No és possible fer balanç sense pensar les paraules per a referir-se a allò que ha estat sempre present en la vida d’una persona. La solitud, per exemple. Els pastors vells ho saben molt bé i els actuals també. Els pastors: Els ramaders, no. I les pastores.
Els dies de la tardor i l’hivern se’ns en van. Han estat uns dies, com tots los del nostre cercle de l’any. Cal empredre’ls de cara, els dies, i habitar-los com habitem les nostres robes. Sense misteri. Preparem-nos per a rebre l’aparent follia dels dies de la primavera i l’estiu. Lo temps no coneix la
M’ha trucat un dels meus millors amics mentres jo acabava de regar, encara capficat pel poc suc d’alguns regadors del meu poble. Al cap i a la fi, quan diem ‘bon amic’, ens referim a aquella persona amb qui confiem de veres. I en este sentit, val a dir que lo meu bon amic, que és
Un dia, mentres baixava les escales de ca ma germana, a Sants, la llum de l’escala s’apagà i, aleshores, vaig adonar-me d’un altre encant d’aquella casa: La penombra de l’escala, al migdia. La bellesa està a tot arreu. Avís.
Descriure les antropies ancestrals de les valls que voldria que exploréssis com un infant descobreix la mar i aprèn a nedar a soles. I després espera la tarda i la tarda se l’empassa i descobreix la nit i, amb ella, la seua intel·ligència. I recorda l’horitzó i per això somriu i és feliç i calla
La cançó dels Pets: ‘Allò que val la pena de veritat‘. O quan la vida vol esdevenir més comèdia. En qualsevol cas, no perdem de vista les cabres.
M’agrada viatjar amb el tren, sobretot amb l’Euromed. Si depengués del tren, però, la meua opinió seria totalment diferent. M’embadaleixo observant el contrast de la gran ciutat, Barcelona, a mida que ens apropem a l’Aldea. El Prat. Allò que en queda i que sempre caldrà reivindicar i protegir. Per exemple.
Però després et trobes en aquella situació en que no saps cap a on adreçar ben bé la vista. L’hora imprevista, lo gest mal dissimulat. Aleshores, què? Nosaltres els humans ara tenim la possibilitat de consultar les foteses, les bimbirimboies, les galindaines i les bagatel·les del mòbil. Ara sí, però abans, què? I si t’has deixat lo
Ara està envoltada d’horts i oliveres joves, però tinc les proves que demostren que aquesta caseta que sempre m’ha cridat l’atenció per la seua bellesa estava associada a la vinya. Es tracta d’una barraca de vinya, però a la manera ebrenca. O senienca. Del segle XIX.