Núvol vermell

(…) I el problema de fons és complicat. On està el límit entre l?ètica individual i la necessitat de canviar coses en col·lectiu en un món amb unes regles del joc concretes, imperfectes?  Tinc el mateix problema que dius tu, exactament el mateix, amb una persona que m’estimo, que ens ha ajudat molt i que, en canvi, veig clar que fa trampa. I fa trampa perquè crec que en nom de l?ètica personal amaga el seu pànic al risc, a jugar, a equivocar-se… I aquesta por, molt legitima en qualsevol mortal, no ho és tant en els que anem proclamant que toca canviar un país, fer-lo de nou… (…)