Per què el Meló?

A molts pobles valencians és famosa la frase “va més que Meló” o “corre més que Meló”. A la ciutat d’Alacant diem “vas com el Meló” o “pareix que sigues el Meló”. No entraré a discutir d’on era el Meló (o Meló). Els alacantins sempre hem pensat que era d’Alacant (sí la ciutat de les palmeres, la muntanya del Benacantil i el castell amb la Cara del Moro), com a prova la ressenya de 1945 a l’ABC, podeu consultar-la a l’enllaç de l’hemeroteca del peròdic. El periòdic parla de José Morant “el Meló” participant a una cursa de trajecte Elx-Alacant amb ofrena d’un ram de flors a la Santa Faç inclosa, la imatge venerada per molts alacantins que es troba al monestir del mateix nom. És molt significativa la notícia que ens conta com abans del comiat final a tota una vida per a les carreres, el corredor pedestrista va a la Santa Faç a retre-li pleitesia. A més, sembla ser que el malnom li’l posaren als seus inicis per haver corregut la distància entre Alacant i Crevillent amb dos grans melons sota dels braços. Però no entraré a polemitzar, no vull acabar amb el personatge com amb Cristòfor Colom, que tothom se’l fa seu, només diré que el Meló -tal i com l’anomenàvem a Alacant, igual que el Miquel, el Pere o la Tica i no Miquel, Pere o Tica- és ben conegut tant a Alacant com València o Castelló. Aquest és un personatge bona mostra de vertebració de la societat valenciana als inicis del segle passat -vertebració d’altra banda que trobem a faltar en l’actualitat-. És per això que agafant el personatge me l’he fet meu i l’he convertit en signatura dels meus gargots.

el_meloCaricatura de José Morant a la revista Mundo Gráfico l’any 1930