fera ferotge

ÒSCAR GUÀRDIA

3 d'abril de 2012
0 comentaris

L’Assemblea Nacional Catalana i l’Esquerra Independentista

El diumenge 18 de març es va constituir l’Assemblea Local de l’ANC a Seva. La reunió constituent, convocada per la CUP, va comptar amb una trentena de persones provinents de Balenyà, Seva i El Brull. La reunió també va comptar amb la presència d’en Marc Casals i n’Eulàlia Espona, membres de la coordinadora comarcal Osona per la Independència, on, ens van explicar el funcionament i els objectius de l’Assemblea Nacional Catalana.

Aquesta era la segona reunió que convocava la CUP sobre l’Assemblea Nacional Catalana. La primera, únicament informativa, realitzada el 3 de febrer, va comptar escassament amb una desena de persones. En aquesta ocasió, en canvi, es va triplicar l’assistència. Aquest increment el podem atribuir a la difusió que estan fent els mitjans de l’ANC d’ençà de la seva constitució oficial i a la simpatia en que la societat l’ha acollida.

El dissabte 10 de març es va constituir oficialment l’Assemblea Nacional Catalana al Palau Sant Jordi de Barcelona, davant d’uns 7.000 assistents, on es van aprovar els estatuts de l’Assemblea, el reglament intern i el full de ruta cap a la independència, que preveu crear una majoria social per treballar per la independència i celebrar un referèndum vinculant el 2014.

A Osona, fins al moment, s’havien aconseguit constituir 16 assemblees locals que representen un total de 26 municipis. Ara, s’hauran d’afegir les creades recentment, com les de Seva, Taradell i Sant Julià de Vilatorta. Les assembles locals d’Osona estan, alhora, coordinades territorialment per Osona per la Independència.

La reunió va servir, gràcies a l’empenta dels assistents, per sortir d’allà havent constituït l’Assemblea, es van escollir dos coordinadors (un d’ells un servidor), un secretari i un tresorer i, a més, es va recollir el suport i el compromís de tots els assistents en col·laborar amb l’Assemblea Local recent formada. També es va decidir de constituir l’Assemblea Local a nivell supramunicipal, representant d’aquesta manera el poble de Seva i SM Balenyà, però també al poble veí del Brull.

La CUP, convocant de la reunió, ha fet d’aquesta manera únicament el primer pas, fent difusió de la reunió i convidant a tot el poble, a partir d’ara, la recent Assemblea Local funcionarà d’una forma autònoma, sense partits ni interessos personals. L’ANC és una plataforma apartidista i transversal de tota la societat civil catalana i tots els membres de l’Assemblea ho fan a títol personal. [n’hi ha més]

L’ANC ha generat dues coses: U, una gran simpatia per a molts independentistes-nacionalistes-catalanistes-sobiranistes, que se senten molt còmodes parlant (únicament) de la independència de (únicament) Catalunya; i dos, un gran debat intern-discrepàncies-reticències-rebuig per part de l’Esquerra Independentista.

Ara ens trobem amb aquesta dicotomia, què fem? ANC sí? ANC no?

Situem-nos primer a nosaltres mateixos. L’Esquerra Independentista tenim 2 fronts de lluita irrenunciables i indestriables l’un de l’altre: La independència dels Països Catalans i el socialisme. La primera resposta, per tant, seria mostrar un clar rebuig a l’ANC, doncs aquesta no defensa cap de les dues coses en les quals creiem fermament, ni nacional ni políticament. Però si hi parem a pensar podem arribar a acostar posicions.

Primer. Crec que la CUP ha de ser present ens els moviments de massa que aposten per la independència, treballant, si cal des de dins, per canviar les coses que no ens agraden, incidint-hi tant com puguem. Sinó, vist des de fora no s’entendria pas, i això se’ns giraria en contra i perdríem credibilitat en front dels nostre votants que ens han mostrat confiança i que esperen de nosaltres que lluitem per la independència des d’un punt de vista d’esquerres.
També, cal tenir clar que la CUP no és un partit polític, sinó una candidatura d’unitat popular de totes les forces de l’Esquerra Independentista, i, tot i que la CUP és autònoma i les decisions les pren la seva militància en assemblea, aquesta ha de representar el conjunt de l’EI. Però, cal remarcar, que el suport a l’ANC es a títol individual, i la CUP es pot posicionar, però no obligar als seus militants a participar-hi o no. És més, segons la ponència estratègica aprovada a la passada Assemblea Nacional de Reus, titulada “Un Pas Endavant”, aquesta recorda que la CUP hauria de participar activament en els Moviments Populars per l’Autodeterminació, evitant les posicions hostils i promovent una crítica constructiva. Alhora, el mateix punt recorda la importància de crear l’Assemblea de Regidors dels Països Catalans per tal que pugui esdevenir una eina útil per a la construcció nacional i un embrió institucional de la República dels Països Catalans.
Hem de tenir clar que fa només uns anys el moviment independentista era residual, i aquest, estava situat clarament a l’esquerra. Ara, d’una forma impensable fa molt pocs anys, el sentiment independentista ha arrelat a amplis sectors de la població. Població que, ja no avarca només l’esquerra, sinó també el centre, la dreta i l’extremadreta. Aquest fet no ens ha de fer reticents a seguir lluitant per la independència dels Països Catalans, ni a sumar-nos a iniciatives individuals que lluitin per la independència (encara que aquesta només sigui –de moment– la de Catalunya). Hem de reivindicar el nostre lloc dins dels moviments populistes d’alliberament nacional i fer incidir la nostra visió territorial i d’esquerres tant com ens sigui possible.

Segon. Tenim ben clar quin és el nostre marc territorial que volem alliberar de França i Espanya, però el que no penso fer és renunciar a la independència d’un tros del meu País (Catalunya) perquè la resta del territori (PPCC) camina a un altre ritme. La independència de Catalunya és a tocar, i la de la resta dels Països Catalans, no. Bé, doncs si cal, alliberem primer una part, i després continuem treballant per la resta. Aconseguir la independència –primer– de Catalunya, no vol dir renunciar als Països Catalans.
Dit això, i llegint el full de ruta de l’ANC, sap greu constatar com un moviment que vol ser tant ambiciós és tant regionalista i renuncia sistemàticament a una gran part del territori català, esquarterant el país i assumint la divisió espanyola i francesa, provinciana i autonomista. És trist començar perdent i renunciant, i és lògic que molts catalans que somnien la pàtria completa reneguem d’aquest moviment. Cal dir, altre cop, encara que costi, les primeres línies d’aquest segon punt.

Tercer. A l’ANC hi ha moltes coses que no ens agraden. Com deia, des de l’EI entenem els dos front de lluita d’una forma indivisible, i l’ANC, no. Treballa únicament en un front (el nacional –encara que sense reivindicar la nació completa–), sense qüestionar-se les estructures socials del sistema actual. Hem de treballar, per tant, amb gent de tot tipus, des de gent d’esquerres fins a gent d’extremadreta. Des d’independentistes convençuts fins a botiflers que han pujat al carro del independentisme per seguir-nos marejant amb el seu autonomisme dominador. Amb gent que s’omple la boca de paraules com independència i llibertat amb el carnet d’un partit espanyol o botifler a la butxaca. Així que, l’ANC no és el moviment d’alliberament nacional popular que ens agradaria, però de moment és el que hi ha. Treballar per la independència de Catalunya no és renunciar ni a la independència dels Països Catalans ni a una societat socialment més justa.
Tornant al full de ruta de l’ANC, torna a saber greu aquesta fe sega amb l’Europa del capital. Fent-nos assumir que Catalunya serà Europea o no serà, sense qüestionar-se ni un moment la situació politico-econòmica de la UE. Aquesta Europa totalment neoliberal, cada cop més tecnòcrata i menys demòcrata, l’Europa dels lobbys, de les guerres fetes a mides, de les fronteres només per a uns quants…

Ara sí, i malgrat tot, esperem que aquesta sigui la definitiva. Esperem que puguem abraçar el que estem tocant amb la punta dels dits. I a l’endemà, no creurem que hem guanyat cap guerra, sinó solament una petita batalla. Caldrà doncs, seguir treballant per la nació completa, per uns Països Catalans lliures i socialment justos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!