Quin dinamisme…
Aquests dies que la Iz està a Mondragón, aprofito per llegir premsa internacional endarrerida. És el meu hobby favorit i, a més del que compro habitualment, hi ha bastanta gent que quan va pel món ja ho sap i em porten de tot… M?agrada saber que passa al món, però sobretot m?agrada trobar perspectives noves, plantejaments innovadors, nous negocis, noves idees…
Doncs això, unes nits de New York Times que a Barcelona només t?arriba els diumenges i per subscripció i me?l vaig comprar a Hong Kong, de The Guardian, que ja ho tinc clar, avui és el millor diari del món, de Corriere della Sera, del Conde Nast Traveller americà… I que bé i que avorrida que és la tele i quin dinamisme que hi ha als països anglosaxons en el camp editorial… (Continua)
I cada vegada que passo una estona així m?agafa una espècie d?excitació profunda, em surt una força estranya de dins, que es pregunta 10 vegades cada segon com podem portar aquest dinamisme al sector editorial català?
I aquesta nit pensava dinàmiques i se me n?acudia una de bastant senzilla que aviam si som capaços de tirar-la endavant: Una reunió quinzenal de set treballadors de l?àmbit creatiu amb determinats directius de Cultura03, de manera que pràcticament tots els creatius repetirien aquesta sessió cada dos mesos,cada persona te un encàrrec concret, uns destacar alguna genialitat en premsa internacional i altres fer propostes de millora de productes propis que hagin aparegut recentment. Tot molt concret, tothom obligat a dedicar un temps a preparar-ho, a obrir bé els ulls, tothom tastant productes diferents, uns nostres i els altres els millors del món…
Ho proposaré, seria un complement potent a la màquina de les idees que te Ara.
He deixat un comentari en Publicitat (III). Crec que, si la publi ha de ser la part que faci sustentar les publicacions, cal parlar-ne molt més per resoldre el gran problema que tenim. Així que et demano que continuïs els posts sobre el tema, els trobo força interesants.
Si bé em fa patir molt que, un cop a les mans de la gent que feu el Nat, la cosa es mediocritzi com tants d’altres continguts d’aquesta -inmensament perfectible- revista, crec que us cal conèixer un cas d’excel·lència mundial, en termes de “premsa escrita” (és un dir), de natura: la revista (“fanzine”, es podria anomenar erròniament) “La hulotte” (traduïda al català seria “El gamarús”). Feta a mà per un sol tio (un fora de sèrie, en Pierre Deom, cada quan li surt), sense publicitat -interessant-, 150.000 abonats a França, públic hiperfidel, i no només infantil com podria semblar pel look que té. Què tal traduir-la i adaptar-la a la nostra llengua i context? Els espanyols fa anys que ho fan, però crec que el públic català seria especialment sensible a aquest producte…
Bé, perdoneu el rotllo. Interessant el bloc, segueix endavant que ens interessa…
Et convido a visitar el meu bloc de temàtica literària, Tens un racó dalt del món. a més de comentaris, fragments de contes i sensacions, també proposo jocs literaris amb premis inclosos. Ja vaig pel 4t Joc literari al qual t’animo a participar. L’adreça és http://jmtibau.blogspot.com