Com dibuixar una festera de Vila-real

festera00

(Fet a una pissarra Velleda).

festera01Primer el cap.

festera02Segon el coll.

festera03Tercer braços (avantbraços).

festera05Quart, banda, mans, falda i peus.

festera06Ara més detalls.

festera07

Celles, ulls, boca i nas.

festera08

Monyo, llavis i arracades.

festera_finalUna miqueta de color.

festera_color

Bé, ja tornem a ser-hi!, la nit de la xulla, de les botifarres torrades, les cercaviles, els concerts de música amb grups dels anys 80 i la tortura animal subvencionada generosament per l’Ajuntament, per al gaudi dels locals i veïns de la comarca. Ja és Festa Major a Vila-real. Torna la festa patronal en honor a Sant Pasqual. La part més pretesament folklòrica de la festa, la del món de la reina i dames de la cort d’honor, a Vila-real les anomenen ‘festeres’, queda força amagada per la tauromàquia i, al meu parer, elles porten el seu ‘regnat’ amb força dignitat i discreció, cosa que no puc dir de les seues homòlogues de la ciutat del Benacantil, d’on jo sí puc donar raons al no ser foraster. Estic parlant de les foguereres (belleses, bellees o ‘bellezas’) i el seu esperpent de disfresa anomenat ‘vestit de núvia alacantina’. Quan la secció femenina de la Falange va imposar el ‘tratge’, els foguerers no se’n sabien avenir, asseguraven que l’invent mai tindria èxit al món de les festes majors, i que en tot cas es tractava d’una bogeria passatgera del ‘Frente de juventudes’.

Aquest pretès vestit de núvia alacantina, ho desvirtua tot, no té res a veure amb la festa del foc, ideològicament té més a veure amb el jurament de vots de castedat d’una monja, que amb l’hora màgica, el moment de sumar-se al ritual de la depuració per mitjà del foc. I curiós és, malgrat les prohibicions, tot i el ‘Belleza del Fuego’, l’himne de la festa i el de la ciutat, únicament en valencià. Perquè mireu com l’establishment ha passat a tenir tot el poder i control sobre la festa. La festa en origen com a concepte suposava una idea de caos i transgressió de la dimensió civil del quefer diari. Però, com passa arreu del nostre país, després de la Guerra Civil, noblesa, clergat, etc., s’apropien del control de la celebració de Sant Joan a tots els nivells. Sant Joan deixa de ser el marc de trobada col·lectiva de la suma d’individus diferents d’una comunitat, per ser, per damunt de tot, l’espai de representació, justificació i legitimació i control del nou ordre polític i moral del franquisme. I com es pretén que un vestit pensat per a la castedat i el recolliment de les dones fadrines de la unitat del destí en l’universal puga afavorir a una jove de divuit anys? Jo he vist com realment belleses quan s’han embotit en el vestit han semblat autèntics monstres, no és possible que una dona es puga sentir guapa amb aqueix vestit, però a més, el component masclista de l’elecció de la bellea, allò sembla un concurs coent a ‘miss de la urba’.

Tornant a les festeres de Vila-real, al menys l’elecció de reina de festes no està envoltada de la pompa i espectacle carrincló de les festes del meu poble natal. Però, malauradament, la tauromàquia també és la reina de les festes, però això ja és un altre tema.

El Barranquet es prepara per a la tortura animal.

flat-counterQuan encara falta més d’una setmana per a les festes de la Mare de Déu de Gràcia, els carrers de Vila-real ja es troben preparats amb les famoses tanques de metall que configuren el recinte dels actes taurins.

El president de la Comissió del Bou, Pascual Safont, segons notícia al periòdic Mediterráneo, diu que els bous per la vila tindran especial protagonisme a les festes. La zona del Barranquet és on se solen embolar els bous que ara es presenten com a atractiu turístic.

Des que vaig escriure l’anterior text relatiu al tema, ja hem de lamentar dues morts humanes més, una a Musseros i una altra a Borriol.

No m’extendré davant el que ja vaig considerar una irresponsabilitat municipal, el foment d’aquest tipus d’actes, sabent que la seua perillositat intrínseca implica un elevat grau d’inseguretat ciutadana.

La presència de les tanques als carrers ens recorden als ciutadans que per festes ens veurem obligats a evitar gran part dels carrers cèntrics de la població -“la Vila”- si no volem entrar dins el recinte d’actes amb bou.

La Comissió del Bou busca millorar la imatge dels bous al carrer de setembre

home_embolatL’alcalde de Vila-real, José Benlloch, va rebre el passat 12 de març al seu despatx al nou president de la Comissió del Bou, Pascual Safont, en la trobada també hi era present el president de la Junta de Festes, José Pascual Colás. En la reunió l’alcalde va tractar la coordinació dels actes taurins amb la nova directiva de l’entitat què, al meu parer, es va lluir ben poc a les últimes festes patronals, amb un espectacle gens “elegant” on les envestides entre bous van acabar amb la mort d’un exemplar.

Ara la nova directiva de la Comissió del Bou diu voler “recuperar el prestigi que Vila-real té des de fa anysamb la celebració de nous actes taurins, enllaç a la notícia al periòdic Mediterraneo. A la notícia el president de l’entitat reconeix errors, però no parla de solucions, ni detalla com pensa estructurar l’organització dels nous actes, només parla d’ampliar la presència del bou al carrer.

A continuació deixe un enllaç a un vídeo, pregue el mireu amb atenció, es tracta d’una acció antitaurina a Vila-real duta a terme en les últimes festes majors de Sant Pasqual, desconec qui són els responsables de l’acció què tot seguit explicaré.

El vídeo podem dividir-lo en tres parts, una primera part on es pot observar com un bou és arrossegat amb una corda a través d’una multitud fins quedar lligat a un pal. Després les imatges mostren com se li cala foc a un artefacte amb les famoses boles que porta el bou unides a les banyes. Quan el bou és amollat dels lligams amb el pal, intenta eixir corrent però ix fent bots perquè té penjant de la cua un jove que l’usa de motor per a, literalment, esquiar sobre la sorra, mogut per la tracció de l’animal. Em pregunte si això és una mostra del “comportament cívic” i de “consideració” cap al bou “com a ésser viu que és” si fem cas a la llei, el Decret 31/2015, de 6 de març, del Govern Valencià.

La segona part del vídeo la podem enquadrar amb el que és l’acció antitaurina en si. Primerament és veu un pla general frontal d’aproximació lateral d’un grup de gent, la gran majoria dones, protestant pel maltractament animal i els organitzadors dels actes taurins, supose, convidant els protestants a abandonar el recinte. Mentre el penyista demana que s’informe del que està passant per megafonia, cosa lògica i correcta, el que sobta és veure passar per davant càmera xiquets i xiquetes d’uns deu anys d’edat o fins i tot menors. Suposadament es tractava d’espectadors que havien baixat dels cadafals, però en tot cas es troben travessant el recinte dels actes i el vídeo no deixa clar en cap moment si s’ha suspés l’acte taurí durant la protesta. Aquesta part del vídeo, finalment el que mostra és una acció policial completament correcta. Els policies assegurant en primer lloc la integritat física dels protestants -amb pocs efectius policials- i després acompanyant-los fora del recinte, ja que amb la protesta estaven obstaculitzant l’acte amb el bou.

La tercera part del vídeo torna a mostrar un bou embolat què, de nou, torna a suportar una corona de foc amb un jove penjat de la cua.

El que potser ignoren els protestants antitaurins, o potser si ho saben -el vídeo no és gens explicatiu-, és que amb la seua actuació podrien estar posant en perill no només la seua integritat física sinó la de la resta dels participants, ja que estan obstaculitzant el normal desenvolupament de l’acte taurí, requerint empara i acció, per cert d’un escàs cos policial, com es veu al vídeo.

D’altra banda, els antitaurins desconeixen força en què consisteixen els actes taurins, ja que parlen de mort del bou, quan per normativa no se’ls dóna mort. Per tant si la finalitat no és donar mort als animals, la qüestió és si hi ha maltractament o no.

Continuaré donant arguments amb un altre vídeo, torne a pregar el mireu amb atenció, les imatges són d’un bou embolat a Vila-real per les festes de 2010.

embolat2010

El vídeo mostra, igual que l’anterior, com un bou és arrossegat amb una corda a través d’una multitud. En el camí tortuós cap al pal, on hauria de ser lligat, sembla haver-hi com dues lluites, la del bou contra els penyistes i la dels penyistes entre ells i la corda per veure qui es fa amb l’animal. L’actuació al recinte, tenint en compte la perillositat de l’espectacle, no sembla ser executada per gent professional, ni per destresa i el que és més escandalós, ni per edat, ja que molts dels joves que hi ha a l’escenari difícilment superen els setze anys. Deixar un espectacle d’alt risc en mans d’inexperts no sembla una cosa excessivament assenyada. Després el bou està tan malament embolat que costa de creure que no estiga patint. Un espectacle realment lamentable.

El que es desprèn d’aquests dos vídeos són dues coses, l’accés al recinte hauria d’estar vigilat i custodiat per un major nombre de policies i l’actuació amb el bou l’hauria de fer gent professional o amb un mínim d’experiència. Vist l’espectacle des de fora no dóna una sensació gaire diferent al d’una colla de brètols amb la testosterona molt pujada maltractant un animal. Pero què diu la normativa, la que regula la festa amb bous. Uns bous sense cap dubte amb una tradició centenària a Vila-real.

Segons el Decret 31/2015, de 6 de març, del Govern Valencià, els festejos taurins tradicionals valencians (bous al carrer) són “aquells espectacles en què, popularment, es condueixen o corren bous braus, sense que hi haja mort de l’animal (en castellà lidia)”. Així al decret podem llegir que el reglament “té per objecte regular les condicions de celebració i desenrotllament dels festejos taurins tradicionals (bous al carrer) que tinguen lloc al territori de la Comunitat Valenciana, per a garantir la seguretat, els drets i interessos legítims dels participants, espectadors, veïns i béns, i també la integritat dels animals que hi intervenen”. Però, no obstant el que disposa el decret, i malgrat les mesures de seguretat establides al Reglament, els “bous al carrer” registren més morts en cinc anys que els sanfermines en 93, segons notícia al peròdic Levante. Un últim mort ha estat un home de 80 anys al poble de Gata de Gorgos, l’home era en una de les zones de protecció però un dels bous ha ficat el cap a dins i li ha clavat un colp de banya mortal. De poc serveix ja que l’Ajuntament de Gata haja suspès la resta d’actes amb bou previstos durant la festa major. Abans d’acabar aquest text, aquesta és ja la tercera víctima mortal per bou de l’estiu en terres valencianes. A principis de juliol, un veí del Grau de Castelló, va morir envestit per un bou i pocs dies més tard un turista francès de 44 anys va morir pel mateix motiu a Pedreguer, mentre intentava enregistrar l’acte amb el seu mòbil, l’animal va envestir amb violència ferint de mort al turista.

Els morts pels actes taurins en territori valencià han anat incrementant-se any rere any, la premsa ho diu -el diari ABC ja avisava el 2012 del creixement exponencial de víctimes per bou-, però la Federació de Bous al Carrer amaga les xifres reals argumentant baix índex de mortalitat, quan la veritat és que han mort més participants als bous al carrer en els últims quinze anys que matadors han perdut la vida a les places espanyoles al llarg de 172 anys.

Obviant les crítiques dels grups animalistes, pel gran nombre de víctimes, els bous al carrer podem dir clarament que constitueixen un problema d’inseguretat ciutadana. I davant de tants morts caldria preguntar-se per què es van produir els accidents i a què van ser deguts, si per la imprudència de les víctimes o per falta de condicions físiques.

Un informe de la FEDENVA (Federació per a la protecció i Defensa de l’Animal a la Comunitat Valenciana), de 9 de gener de 2006, detalla la problemàtica en matèria de seguretat dels actes taurins als municipis valencians. L’informe parla detalladament sobre les persones que es troben a les instal·lacions en què es realitzen actes taurins: espectadors i actuants. Encara que s’analitza la problemàtica amb una reglamentació anterior a l’actual Decret 31/2015, no modifica en substància els aspectes de seguretat ciutadana. Parlant dels espectadors, tothom sap que són els que es troben als cadafals, el problema ve amb els anomenats actuants i totes aquelles persones que es troben en les estructures de protecció, tant en les verticals com en les de tisora, no corren davant del bou i se separen uns pocs metres de les proteccions. Malgrat això, la normativa els considera actuants, ja que es troben fora dels cadafals.

La importància d’aquest fet és cabdal, ja que molts tenim la sensació que actuants són les persones, molts autèntics experts, que corren davant del bou, mentre que la resta de persones són espectadors. Això no és així, les persones que es troben dins del recinte, a peu de carrer o plaça, córreguen o no darrere del bou, mentre es troben en les proteccions o al costat d’elles, no als cadafals, són actuants, i per tant, estan assumint un alt risc per a la seua integritat física. L’informe destaca nombrosos casos de persones que van perdre la vida i no poden ser considerades imprudents, ni temeràries, ni corrien davant del bou, ni tenien una mala condició física, ni que se sàpiga, es trobaven embriagades o intoxicades. En molts dels casos, eren persones que es trobaven a les proteccions observant des d’elles l’espectacle. Eren espectadors a les barreres, però van perdre la vida. Alguns d’ells tan sols van anar al bou perquè formava part de les festes patronals, ni tan sols eren aficionats a l’espectacle, però van morir.

Centrant-nos en els aspectes merament tècnics de l’espectacle amb bou, es tracta d’un esdeveniment que reuneix animals de més de cinc-cents quilos de pes i d’una enorme força física, de fet, no sempre les víctimes mortals arriben a ser per les banyes de l’animal, sinó tan sols pels colps a altes velocitats en a penes uns segons, amb explosives arrencades i escomeses, d’allò pensat i fet, amb persones què, alienes al veritable risc, tan sols desitjaven gaudir de la festa.

La conclusió final de l’informe ben documentat de la FEDENVA és que, “els festejos taurins tradicionals valencians tenen un enorme risc per a la vida de les persones, de fet, pel nombre de morts en els últims anys queda clar que les desgràcies mortals són inherents a l’espectacle”. De tots els casos estudiats queda clar que els accidents no es deuen a imprudències, ni a falta de condicions físiques dels morts, sinó a la idiosincràsia del propi esdeveniment.

Tot el que hem analitzat fins ara ha estat des del punt de vista estrictament de les persones humanes sense entrar a analitzar el que implica el concepte de “bous al carrer” per a l’animal. Segons el reglament, “s’entendran incloses en este concepte les modalitats de solta de vaquetes, bou embolat, correbou, exhibició de bous salvatges, bous a la mar, bou amb corda, concurs de retalladors, bou de corro i també les modalitats el caràcter tradicional de les quals estiga degudament acreditat al territori de la Comunitat Valenciana”. El mateix Decret 31/2015 parla de “la seguretat, com a tal, presenta diversos vessants que afecten, entre altres qüestions, els seus elements materials i personals, el temps de realització, i també el comportament cívic dels participants i espectadors respecte a la convergència, en tot cas, de l’oci i diversió amb el respecte a l’animal. En este marc, el benestar animal és un dels factors en què més ha evolucionat la festa de bous al carrer. Efectivament, no resulta concebible en els temps actuals que el cap de bestiar patisca cap maltractament, ni que se’l considere com un mer objecte passiu. La seua funció en la festa està lligada, de forma indissoluble, a la prohibició de qualsevol tipus de comportament incívic i a la seua consideració com a ésser viu que és“. El text és sobretot xocant, tenint en compte el tipus de tracte que implica a un animal el concepte d’embolar amb foc o encordar. L’anomenat bou amb corda, consisteix a lligar amb una corda les banyes del bou per a forçar-lo a caminar entre molta gent. Les conseqüències d’aquesta pràctica són la provocació d’estrès, dislocació del coll, trencament de la pell que recobreix les base de les banyes o mort per trencament del bescoll. No sembla doncs una pràctica que tinga present el “benestar” de l’animal.

Però la cirereta del pastís és el bou embolat, una pràctica què dubtosament troba l’equilibri entre “l’oci i diversió amb el respecte a l’animal”. El bou embolat consisteix a lligar el bou, col·locar uns artefactes a les banyes, impregnar-les amb material inflamable i calar-les foc. Quan el bou aconsegueix deslligar-se del pilar, intenta apagar desesperadament el foc, perquè li provoca terror. És molt comú que els bous que són embolats intenten llançar-se contra un mur o estimbar-se, per a posar fi al martiri. El procés de col·locació de les boles és absolutament traumàtic, a causa dels bruscos moviments, es pot incendiar el llom o fins i tot el cos sencer de l’animal. A més, a pràcticament totes les actuacions a Vila-real, al bou se li posa un collaret al coll amb unes campanetes perquè s’espante en córrer. La diversió no ha d’implicar en cap cas el sofriment i humiliació d’animals, i la crueltat intrínseca d’aquests actes embruteix als éssers humans i especialment insensibilitza xiquets i joves quan hi assisteixen o quan els veuen a la televisió local, on els repeteixen una vegada i una altra.

Mentre que a altres comunitats autònomes com la Comunitat de Madrid, Castella-la Manxa o Andalusia, aquests actes cruels amb bous estan prohibits per llei, els valencians tenim imposats al currículum de l’ensenyament públic l’estudi d’aquesta pràctica, tradicional, centenària (mil·lenària si voleu) però absolutament inhumana i bàrbara.

El maltractament als animals i l’alt i intolerable risc per a la vida de les persones què, a més, es veuen privades a fer un ús públic normal i comercial del carrer durant més d’una setmana, són raons per a demanar a l’autoritat local que deixe de subvencionar la tauromàquia. També seria del tot desitjable obrir consultes ciutadanes, com les de Tavernes, Simat, Benifairó o Aldaia, per a plantejar l’efectiva supressió a Vila-real d’aquest tipus d’espectacles de tortura animal com a diversió, pagats amb part dels diners dels impostos dels ciutadans.