Consciència

Bloc del Paco Jiménez Orantes

13 de març de 2023
0 comentaris

Microrelat: Coincidència

Òstia! Ja són gairebé les sis! No importa jo arribo de seguida agafo el patinet i en cinc minuts em planto. El patinet està a l’armari del rebedor ja el tinc baixo les escales tot corrent una veïna està sortint per la porta corro per passar abans no es tanqui ja està he ensopegat una mica amb la veïna que fa un xisclet li dic perdó (no hi ha per tant) pujo al patinet. M’he deixat el casc amb les preses però no passa res no crec que cap guàrdia m’arribi a parar abans hauria d’agafar-me, ha! Baixo de la vorera per la calçada es va més ràpid he sentit un clàxon d’algú que s’ha molestat (no hi ha per tant) i endavant que fa baixada.

A la senyora Pepa li encanten les seves plantes. Avui com cada dia a la mateixa hora surt per regar-les una mica, també per arreglar-les. «Quina tarda més maca» es diu a si mateixa. «Aquesta primavera portarà moltes flors, ja en tinc ganes». Comença per regar les plantes que necessiten més aigua, com ara els geranis. Se’ls mira amb cura, havia tingut molts problemes, amb una plaga de papallones. Va haver de tirar uns quants i aplicar sovint un insecticida que va comprar. «A veure? Aquests ja estan bé, encara sort». A la senyora Pepa li agraden molt els geranis.

Aquest és el carrer que haig d’agafar quasi me’l passo giro ràpidament a l’esquerra aquell motorista que venia a tota castanya ha fet una frenada i m’ha dit alguna cosa li faig una figa i continuo (no hi ha per tant) i tiro fort a veure si puc passar el semàfor abans no canviï m’ha anat una mica just un que ja sortia m’ha tocat el clàxon si no s’hagués avançat a la seva llum verda no m’hauria trobat jo tiro que faig tard i encara em canviarà l’altre semàfor també passo via lliure tot recte.

La senyora Pepa continua repassant les seves plantes, les begònies, la buguenvíl·lea, sense oblidar el potos, ni les diferents varietats de cactus. Li fa molta gràcia un cactus gran i rodó que té «Seient de sogra» li va dir el dependent de la jardineria que es diu. «Quina gràcia!». El dependent de la jardineria és un noi molt ben plantat. «Qui tingués vint anys menys!». Ara es mira el roser. El roser el té posat a la barana, les roses necessiten molt de sol. Li fa l’efecte que alguna cosa no va bé. Fica el dit a la terra del test, està bé, té humitat però no està xop. Alguna vespa li ha tallat algunes fulles, però no sembla que sigui aquest el problema. Potser ha estat l’efecte d’alguna gelada. «No, no pot ser una gelada, fa setmanes que no gela». Potser aquí a la cantonada del bacó té molt d’aire i se li ressequen les fulles. A la senyora Pepa l’afecta molt que el roser no estigui bé. Va ser el seu difunt marit, qui li va comprar el seu primer roser. Va cuidar abans d’altres rosers, però eren de la seva mare. El seu primer roser li va comprar el seu marit. Es deia Antonio. El seu marit, no el roser. L’Antonio era una mica especial, mai li comprava rams de flors, però un dia es va presentar amb una jardinera enorme amb un roser. «Què maldestre que era!». La senyora Pepa somriu.

Ja estic arribant haig de pujar per aquest carrer però és direcció prohibida pego la gran frenada sento un altre clàxon darrere (no hi ha per tant) i pujo a la vorera i tiro carrer amunt quin número era ja no me’n recordo em va posar l’adreça al WhasApp esquivo una senyora que va amb el carro de la compra i remuga quan li passo pel costat em sembla que era més o menys aquí millor m’aturo i miro el mòbil que tampoc recordo el pis. M’aturo. Miro el mòbil.

La senyora Pepa ja sap què farà. Canviarà el roser de lloc, de manera que tingui sol però no tingui tant d’aire. Cada planta necessita el seu lloc i és evident que el roser no s’hi troba de gust allà. Agafa el roser amb les dues mans i tira cap amunt. Se li enganxa una mica en el suport que assegura el test a la barana. Li estan fent mal les mans («Aquesta artrosi!»). Ai! Se li escapa el test!

Sento un crit i miro amunt, ara estic aturat, ningú es pot emprenyar amb mi. Veig una rodona fosca que es fa ràpidament més gran i !!!!????

La senyora Pepa sent un fort esglai. El test amb el roser s’ha esclafat al cap d’un noi que estava aturat just a sota del balcó. «Què estaria fent palplantat allà? Si és que van fent el babau amunt i avall sense anar enlloc!»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!