Un buen año?
Reunió divendres amb gent de Prisa a Madrid per temes de publicitat a Lonely Planet Magazine. Els hi explico les dificultats per guanyar diners aquest any i em diuen que com és que no guanyem diners? Que “que raro”, que “nosotros si que ganamos”…
O sigui que els que deuen més de 4.900 milions als bancs (un deute que multiplica per quasi dos la seva facturació i que els costa 250 milions d’euros cada any en interessos), els que s’estan venent mig grupper no poder aguantar-lo, em diuen que tot fantàstic i que “como no gano dinero”. I ressonava en tota la conversa el model econòmic que estem enterrant, el de Madoff, Camps i Millet, el model del sobretot semblar, no ser.. I una sensació que l’imperi s’acaba…
I si, ens ha costat un esforç immens arribar vius a finals d’any. El fred de la caiguda del mercat combinat amb el vent de la manca de crèdit i la pluja dels nostres errors han fet que l’any 2009 hagi estat el més dur. Tot i que, gracies a l’entrega de tothom, acabarem guanyant diners a tot arreu menys a la impremta i això obre bones perspectives.
I quan dic sovint que la crisi ens ha anat bé vull dir això, que entre el semblar i el ser, hem triat anar de cara i treballar com mai. I la gimnàstica d’aquest any ens ha enfortit i ens ajuda a afrontar els anys que queden de crisi. I fins i tot al 2010 podem donar, creuo els dits, més d’una sorpresa.