fera ferotge
ÒSCAR GUÀRDIA
Avui no aniré a votar, ja us ho explicava aquí, però aquesta nit passaran dues coses, 1, tots els partits es felicitaran per haver guanyat les eleccions, i 2, tots els partits diran que s’ha de lluitar contra l’abstenció. A les properes eleccions tornarem a sentir el mateix, i així successivament cada comtessa electoral.
Jo no aniré a votar per desafecció nacional amb l’estat espanyol, però molts no ho faran per desafecció política. Quan siguem un Estat “normal”, d’aquells que decideixen per ells sols el seu futur, caldrà seguir treballant contra la desafecció política, així que proposo 10 primers passos per reduir l’abstenció en clau catalana: [n’hi ha més]
- Reduir institucions (Europa, Generalitat, Diputació, Consell Comarcal, Mancomunitats, Ajuntament), acostant les fons de decisions als ciutadans. Impulsar les Vegueries i eliminar Diputacions i Consells Comarcals. Amb Europa, si encara existeix quan siguem independents, obrir un debat per decidir si hi volem entrar, i no donar-ho per decidit.
- Dotar de poder de decisió al poble (d?mokratía = govern del poble): Participació ciutadana, consells consultius, referèndums vinculants…
- Divisió real dels tres poders: l’executiu, el governatiu i el judicial.
- Remodelació constant de la Constitució Catalana: Com diu la Constitució Francesa, cap generació pot supeditar amb les seves decisions a les generacions futures. Les constitucions s’han de poder modificar i referendar constantment.
- Limitació de mandats del polítics i alts càrrecs: Facilitant la regeneració política i la renovació de les cares visibles.
- Retribucions dignes a polítics i alts càrrecs: Sou dignes i propers a la mitjana de la població a la qual representen. Acabar amb els actuals sous desproporcionats.
- Reducció dels càrrecs de confiança triats a dit.
- Fiscalització constant i rigorosa de la feina feta pels polítics. Exigir responsabilitat en les decisions preses.
- Eliminació de la propaganda electoral: Transformació de la campanya electoral per convertir la propaganda electoral en informació electoral. Amb propostes de tots els partits i fiscalització dels actes realitzats en la legislatura passada.
- Creació d’una llei electoral pròpia: Potenciar la representació territorial, llistes obertes, fiscalitzar les donacions a partits, etc…
Molts diuen que tenim els polítics que ens mereixem, però la realitat és que mentre tinguem els polítics que tenim, no tindrem la democràcia que ens mereixem.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
2) D’acord en principi, sense oblidar però que Sòcrates fou condemnat a mort en un exercici de democràcia directa. Hi ha d’haver consultes i referendums, però amb unes pautes molt ben delimitades (com a Suïssa i als Estats Units). No a la suposada democràcia directa dels indignats.
3) Les lleis ja ho preveuen.
4) D’acord, però primer hem de poder elaborar la primera. Pel que fa a l’espanyola, segurament el procediment de modificació és massa rígid, menys quan convé.
5) En total desacord. Els càrrecs electes han de ser renovables mentre l’elector ho vulgui.
6) En total desacord: al final farà de polític l’escombriaire (amb perdó de tal professió digna i necessària). No pot ser que un diputat cobri menys que, posem per cas, el directoar de la meva sucursal de la Caixa.
7) Depèn de què s’entengui per càrrec de confiança. Arreu del món les estrutures gubernatives són triades per l’executiu. El que pot variar és el límit entre el càrrec polític i el càrrec funcionarial. Recordes la sèrie ‘Sí, ministre’? És una exageració que TOTA l’estructura executiva sigui funcionarial; a bada la Gran Bretanya, no conec cap altre cas.
8) Aquesta és una de les funcions del Parlament. I per si de cas, m’afanyo a distingir que cal delimitar les responsabilitats polítiques (política encertada o errònia) de les responsabilitats penals (abús de poder, desviació de diners, etc.) De cap manera es pot confondre una cosa amb l’altra.
9) Jurídicament una campanya electoral és una ocasió en què es pot demanar obertament el vot. Per la resta, cadascú fa el que li sembla millor. Només faltaria!
10) D’acord amb la llei electoral pròpia. Però cal distingir el què – llei electoral pròpia – del com – com ha de ser. Personalment m’inclino pel sistema alemany, però prefereixo qualsevol altre sistema sempre que l’hagi escollit el poble sense apriorismes que no pas un altre imposat des de fora.
———————–
I, efectivament, tenim la democràcia que ens mereixem. Només cal analitzar el que es diu en els fòrums i blogs, fins i tot en aquest que és dels més assenyats.