Solcades

Eduard Solà Agudo

La seducció

19 de març de 2017

A mida que es vesteix la seducció, lo desig altera la perspectiva de l’evidència i hom confòn envàs amb producte. O aparença, amb realitat: Un prat emboirat, amb un formatge, un embotit o aigua; una parella berenant a un parc metropolità, amb lo contracte d’una hipoteca; un litre de súc de taronja envasat, amb quatre taronges

Llegir més

La mesura

18 de març de 2017

No és possible fer balanç sense pensar les paraules per a referir-se a allò que ha estat sempre present en la vida d’una persona. La solitud, per exemple. Els pastors vells ho saben molt bé i els actuals també. Els pastors: Els ramaders, no. I les pastores.  

Llegir més

‘Blue Sunday’

18 de març de 2017

Els dies de la tardor i l’hivern se’ns en van. Han estat uns dies, com tots los del nostre cercle de l’any. Cal empredre’ls de cara, els dies, i habitar-los com habitem les nostres robes. Sense misteri. Preparem-nos per a rebre l’aparent follia dels dies de la primavera i l’estiu. Lo temps no coneix la

Llegir més

L’amistat

17 de març de 2017

M’ha trucat un dels meus millors amics mentres jo acabava de regar, encara capficat pel poc suc d’alguns regadors del meu poble. Al cap i a la fi, quan diem ‘bon amic’, ens referim a aquella persona amb qui confiem de veres. I en este sentit, val a dir que lo meu bon amic, que és

Llegir més

Encants

17 de març de 2017

Un dia, mentres baixava les escales de ca ma germana, a Sants, la llum de l’escala s’apagà i, aleshores, vaig adonar-me d’un altre encant d’aquella casa: La penombra de l’escala, al migdia. La bellesa està a tot arreu. Avís.

Llegir més

Futur

16 de març de 2017

Descriure les antropies ancestrals de les valls que voldria que exploréssis com un infant descobreix la mar i aprèn a nedar a soles. I després espera la tarda i la tarda se l’empassa i descobreix la nit i, amb ella, la seua intel·ligència. I recorda l’horitzó i per això somriu i és feliç i calla

Llegir més

El Prat

15 de març de 2017

M’agrada viatjar amb el tren, sobretot amb l’Euromed. Si depengués del tren, però, la meua opinió seria totalment diferent. M’embadaleixo observant el contrast de la gran ciutat, Barcelona, a mida que ens apropem a l’Aldea. El Prat. Allò que en queda i que sempre caldrà reivindicar i protegir. Per exemple.

Llegir més