fera ferotge

ÒSCAR GUÀRDIA

15 de febrer de 2013
0 comentaris

Audiència Provincial, Fiscalia de l’Estat i 14 entitats bancàries: Absolució Enric Duran

La setmana passada us enllaçàvem en aquest mateix bloc la campanya d’autoinculpacions, a través de Change.org, en el procés injust contra tres companys de lluita contra el feixisme i el racisme. 

Avui, des d’aquest bloc, volem fer una humil difusió d’una altra campanya de suport, en aquest cas a l’Enric Duran, on s’exigueix a l’Audiència Provincial la seva absolució de tots els càrrecs dels que és acusat.

L’Enric, entre el 2006 i el 2008, amb temps, audàcia i un fotocopiadora va aconseguir expropiar a la banca 492.000€ per denunciar el frau i la perversió del sistema financer actual. Uns diners que mai ha tingut la intenció de tornar i que va invertir en la creació de projectes cooperatius. En aquesta web podreu veure en què es van invertir aquests diners.

El 17 de setembre de 2008 es va distribuir de forma massiva un butlletí anomenat Crisi on explicava el que havia fet i el perquè. També explicava de forma molt didàctica com funciona l’actual sistema financer. El 17 de març de 2009 va aparèixer -també va aparèixer ell personalment perquè estava en un parador desconegut- una altra publicació anomenada Podem!. Pràcticament al mateix temps, es posava a la venta el llibre Abolim la banca (Ed. Ara Llibres) escrit per ell mateix explicant com havia pogut aconseguir quasi mig milió d’euros amb, repeteixo, una fotocopiadora, estisores i una mica de cinta adhesiva. En aquest llibre l’Enric s’esparverava veient la quantitat ingent de milions de dòlars que els EUA injectaven als banc americans. Això el 2006! El 15 de març de 2012 apareix una tercera, i última fins ara, publicació massiva anomenada Revel·leu-vos. En els següents enllaços us els podeu descarregar en PDF: Crisi, Podem!, Abolim la banca i Revel·leu-vos.

Dimarts passat l’Audiència de Barcelona l’havia citat per jutjar-lo. Denunciat per l’Estat i 14 entitats bancàries li demanen fins a 8 anys de presó. L’Enric no va hi aparèixer per, segons el comunicat que va fer públic un representat seu a les portes del jutjat, denunciar les “greus vulneracions dels seus drets fonamentals” i considerar-se “desemparat legalment”.

En el següent text, escrit per ell mateix, denuncia que qui se l’hauria de jutjar i condemnar és a la banca pel frau sagnant (això sí que és un frau sagnant!) a que som exposats tots els ciutadans continuadament, sense poder fer-hi res i amb el vist-i-plau del sistema legislatiu, executiu i judicial, i no pas ell, que precisament va actuar per denunciar aquest sistema financer pervers i injust, i utilitzar aquests diners “robats” per crear alternatives per llevar àncores del sistema capitalisme.

Audiència Provincial, Fiscalia de l’Estat i 14 entitats bancàries: Absolució Enric Duran

La fiscalia (L’Estat) i 14 entitats bancàries demanen, per l’Enric Duran, 8 anys de presó.
Enric va fer públic al setembre de l’any 2008 que havia demanat diversos crèdits a 39 entitats bancàries i va aconseguir 492.000 euros que mai no ha tornat ni pensa tornar.
Al gener de 2013, Enric ha estat informat de les dates del judici només tres setmanes abans que s’hagi de celebrar (el pròxim 12 de febrer) i fins que no les va recollir personalment als jutjats no havia rebut l’acta de resposta a les proves presentades, que havien estat publicades més de tres mesos abans, amb la qual cosa no podia saber que el procés judicial ha estat seguint el seu curs. Aquest fet ha provocat que la situació desemboqui en un clima d’indefensió i de legalitat més que dubtosa, pel que Enric Duran ha demanat la revocació del seu advocat.

Al dia següent, l’Audiència de Barcelona rebutja la suspensió del judici a Enric Duran, que tindrà lloc el dimarts 12 de febrer. En una decisió inesperada, el tribunal rebutja també la renúncia presentada per l’advocat defensor.

Aquests fets desemboquen en un clima d’indefensió i de legalitat més que dubtosa. Ara és l’hora de manifestar tot el nostre suport i de demanar a l’Audiència Provincial, la Fiscalia de l’Estat i a les 14 entitats bancàries denunciants l’Absolució de l’Enric Duran. #AbsolucioEnricDuran

Grup Suport Enric Duran

Condemna a la banca

Més enllà que en aquest cas sigui la banca qui ens vol condemnar, nosaltres considerem que hauria ser la banca la condemnada.

Per que hi hagi estafa cal que hi hagi apropiació indeguda. L’ apropiació indeguda es un delicte contra el patrimoni i la propietat consistent en l’apoderament de béns aliens amb intenció de lucrar-se, quant aquests béns es troben legalment en la seva possessió a través d’altres títols de possessió com pot ser, per exemple, un crèdit.

I en aquest cas no és l’Enric qui s’ha apropiat de béns aliens. L’Enric va sol·licitar crèdits que el banc li va atorgar mitjançant el sistema de reserva fraccionària, que es el sistema que permet als bancs crear diners com a deute. Aquest sistema és el responsable de la bombolla creditícia. Actualment els bancs privats deixen diners que no posseeixen, ja que no estan recolzats per cap actiu concret, sinó que a través de potents instruments d’enginyeria financera permeten la creació de diner com a deute, creada a partir del diner de les comptes en dipòsit dels seus clients.

Per aquest motiu qui s’està contínuament lucrant amb béns aliens és la banca especulant amb els diners que els seus clients els hi deixen en dipòsit. Això és apropiació indeguda perquè no es pot especular amb quelcom que no és de la teva propietat sinó que sols està en la teva custodia, per exemple, si el propietari d’un pàrquing es dediqués a llogar els nostres cotxes mentres els tenim a la seva custòdia això seria un delicte d’apropiació indeguda. Però quan ho fa el banc no és així, la impunitat es compra.

Qui “roba” a un lladre per col·lectivitzar-ne el bens, que és? I si aquest lladre ha portat a la misèria a milions de persones, aleshores tornem a preguntar-ho, ¿qui els ha expropiat i els ha denunciat per avisar a tothom, que és?

Per altra banda, per que hi hagi estafa, que és del que acusen a l’Enric, és fonamental que hi hagi lucre. No només l’acció de l’Enric l’ha fet per visibilitzar el que fan aquests lladres financers que són els bancs; sinó que sobretot l’Enric, com es va fer públic i es pot comprovar amb tota la xarxa de cooperatives integrals que han sorgit després d’aquella primera acció, no es va lucrar amb els diners dels crèdits, sinó que els va recuperar de la banca per posar-los de nou al servei dels ciutadans amb diferents iniciatives que ofereix la CIC, com ara cooperatives d’habitatge social, centres d’autogestió primària en salut, educació lliure, tots ells drets bàsics que actualment l’Estat ens està robant. I això no és lucrar-se.

Lucrar-se és el que fan els bancs portant a terme més de 400.000 execucions hipotecàries, condemnant a milers de famílies a la pobresa absoluta, quan no al suïcidi, i obligant-los a continuar pagant un deute que ja s’han cobrat amb l’immoble, de manera que cobren dos cops el mateix crèdit, i recordem que és un crèdit que no han finançat amb el seu capital, sinó amb els dipòsits de les comptes a la vista de tots nosaltres. Això sí que és lucrar-se i és apropiació indeguda. I estafa és que la nostra justícia obligui als ciutadans desnonats a pagar quotes mensuals per malviure desemparats als nostres carrers.

Estafa també és que ens diguin que el deute públic ascendeix a 1,8 bilions d’euros quan el bilió correspon a deute privat (bancs i gran corporacions) que amb la complicitat de l’Estat ens han endinyat com a deute públic de tots els ciutadans.

Estafa és que endeutin als ciudatans 100.000 milions d’euros per destinar-los a que els bancs espanyols paguin els seus deutes amb els bancs alemanys i francesos quan una part cada vegada més gran de la població supera el llindar de pobresa. Això és estafa i és apropiació indeguda per part de les entitats financeres.

Estafa és que els bancs per simular solvència hagin col·locat quantitats industrials de participacions preferents a la població negant-se a retornar els estalvis als seus clients un cop vençuts els terminis.

És estafa que els responsables d’aquest robatori realitzat amb violència institucional, que en diuen crisi, siguin recompensats amb indemnitzacions estratosfèriques, i apropiació indeguda és que aquestes indemnitzacions als culpables siguin pagades amb els nostres diners, amb els diners que paguem amb els impostos, amb els diners públics amb els que els bancs han estat intervinguts.

Estafa és que a l’Emilio Botín se li atorgués tractament vip considerant el seu oblit en declarar els seus impostos com un error i no com un delicte, i que no se li hagi exigit retornar a l’Estat espanyol els 2.000 milions d’euros evadits il·legalment a Suïssa.

Estafa és que amb els nostres diners l’estat abali 90.000.000.000. euros del banc dolent per comprar tots els actius tòxics dels bancs privats quan aquí el que necessitem són polítiques d’habitatge social.

Estafa és que els bancs, inverteixin els diners públics que l’Estat els va prestar al 1% d’interès amb l’objectiu de reactivar el crèdit, en comprar deute públic que l’Estat els haurà de pagar a un 5 o 6% d’interessos, de manera que estan especulant i robant-nos diners de forma inadmisible.

Tot això és apropiació indeguda, una estafa i una falta de respecte a tots els ciutadans.

És del tot il·legítim que ens pengin a l’esquena un extraordinari deute que no ens correspon i que se’ns exigeix amb retallades pressupostàries que han condemnat als ciutadans a l’empobriment, a la pauperització de les seves condicions de vida, al desmantellament dels serveis públics, a la inestabilitat familiar, a la pèrdua de futur, al consum de fàrmacs i a la decadència democràtica, mentre se li regala milers de milions d’euros als bancs, se silencia la compra de material militar per uns altres milers de milions, se’ls permet a les elèctriques que ens estafin amb el dèficit tarifa, i un llarg etcètera.

ELS DRETS HUMANS SÓN UNA QÜESTIÓ DE MÍNIMS INNEGOCIABLE QUE SI NO ES COMPLEIXEN NOMÉS ES POT DEFENSAR AMB UN DRET, EL DRET DE REBEL·LIÓ.

«I si algun dia, per voluntat meva o no, sóc jutjat, aviso que l’únic veredicte que acceptaré serà l’absolució per consideració del tribunal que la meva acció no és constitutiva de delicte, a causa de la seva motivació ètica i solidària en contra dels actors que més mal fan a aquesta societat i en pro del bé comú. Fora d’això, no negociaré penes menors per evitar complir condemna, ni pagaré una fiança, ni multa, ni negociaré el deute. Si l’estat és incapaç de sortir de la pressió dels poders fàctics, que tothom ho vegi mantenint una persona com jo a la presó.»

Enric Duran

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!