lema de les editorials “Per la dignitat de Catalunya”. Per la seva part en Joan Ridao (ERC), i preguntat per la futura política d’aliances, ens diu què aquest partit no exhibirà en la campanya l’equidistància, encara que defensarà la feina feta, i posarà damunt la taula les condicions per futurs pactes en forma de Concert econòmic,  i votar el mateix a Barcelona que a Madrid, d’altra banda desqualifica les noves forces que presentaran la Independència per bandera defensant també el dia a dia. En un altre entorn tenim l’expresident de la Junta d’Extremadura, què ens manifesta que el nacionalisme identitari es cosa del segle passat, i si en parlem es produeixen molts embolics.  En Duran nomes veu dues respostes a una sentencia negativa del TC, la independència, què no la veu viable, o defensar els interessos del país des d’un govern que faci valer el seu pes a la política espanyola, un peix al cove, per entendre’ns. Per últim, en Artur Mas augura una derrota del si en un referèndum d’autodeterminació, segons uns estudis que te la federació nacionalista, i això seria un error perquè evidenciaria que es vol simplement ser una autonomia espanyola.

Pel que fa al President, i com a bon defensor del sistema espanyol evidentment defensarà aquest text mort i enterrat sigui quina sigui la sentència, i intentant tapar qualsevol indici del procés cap a la independència, què com ha dit avui en Miquel Calçada a l’acte del Forum, la vertadera dignitat es l’Estat Propi. En Joan Ridao segueix la deriva en que ha entrat el seu partit, posant coses sobre la taula que francament fan riure per no plorar, ja que demanar un concert econòmic, quan amb prou feines hem rebut per part de l’estat un nou sistema que perpetua l’espoli fiscal, es fer volar coloms, igual que demanar el mateix vot aquí que a Madrid, sap positivament que els seus companys socialistes al govern, mai deixaran de votar amb el PSOE sigui el que sigui, ja que es el mateix partit i els mateixos objectius. Per Extremadura que Ibarra digui que el nacionalisme identitari es passat, suposo que no deu incloure el nacionalisme espanyol o el de qualsevol estat del món, i es deu referir exclusivament al català, això simplement es xenofòbia, més o menys la que ha practicat sempre contra Catalunya. La parella Duran i Mas segueixen insistint amb una formula esgotada, i que ja no donarà mes rèdits, com es el peix al cove, aquesta etapa ha mort, però ells segueixen ancorats en el passat, perquè ens volen fer creure que un referèndum per la independència es perdria, cosa que en aquests moments ningú sap, i nomes cal veure els nervis de la caverna d’allà i d’aquí per començar a veure que potser es guanyaria, d’altra banda un cop posat damunt la taula amb una data i una realitat inqüestionable, la reacció de la gent que ara dubta o veu lluny no la poden preveure, i senzillament entre un projecte mort i un de nou i engrescador no hi ha color.  Els hi cal més fe en la societat catalana, o simplement es que no volen avançar, perdent una gran oportunitat de ser una de les veus en el nou estat que ha de veure la llum.

En definitiva una manera clara de tota una sèrie de personatges, què seguiran donant voltes al autonomisme fins al infinit, i què quedaran tots ells aviat superat per les circumstàncies, si es que no ho estan ja.

 

 

PER UN GRAN MITJÀ ESCRIT CATALÀ:EINA IMPRESCINDIBLE

Sense categoria

Hermes Comunicacions SA, editora del Punt, ha comprat totes les accions de l’editora del diari Avui, fins ara en mans del Grup Godo i Planeta, i això el col·loca com a principal grup de comunicacions català amb els prop de 300000 lectors que sumen els dos diaris, i on l’Avui es líder de la premsa digital en català, el nou director Xevi Xirgo, ja ha dit que vol potenciar el diari Avui com a diari nacional, una cosa que precisament no anem molt sobrats

L’import de compra s’ha tancat per un valor de 3 milions d’euros, i deixa fora els dos grups abans esmentats, gens sospitosos de tenir una visió nacionalment catalana i desacomplexada. La nova editora ja ha anunciat la seva prioritat per la difusió de continguts en llengua catalana, i amb  aquest aposta per ser un grup de primera línia.

Una bona notícia pel mitjans escrits en català, on la gran majoria simplement son els fulls informatius dels partits polítics que els controlen, amb un exemple molt clar amb el PSOE-C i el Periodico, i on la visió de les coses evidentment es amb clau espanyola, i sempre amb la critica o el silenci pels afers catalans que puguin desestabilitzar aquest sistema espanyol d’ordre i submissió, deformant moltes vegades la realitat existent, o intentant crear una corrent d’opinió intencionada, i amagar-ne un altra.

Aquesta compra pot per fi posar en circulació una publicació que tingui una visió, no a Madrid, sinó a Catalunya, i amb els seus referents clars al Principat, sense complexos, i posant sobre la taula els temes d’actualitat acatin o no l’estat de dret espanyol.

Se’ns dubte, el procés  cap a l’estat propi, a mesura que avanci i es vagi consolidant, cada cop rebrà més atacs de totes bandes, des de l’Estat Espanyol evidentment amb tota la seva artilleria i amenaces sense fonament, però també des de l’establishment creat a Catalunya, i què no vol que res es bellugui, i que com més amenaçat es senti, mes virulenta serà la seva reacció, i per això disposa d’una arma molt poderosa avui en dia, que son els mitjans de premsa i audiovisuals, on en la majoria la seva visió ja sabem que no es precisament favorable a contemplar cap possibilitat què no sigui l’estat autonòmic, i on amb el govern del PSOE-C a la Generalitat amb les seves dues crosses, el que ells anomenen la crosta nacionalista, poc a poc l’han anat arraconant.

Un mitjà potent com el que en sortirà d’aquesta compra, es una arma que pot fer decantar la balança, encara que nomes tingui la funció d’informar de les coses que passen al nostre voltant, i què els altre mitjans amaguen amb el seu silenci o minimitzen com el tema de les Consultes, i pot ser un altaveu per crear opinió favorable al procés de secessió.  Esperem que com a mínim la seva visió estigui centrada a Catalunya, i ajudi a pujar l’autoestima  amb una premsa normal com en qualsevol estat del món i amb la nostra llengua, cosa tant difícil sembla, amb l’exemple de La Vanguardia que es resisteix a fer-la servir.

 

 

EDITORIAL A FAVOR DE LES CONSULTES DEMOCRATIQUES

Sense categoria

Desprès de les reaccions furibundes de la caverna espanyola per la editorial sobre la dignitat catalana, i on es posa en qüestió els pilars d’aquesta democràcia restrictiva que ens envaeix, aquests mateixos mitjans, i davant els atacs soferts des de totes les posicions, haurien de defensar el fet democràtic de les consultes, i no optar pel silenci, esperant que aquesta febrada independentista passi a millor vida, altra cosa es la vella demagògia de sempre.

La clau per desemmascarar tot aquest establishment que no vol que res es bellugui, es que encara cap partit polític ha donat una resposta de que fer desprès de la sentència, si es favorable a l’Estatut sembla que farem un gran castell de foc, i les ampolles de cava s’obriran a cada casa per celebrar que l’estat ens atorga unes engrunes retallades que ningú es creu i que apart seguiran en la seva major part ignorant des de la capital del regne, donant per tancat el model autonòmic, i tots feliços i contents. En el cas negatiu apart d’acatar el veredicte, ningú s’ha atrevit a dir una alternativa per donar per acabada aquesta relació, i això es altament sospitós.

Pel que fa a la caverna, les reaccions han estat corrosives, i en destacaria algunes com les del diari El Mundo, on com amb el tema de l’esforç fiscal es posa davant la persona que el territori, i curiosament el 1’9 milions de votants de l’estatut son respectables, però ens diu que ho son molt més el 15,7 milions que van votar la Constitució Espanyola, es veu que el terme respectable va en funció del número de votants de cada qüestió, tenint en compte la població d’un territori i l’altra que evidentment es molt diferent. Ens parla d’una constitució referendada cada elecció, ja què la majoria de vots son pel PSOE i PP, defensors de la carta magna, com si hi hagués mes alternatives a l’estat espanyol,cosa que per cert tampoc menciona. Diu que no hi ha precedents a la premsa espanyola d’una unió per defensar la llei orgànica màxima votada pel poble, se’ns dubte pel seu poc tarannà democràtic això deu significar ben poca cosa, i entre altres barbaritats defensen el tractat constitucional davant el nacionalisme disgregador que seria un retrocés.  Suposo que no deuen posar els exemples de tots els territoris europeus que han aconseguit un estat propi, i que han vist com la seva economia creixia espectacularment, i es deuen referir que sense el nostre capital robat, els seria més difícil portar la seva economia a bon port.

Pel que fa a les consultes, avui en José Bono ens deia que ell no aniria a votar a les mateixes, perquè els sentiments no es poden legislar per decret, donant la seva fe amb la constitució, com el marc de convivència de tots els espanyols, defensant l’imperi de la llei per damunt de tot.  Evidentment amb ell no li cal anar a votar que vol ser de gran, ja que disposa d’un estat amb majoria d’edat que fa temps que  decideix per ell solet, respecte els sentiments, no es poden legislar per decret,  però hauria d’haver afegit excepte els seus, amb un exemple diari que el que fet per uns es convivència i cohesió, fet per uns altres es radicalisme i segregació, per tant no hi ha una mateixa manera de mesurar les coses.  Respecte la llei, evidentment podem dir que es legal per qui l’ha fet, què no vol dir justa, i quan sistemàticament esta feta per unes finalitats sempre en contra dels mateixos, deixa de ser respectable, per convertir-se en un enemic més.

En definitiva els interessos son oposats, i no podem esperar que l’Estat espanyol canviï el seu rumb, ja que no li cal, ni ho farà, però com a mínim podem esperar més dignitat quan arribi l’hora, dels mitjans i de la classe política acomplexada catalana.

 

 

LA DIGNITAT DE CATALUNYA, ES DIU INDEPENDÈNCIA

Sense categoria

Ha provocat enrenou en el dia d’avui la publicació d’una editorial conjunta de 12 principals diaris catalans, amb el títol “La dignitat de Catalunya”, i on es fa referència  a la famosa sentència del TC sobre l’Estatut, i les seves conseqüències, sembla que  ha agafat amb el pas canviat la classe política catalana, què degut a la seva mediocritat cada cop sembla queda més enrere de la societat, què ja demana a crits una regeneració, i una dignitat com reclama l’escrit, què ja fa temps que han perdut.

L’article famós,  son unes ratlles prudents i sense acabar d’aclarir cap solució que no sigui deslegitimar el TC, del qual recorda la recusació d’un, la mort d’un altre, i quatre magistrats que continuen amb el seu mandat caducat, i on sembla que volen actuar com una quarta cambra junt amb el Parlament, les Corts espanyoles i la voluntat catalana a les urnes. La possible retallada de tots els trets identitaris catalans que s’han filtrat, com el terme nació, el dret i deure de la llengua catalana, o el poder judicial, semblen un fet per acabar de soca-rel  la complexitat espanyola. Això suposa l’acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig, posant en joc l’esperit de la pacifica transició amb un tancament a pany i forrellat institucional, què és contradiu amb el caràcter obert i integrador de la Constitució, i alhora posen en perill els pactes profunds que han donat els 30 anys més virtuosos de la historia espanyola. Es fa reso de la fatiga catalana de ser vistos com un impediment per la uniformitat, quan som els primers en complir les lleis.  Per últim adverteix d’una societat valenta que  vol una millora de l’autogovern, amb un ampli suport social.

 

En primer lloc veig una bona iniciativa dels mitjans catalans apel·lar a la dignitat, quan per un altra banda els partits no son capaços d’articular una resposta unitària. Dit això, i vist tot el procés estatutari, les reaccions espanyoles, les misèries catalanes, i la invisibilitat del text pel que fa a una aplicació per part de l’estat, per exemple en matèria de traspassos, o amb un finançament que redueixi l’espoli fiscal, cosa que no s’ha produït, la dignitat només pot passa per donar per acabada la via autonòmica, i posar el dret a decidir damunt la taula, vist la impossibilitat de futur amb el sistema actual.

 

El text posa en evidencia el frau d’aquest tribunal com tots ja sabem, però s’oblida que l’estat de dret espanyol el considera totalment legítim, i per tant per molt injust que sigui, passa per damunt la voluntat popular, dins l’estat espanyol no hi ha més opcions.  Tanmateix ens parla d’aquest pacte estatutari i el pacte de la transició trencat, cosa totalment falsa, ja que l’Estatut es fonamentalment el que han volgut les Corts Espanyoles, menyspreant l’aprovat per un 90 % del Parlament català, per tant és una imposició o un regal, mai un pacte.  També ens parla del pacte de la transició, quan tots sabem la baixa qualitat democràtica espanyola, precisament degut a aquest fals pacte dirigit pels mateixos que van bellugar els fils a la dictadura, i on aquest caràcter obert constitucional sembla una broma de mal gust, amb articles com el vuitè, on consagra l’exercit com la garantia de la unitat territorial, i on es pràcticament impossible la seva reforma, a diferencia d’altres estats vertaderament democràtics, per posar només dos exemples.

 

 Adverteix d’una societat valenta, però obvia els esdeveniments que van creixent a Catalunya, i fets tant importants com el que es realitzarà el 13 de desembre, on més de 160 municipis votaran la consulta per l’estat propi, i on aquest camí a pesar del silenci del partits d’ordre i els mitjans oficials, va agafant la centralitat política amb normalitat, i com ja han fet altres territoris en el món.  El projecte uniforme espanyol s’ha mostrat nociu per les aspiracions catalanes, i això es un fet, per tant seguir insistint amb el mateix no te cap sentit.  A part, dona entendre que si las sentència es favorable el problema ja no existirà, quan la realitat es una molt diferent, ja què és clarament insuficient, i sense cap garantia que l’Estat el complirà, com per exemple en les inversions per infrastructures, l’aeroport del Prat, la oficialitat del català a Europa entre molts altres temes.

 

En definitiva com iniciativa em sembla molt be, però no ens enganyem, la via autonòmica es el problema, i l’Estatut un simple fet que el referma, no hi ha solucions a mitges, i si una de molt clara, i què a més només depèn de nosaltres, i que en aquests moments políticament s’està organitzant al voltant de Reagrupament, què pot acabar sent una gran Coalició amb la vista posada a la regeneració política i l’assoliment de l’estat propi, a que esperem?.

ARA LI VOLEN DIR ARAGONÉS ORIENTAL

Sense categoria

El partit Aragonès (PAR) i el PP, no volen anomenar català a la llengua de la Franja de Ponent, i en la nova llei de protecció i promoció de les llengües proposen que se’n digui Aragonès Oriental, o modalitat lingüística local parlada a l’Aragó oriental. Ho intenten justificar per raons filològiques, històriques i psicològiques sense cap argument, què hi doni suport ja que no el deuen haver trobat.

La nova llei a aprovar crea una separació entre els dos partits governants PSOE i PAR, ja què aquest últim junt amb els Populars volen limitar la difusió del català, i així ho han esmenat amb aquestes noves denominacions pel català. Les reclamacions de IU juntament amb la Chunta Aragonesista, de la cooficialitat del català a l’Aragó durant molt de temps, demanant la unitat de la llengua amb les diferents variants, cosa que el PSOE, i per salvar els mobles va qualificar el català i aragonès com a llengües pròpies i històriques, però descartant la cooficialitat.

 

Realment la xenofòbia i odi acèrrim a tot el que pot ser un signe d’identitat catalana arriba a  proposar lleis malaltisses com aquesta, on una vegada més volen inventar-se la historia, un recurs que l’imperi de Castella ja utilitza des de ,fa uns quans segles, ara em be a la memòria el descobriment d’America pel català Cristòfol Colom, i què també els serveix per crear noves llengües del no res, amb un únic objectiu que es eliminar o afeblir la llengua catalana tot el que puguin,  i en el seu lloc imposar la llengua castellana per reial decret, tot i que el rei ja ens va dir que mai havia estat llengua d’imposició, esclar, què venint d’un re,i el concepte d’imposició pren un altra dimensió.

 

Primer va ser a València on han inventat una nova llengua anomenada valencià, i que defensen que res te a veure amb el català, amb situacions que tots recordem com traduccions idèntiques a la Unió Europea amb un cost pel contribuents, tot per la obsessió malalta i el racisme lingüístic que els acompanya, on fins hi tot amb la mirada  perduda del govern espanyol de torn, aprofiten per treure la televisió catalana del seu territori, i així eliminar el màxim qualsevol normalitat amb el català, afeblint una llengua que no te un estat al darrere que la protegeixi.

 

Ara toca la franja d’Aragó, on amb la mateixa tàctica els Populars tornaran a inventar una nova llengua, i els socialistes evidentment no volen ni sentir parlar de cooficialitat, i tant sols la contemplen com un fet anecdòtic abandonat a la seva sort i desaparició, quan alhora des de la Unió Europea sempre ens diuen que l’Estat espanyol es el primer que no vol el català com a llengua oficial a Europa, i fins hi tot a Catalunya on es la llengua pròpia i natural, amb la eliminació del deure en l’Estatut la volen consagrar com a llengua de segona categoria.

 

Es un tema que dins l’estat espanyol mai l’arreglarem, i la nostra llengua nomes sobreviurà amb un estat propi amb oficialitat única, i què li permeti accedir a tots els estaments mundials, i alhora fer pressió en territoris com la franja, país valencià o les Illes per cuidar-lo i mantenir-lo viu.  No hi ha un altra camí, el contrari es la progressiva desaparició, no hi ha volta de fulla.

 

 

EL BRILLANT PLA B DE JOSE DOMINGO

Sense categoria

Les diverses reaccions desesperades de tots els partits respecte els rumors de les retallades de l’Estatut per part del TC, i que totes tenen el denominador comú, de que hauran de donar alguna desposta, però evidentment no volen trencar res, i seguir amb el mateix sistema, cosa que els porta a uns arguments buits de contingut, i què nomes generen mes desafecció per posar les seves misèries al descobert, encara que sempre hi ha excepcions, com les d’en Domingo escollit per Ciudadanos, i ara al grup mixt de la cambra, amb el seu escrit titulat “El precio de la rebeldia”.

Aquest diputat reclama la suspensió de l’autonomia de Catalunya, si el govern no accepta la decisió del Tribunal Constitucional sobre el text català. Ho argumenta dient que la Constitució es la norma suprema, i res pot contradir-la, per això dona aquesta possibilitat apuntada per diferents circumstancies, i titlla de descarada imprudència, aquests governants que amb la seva desobediència amenacen la convivència, tot això amb el suport de l’article 155.1, què ens diu que si una Comunitat autònoma no compleix amb les seves obligacions que se li imposin, o atempti greument l’interes general d’Espanya, el Govern per una sèrie de procediments, pot aplicar les mesures necessàries pel compliment forçós de les seves obligacions.

 

Segueix desmentint l’argument que no es pot tocar cap coma d’aquesta llei orgànica, perquè es un pacte polític entre Catalunya i Espanya, i ratificat per referèndum, cosa que desmenteix, ja qèe aquest pacte nomes es imaginari entre la classe política catalana, i la mateixa llei del TC preveu declarar anticonstitucional totes les lleis inclosa l’Estatut., i ens torna alertar de les conseqüències greus que tenen les actituds irresponsables.

 

Efectivament, aquest nacionalista xenòfob espanyol què defensa la unitat i el pensament únic de l’imperi per damunt de la democràcia, explica una gran veritat, a tota la demagògia que ens venen la resta de partits, què si la via es seguir sent una comunitat autònoma més dins l’estat espanyol, aquest te un estat de dret que inclou el TC, amb unes atribucions que estan per sobre de qualsevol Estatut i govern català, per tant te la potestat de desfer allò que la gent ha votat , forma part del paquet constitucional que cap partit que esta ara al Parlament es vol saltar, per tant aquestes amenaces de fireta son fum, què ja no es creu ningú, i una clara burla a la població.

 

Torna a encertar quan parla d’aquest famós pacte Catalunya amb Espanya que el titlla d’imaginari, jo crec que es un altra burla de la classe política catalana, ja que simplement no existeix, i a més una part no en te cap necessitat, ja que un pacte es entre dos grups amb igualtat de condicions, en aquest cas un te el poder, i l’altre simplement es un subordinat (Catalunya), per tant de pacte res de res.

 

Finalment un altra bona idea seria la suspensió de l’autonomia, què per un costat deixaria despullats a aquests partits catalans i els seus suposats pactes, ja que es demostraria que tot continuaria igual, demostrant la inutilitat per un territori com Catalunya de l’estat autonòmic, i per altra podria ser el punt d’inflexió per acabar de despertar la gent, i optar definitivament per trencar les cadenes, i posar rumb a l’estat propi sense por, i deixant enrere tota aquesta demagògia que ens volen fer empassar cada dia.

 

Per tant i per un cop, la meva més sincera enhorabona per Jose Domingo, i la seva anàlisi de la situació.

 

 

 

 

LA REALITAT ESPANYOLA I LA REALITAT CATALANA

Sense categoria

El 20 de Novembre, es l’aniversari de la mort del Dictador espanyol Francisco Franco, i tot hi que la llei de memòria històrica prohibeix l’apologia d’aquesta dictadura sagnant, a la realitat i com a llei de fireta que es, en un estat que simplement ha posat la cortina de fum per fer veure que tot ha canviat, al Valle de los Caidos es va tornar a celebrar una concentració de falangistes amb missa inclosa en honor del dictador, ja se sap que l’església era un dels pilars d’aquest regim del terror, i el segueix enyorant per difondre el seu missatge de la por.

Efectivament el mateix abat Anselmo Alvarez, què va prometre abandonar aquestes pràctiques, va oficiar la cerimònia dedicada a Franco, i davant la seva filla i un miler de falangistes, va recordar el dictador i a Primo de Rivera, qualificant-los com a fills de Déu, i pels que va demanar la felicitat eterna. No cal dir que la Guàrdia Civil tant expeditiva a Santa Coloma, no va aparèixer pel recinte.

Per les nostres contrades, el President nomenarà avui als membres del Consell de Garanties estatutàries, òrgan substitut del Consell Consultiu, i que ha de vetllar perquè les disposicions de la Generalitat siguin legals amb l’Estatut i la Constitució. L’acord PSC-PP amb la benedicció d’ERC, ha propiciat que no hi hagi majoria nacionalista a l’òrgan, cosa que correspondria pel nombre de diputats al Parlament, i ara podran bloquejar qualsevol iniciativa sobre l’autogovern de CIU i ERC, i posen la primera pedra d’un possible pacte a la basca, entre les dos forces nacionalistes espanyoles del Parlament Català.

De la primera notícia es poden veure moltes conclusions, però la fonamental es que s’han canviat els mobles de lloc i s’han pintat les parets, però l’edifici continua sent el mateix. Es inversemblant que en qualsevol país que es digui democràtic es pugui permetre un homenatge a un dictador sanguinari com Francisco Franco, i a càrrec d’un dels seus suports més fonamentals, l’església catòlica espanyola, una associació religiosa que es va moure com peix a l’aigua en aquest regim del terror, i què va aprofitar per vendre el seu missatge de la por, i arrecerar-se al costat del poder militar existent, i en contra de la població. Aquestes dues rèmores del passat segueixen fent els seus actes, amb un clar símptoma de que la transició va ser un fracàs pels demòcrates, i un triomf pels feixistes, què van seguir bellugant els fils fins els nostres dies.

Pel que fa a Catalunya, i gracies als suposats independentistes d’Esquerra, l’estatut moribund serà vigilat per aquesta guàrdia pretoriana formada pels dos partits nacionalistes espanyols en minoria al Parlament, però ara durant 9 anys amb dret a veto sobre qualsevol avenç a l’autogovern català, què ja no caldrà denunciar al TC, i morirà tranquil·lament a Barcelona.

Tot això va donant idea de com està la situació, i amb la idea que sense la regeneració política, i l’estat propi difícilment ens en sortirem.  Cal reaccionar amb urgència, i posar les cartes damunt la taula, depèn de tots nosaltres canviar les coses, i pensem que el 28é estat de la Unió Europea ens espera amb tot el que això comporta.

 

El PRESIDENT ES FA EL VALENT PERÒ SENSE CAP CREDIBILITAT

Sense categoria

Davant les noticies del Diari El  Mundo sobre les retallades que el TC farà a l’estatutet, on termes com nació, drets històrics, símbols nacionals, dret de conèixer el català, i poder judicial seran esborrats del text  sense miraments, el President Jose Montilla ha reclamat responsabilitat històrica als magistrats, i una visió no restrictiva de la Constitució, què malmeti de forma imprudent l’esperit obert i integrador de la Carta Magna.

Totes aquestes retallades tenen un acord més o menys considerable entre els magistrats, com en el capítol judicial, on creuen que la seva regulació correspon a la llei orgànica estatal, encara que tots ell segueixen dient amb tot el cinisme que el resultat serà un estatut de tercera generació, i el més avançat de l’estat.  

El President Montilla davant aquestes notícies, ha demanat mantenir l’esperit obert i integrador de la Constitució, sense ser tant dur com els seus dos socis de govern, i ha mostra la preocupació per posar en perill la carta magna i respectar el vot dels ciutadans, què ja han dictat sentència, i ha recordat el preàmbul constitucional on s’anomena la voluntat de protegir i respectar tots els pobles d’Espanya, i això fa aquesta decisió tant important, ja què no es pot dir a la gent que estava equivocada respectant el que som i el que volem ser.

Realment les filtracions sobre el text ja fan pudor, i no deixen de ser una burla sobre el que tothom sap que serà una realitat, la retallada de molts aspectes del text, i tots els que donin un fet diferencial a Catalunya sobre la resta de Comunitats autònomes.  Els retard n’és el culpable d’aquestes noticies que van apareixent periòdicament, i què semblen un serial per capítols on tothom a llegit el final.  El President sap i es conscient, què ell i el seu grup sempre han servit els interessos de l’estat, i no els interessos catalans, per això 24 hores desprès d’aprovar-se al Parlament el nou text, ja presentaven esmenes, i desprès durant la negociació van estar clarament a l’altre costat de la taula, com va dir en Vallès ahir, mai han tingut necessitat de votar diferent al PSOE perquè son ell mateix. Per tant i veient l’allau de consultes sobiranistes, i el creixement del sentiment independentista, entenc la seva preocupació per la seva estimada Constitució, on ens cita la protecció i respecte a tots els pobles de l’Estat, cosa que sap molt be que te una excepció molt clara amb Catalunya, què porta 300 anys sense el més mínim respecte, i intentant destruir la seva identitat com sigui, per tant  no es burli mes dels catalans, i accepti que ara han arribat massa lluny, i han destapat la capsa dels trons, què durà a un procés que vostè no en vol sentir a parlar, però que ja es una realitat, i no per negar-lo deixarà d’existir.

Sap perfectament que el seu pla B, com ja va advertir el seu cap directe a Madrid, es respectar la sentència i aquestes advertències buides de contingut de cara a la galeria ja no enganyen ningú. Tensant la corda com ho han fet, ens han fet un gran favor per accelerar el camí que ha de prendre tard o d’hora si vol sobreviure el territori català, que es l’estat propi, i com moltes vegades he comentat  entre un projecte il·lusionador i amb futur, i un altre caducat i maldestre, no hi ha color possible, com diu l’Enric Canela si sumem, guanyem.