La Fera Ferotge

Agradable sorpresa el descobriment discogràfic que us enllaço a continuació. La Fera Ferotge, grup de versions d’Ovidi Montllor, acaba d’editar un llarga durada amb 13 temes que popularitzà el cantautor d’Alcoi.

La Fera Ferotge va ser als seus inicis l’àlter ego d’Inadaptats, juntament amb un jove Cesk Freixas, que potser fa una dècada ja, van fer rodar arreu del país les versions d’Ovidi.

Recordo un concert -possiblement- a Sant Sadurní d’Anoia -possiblement- el 2005, on a part d’apropar-me a l’obra d’Ovidi, conèixer una nova faceta d’Inadaptats, vaig conèixer a un jove cantautor que ja no deixaria d’escoltar des de llavors, Cesk Freixas.

Aquella època va ser quan vaig descobrir Ovidi Montllor, quan van començar a aparèixer homenatges populars al cantant, artista i pallasso. Quan les festes alternatives de Gràcia varen homenatjar-lo, quan vaig començar a escoltar cançons primer de la mà d’Inadaptats, de Mesclat, i de cantautors i grups que afegien cançons seves al repertori. Després, desempolsant vinils, escoltava les cançons cantades per ell, i ja la seva veu i la guitarra de Toti Soler no ens deixarien mai més.

El 2006 vam tornar a coincidir amb La Fera Ferotge al CAT de Gràcia i al Palau de la Música. D’aquest últim concert en va resultar un CD i DVD, però des de llavors i fins ara no hem tingut més noticies de La Fera.

Ara descobrim en forma de CD d’estudi aquelles cançons que versionaven, amb una nova formació i amb uns arranjaments sorprenents. Un descobriment realment agradable.

Ovidi, pervius!

LA FERA FEROTGE: noves versions de les cançons d’Ovidi Montllor. Ovidi Montllor (1942-1995) va ser un dels cantautors més crítics dels darrers anys de la dictadura franquista i també durant l’anomenada transició democràtica. Les seves cançons, de lletres iròniques i músiques agradables, són una combinació agredolça que amb el pas dels anys no ha perdut interès, al contrari, s’han convertit en una herència inspiradora. La Fera Ferotge recull aquesta herència i en proposa una revisió musical, signada per l’arranjador Esteve Molero, que és també el director del projecte. Una dotzena de peces, amb clàssics com “Perquè vull” o “Sageta de foc” i peces menys conegudes, com “Ell” o “Encara el tram” conformen el repetori del grup. Noves harmonies, ritmes i sonoritats per als estàndards montllorians, ara amb el sorprenent acompanyament musical d’un quartet de saxòfons, bateria i percussió.

Àlex Vendrell – veu
Esther Schoenmakers – veu
Ramon Balasch – veu
Xavi López – saxo alt, clarinet
Roger Martínez – saxo alt
Sergi Raya – saxo tenor, harmònica
David Miret – saxo baríton
Andrés Belmonte – flauta, flautí
Isidre Ruiz – bateria
Martín Peralta – percussió
Esteve Molero – direcció musical

Més info: www.myspace.com/laferaferotge

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *