Com dibuixar a un polític corrupte

01corrupte_boca02corrupte_nas03corrupte_calb04corrupte_ulleres05corrupte_americana06corrupte_maleti07corrupte_diners08corrupte_public09corrupte_net10corrupte_finalSi m’ho permeteu, una breu reflexió sobre els casos de corrupció que estan surant per tot arreu. Per mi, tot plegat és molt depriment, però no només la vergonya que hi haja polítics corruptes, sinó també com ens hem assabentat que ho són. El cas de l’impeachment a Dilma Rousseff em mostra la hipocresia d’un sistema que castiga a la presidenta del Brasil quan els que la denuncien són els hereus de totes les corrupteles al país des de l’origen del temps. I mentrestant la gent al carrer, molt babau, s’empassa la manipulació i, poc crec jo, no millorarà el sistema polític destituint a una política.

No estic defensant als polítics corruptes, passa que detecte el problema de la denúncia com feta perquè ‘algú no pensa com jo’ i no només perquè siga corrupte. De fet, si els polítics corruptes ‘són dels meus’ estarà per demostrar la culpabilitat, i sinó mireu què diu la cupula del PP sobre els casos de corrupció del senyor Soria o del senyor Rato…

A Vila-real tenim el cas Piaf, es tracta de l’embutjacament de 600.000 euros en factures falses i no acreditades per part de l’exalcalde Rubert (PP) a l’empresa Piaf; factures que l’actual alcalde Benlloch (PSOE-PSPV) va anul·lar i va evitar pagar dels diners dels vila-realencs. El cas es pot resumir en poques paraules: com sempre, desviament de fons públics per a finalitats privades i poc pràctiques als usos diaris de la població.

Heu dit llibertat d’expressió?

BalanceSi voleu la veritat estava molt preocupat per l’Empar Moliner, pensava que acabaria igual que els titellaires de la companyia andalusa, a presó i sense fiança, però avui he vist un segon vídeo on ella mateixa explica que la crema de la Constitució era un fake. Els que l’han criticada han mostrat una estranya balança on pesa més un llibre que les persones humanes. En Vicent Partal ho explica millor que jo, per tant acabaré ràpid deixant-vos amb l’enllaç del seu editorial d’avui.

Empar Moliner al país on el perquè no importa 
http://www.vilaweb.cat/noticies/empar-moliner-en-el-pais-on-el-perque-no-importa/

Relacionat:
El vídeo d’Empar Moliner
http://www.vilaweb.cat/noticies/el-video-dempar-moliner-cremant-la-constitucio-espanyola-a-els-matins-de-tv3/

Empar Moliner planta cara als atacs
http://www.vilaweb.cat/noticies/empar-moliner-planta-cara-als-atacs-soc-una-escriptora-que-diu-el-que-vol/

Donald Trump, el González Lizondo americà

trump_cap

trump_grostrump_cames

trump_tupe

trump_ulls

trump_papada

trump_celles

trump_arruguestrump_f

trump_color

Aquest senyor no ens l’hem de prendre com un acudit, igual que passava amb el populista González Lizondo (del partit Unión Valenciana), el seu discurs pot ser utilitzat per la ultradreta. Veig als mítings de Trump massa gent jove (blanca això sí) i amb un discurs absolutament feixista. Sincerament preocupant.

Jutjats de Vila-real 2

jutjats vs ajuntament

Bé, de nou em tocarà matisar les meues paraules sobre el funcionament dels Jutjats a Vila-real. La meua dona i jo portem més d’un any intentant renovar una documentació del nostre fill al registre civil de Vila-real. He de dir que l’última vegada que vaig anar-hi el personal que hi treballa va ser amable però és el mínim que s’ha de demanar a gent que treballa de cara al públic. El cas és que he de manifestar la meua sorpresa i completa estupefacció degudes al fet que el tràmit ha durat el que ha durat perquè tenien el nostre llibre de família extraviat a un calaix de l’oficina. Sí, després d’innombrables viatges al jutjats i de culpar la meua dona de la desaparició dels documents, el llibre de família el tenien oblidat a un calaix!, i me l’ensenyen després de no trobar el duplicat (sí, el tenien també perdut a un altre calaix).

El cas a més de ser curiós resulta indignant perquè ens han fet fer un duplicat de una documentació que tenien a l’antiga seu dels jutjats i què van traspassar a la nova seu sense ni tan sols mirar a quin calaix la ficaven. El normal seria que la documentació d’una família formara part d’un mateix expedient i no la ficaren a calaixos diferents, tot plegat un desgavell incomprensible. A això heu de sumar que l’horari hàbil d’oficina és de 9 a 12 -a partir de les 12 ja no donen números-, que només obrin 3 expedients al dia, és a dir si un dia a les 10 ja han obert 3 expedients, hauràs de tornar-hi un altre dia si vols obrir-ne un de nou.

I quan preguntes per què restringeixen el nombre d’expedients a tres diaris, et contesten “perquè els jutjats estan massificats pels immigrants” i ells estan sobresaturats de feina i, remarquen que els jutjats de Vila-real són els que obrin més expedients al dia de tot l’Estat espanyol.

El mateix dia de la troballa de documents -per cert tampoc he entrat en el tema del llibre de família què malgrat estar en bilíngüe i el funcionari parle valencià, ells sempre te l’omplin a la part castellana i amb un segell amb la paraula “Vila-real”. Sembla ser que el topònim normalitzat comporta una dificultat afegida als funcionaris-, després vaig anar a l’Ajuntament de Vila-real. Vaig tardar quinze minuts de rellotge a fer una modificació a les dades del padró i obtenir una còpia del certificat oficial. Ni cares rares, ni cues inexplicables, ni controls policials amb detector de metalls innecessaris.

Jutjats de Vila-real

jutjats_vila

Anava a escriure sobre el mal funcionament del registre civil a Vila-real. L’experiència de l’última vegada que vaig ser-hi va ser molt negativa, com que obrien les portes a l’hora que volien, no notificaven a la gent que no serien atesos i la sensació de maltractament per part dels funcionaris als usuaris. Jo aleshores em vaig queixar perquè no van voler obrir-me un expedient argumentant que la persona encarregada per fer-ho no tornava fins passat Nadal.

Aquest matí he tornat als jutjats de Vila-real, tot ha estat amabilitat, la gestió a realitzar l’he feta en deu minuts i fins i tot el guàrdia civil m’ha parlat en valencià. Per un dia he pensat que vivia al paradís…

Podemos-Compromís?

podemos_titol0final

podemos1_v21final

podemos2final

Avui dissabte 19 de setembre a les 17h s’obrirà un període de votació entre tota la militància del Bloc -partit polític dins la coalició Compromís-, per tal de decidir si s’està d’acord en una possible coalició de Compromís amb Podemos. La votació presencial al referèndum vinculant es farà a totes les comarques valencianes.

Es planteja una pregunta davant de la pròxima convocatòria d’eleccions a Corts Generals:

OPCIÓ A. Ens hem de presentar com a Compromís.

OPCIÓ B. S’ha de treballar per bastir una coalició amb Podemos i/o altres forces polítiques d’àmbit estatal o plataformes anàlogues, sempre que es complisquen les condicions següents:

1) Que es constituïsca un grup parlamentari valencià propi al Congrés dels Diputats, i que la Sindicatura d’aquest grup recaiga en un dels diputats o diputades de Compromís.
2) Que la marca i la imatge de Compromís siga preeminent en tots els elements que configuren la candidatura conjunta (denominació, imatge, papereta, campanya electoral).
3) Que l’acord incorpore un programa comú amb una agenda política valenciana a defensar al Congrés i a contemplar en possibles votacions d’investidura.
4) Que les candidates i els candidats de Compromís lideren les candidatures presentades en les tres circumscripcions valencianes.

Isca el resultat que isca a la votació, es farà cas a la militància?